dissabte, 29 de gener del 2011

Fem 3 anys

Entre els propòsits de nou any... Un era possar-me al dia amb el blog, i ja porto un mes de retard, però clar no sempre és té vertigen i temps de fer 4 post al dia, dibuixos i fotos, cançons, i videos buscats per internet...
Aquesta setmana el Reietó ha fet 3 anyets, i tot i dir-nos que no volia corona, ha anat tot el dia amb la corona col·locada al cole, jejeje!!!
El gener és un mes ple d'aniversaris de familia i amics, hem trucat a moltíssima gent per regalar-li el "cumpleañoz fliz tocate la nariz... by Madou", i la veritat és que quan li ha tocat a ell s'ha posat nerviòs, vergonyòs, i content com un ginjol...
En Madou continua sent un nen feliç, amb ganes de jugar a tot i amb tothom, amb un raonament no propi de la seva edat, però suposo que amb el temps les coses s'aniran ficant al seu lloc.
Sovint penso que em fa por que creixi, por no millor dit terror, veig coses amb d'altres nens i nenes, pares i mares, i no crec que sigui amb maldat, però la infancia del meu peke serà una lluita continua, no és diferent del seu vei, té un papa i una mama a casa, i una mama de la panxa de la que en parlem amb molta feina.
Té un color de pell diferent, i l'estimem perquè ens agrada la seva pell de xocolata, no fa falta que sigui blanqueta, o color carn com diu l'Emma. Ens costa pentinar-lo però està tan guapo quan ho aconseguim.
Entre els avantatges que hi ha a Cardona, és que som un poble petit, on les coses sovint son senzilles, però amb això també es perd la intimitat... Tothom més o menys coneix la història d'en Madou, alguns de primera mà, d'altres pel blog (és impressionant això de les noves tecnologies), i d'altres simplement perquè viuen a Cardona... Això fa que en Madou sigui "famòs", i provoca gelos i interès, si és més gran del que dieu, preguntes com "i com és que ets la seva mare?", jocs innocents que el separen del grup... i això és el principi... per això li tinc terror!!!

5 comentaris:

  1. Per molts anys, Madou!!!
    I t'entenc perfectament, Marta... viure en un poble petit té els seus avantatges, però també perds l'anonimat i la intimitat que tindríem en una ciutat, però segur que en Madou, amb el vostre ajut s'anirà fent fort per superar tot allò que arribi amb els anys!
    Una abraçada,
    Mariajo

    ResponElimina
  2. Feliç aniversari, peque! A casa del Roc tens un regalet esperant-te. Busquem un dia per veure'ns? Molts petonets, mami amoinada!

    ResponElimina
  3. Yo también vivo en un pueblo pequeño, y en el que a pesar de haber nacido, poca gente me conocía antes de Candela. Mi padre sí era conocido, pero yo me marché con 5 años y volví con 25, así que habían perdido mi rastro. Y yo soy de las de pasar desapercibida.
    Pero claro, con una niña china... Todo el mundo supo quienes éramos y no se cortó un pelo en preguntar, además, soy soltera.
    Pero ahora, pasados seis años, tengo que decir que en general, nuestra entrada en escena ha sido buena. La gente es cotilla, le gusta saber, y hablar de lo que no saben, pero la mayoría lo hacen sin maldad, y con el tiempo, todo se normaliza.
    Mi hija es Candela, la chinita, pero es mi hija, la nieta de su abuela y la compi de cole de much@s de sus hijos y nietos, y ya está. Saben su historia, y la han asumido y aprehendido, y me gusta. Poco a poco están también aprendiendo a contársela a sus hijos cuando les preguntan y sus hijos les cuentan lo que ella les explica en clase o en el parque, y es toda una aventura: la China, sus otros padres, el viaje, la mamá que la esperaba... a veces creo que algunos hasta la envidian.
    Y eso es lo que tienen los pueblos, que no hay intimidad, pero sí familiaridad, para lo malo, pero también para lo bueno.
    Me he enrollado mucho, lo siento,
    un besazo
    Elén

    ResponElimina
  4. Per molts anys!! que en cumpliu molt mes junts i que nosaltres ho veiem!

    ResponElimina
  5. Felicitats Madou !!!!!
    Aaaainssss, quina por tinc jo tambè, el Març, mes o menys, anirem a buscar al nostre fill a Mali, també vivim a un poble petit, es el nostre primer fill, be tindrem que agafar ''el toro por los cuernos''.
    Ptons.

    ResponElimina