dijous, 4 de novembre del 2010

Sant Madou


Fa un any que enmig de la castanyada varem tenir la tan esperada trucada. I en un any... Com han canviat les coses, mare meva!!!

Ara fa un any que tot gira al voltant teu, tots els proposits fets tambalegen, em fa por que el haver estat un nen tan desitjat, pugui ser la causa de tenir un nen "mimat", sempre he detestat els regals perquè si, els regals joguines sense mesura ni sense rera fons educatiu... i... Ara em trobo inmersa en moltes d'aquelles situacions que jo he criticat mil i una vegdes, i em fa mal... soc la dolenta, m'enfado amb la sogre, amb les cunyades, amb el pare... que no ho veieu que encara no fa un any que és aquí i ja té el dormitori ple de cotxes...

I demano regals útils, però sempre hi ha la tonteria...

Hem posat una data al calendari, perquè som així de feliços, en Madou no té Sant, i per això el dia 1 varem aprofitar per celebrar el seu Sant, era el dia del primer aniversari de la trucada més important, la que canvia la vida...

Hi havia tota la familia, i ho varem celebrar amb castanyes incluides, varem demanar coses útils, i varem tenir un pijama, samarretes interiors, un paraigua (boníssim per pintar), un cotxe teledirigit (en té ja 4 ufff, ja sé que li encanten i que li van donar amb tota la il·lusió del món, però... què voleu que us digui jo???), un memory pre-escolar i un altre click...

No sé com frenaré les cartes dels Reis, però potser m'esballararé amb la familia, però només vull una joguina gran, i prou!!! algú ho aconsegueix això???

A més en Madou per norma no demana, només quan va amb certa gent predisposada a comprar i a mi això no m'agrada. També és veritat que després juga amb tot el que té, un dia amb algunes coses, alguns dies amb unes altres, s'entreté moltíssim i disfruta, però també soc conscient que és encara molt petit per segons quins jocs per molt que a molts de nosaltres ens faci molta il·lusió que ho tingui...

Paciència, Marta, paciència... Penso que potser el que haurè de fer és com varem fer quan varem arribar en el seu aniversari, quan només feia 1 mes que era aquí PROHIBIR els regals...

4 comentaris:

  1. Ostres, Marta, jo no m'havia plantejat això... A mí tampoc m'agradaria omplir la seva habitació de joguines!! Hi pensaré... :-)
    Una abraçada i feliç St. madou!
    Mariajo

    ResponElimina
  2. Abans de res, felicitar en Madou pel seu sant!
    I després, doncs mira... tenim uns amics que sí que ho han aconseguit. Tenen 3 fills i pel cagatió i reis, doncs cada nen té 1 sol regal i prou. Això sí, ho han aconseguit a base de bronques i constància...
    També hi ha un altre sistema: endreçar les joguines en un bagul, armari etc... i anar-les treient de tant en tant, o canviar-les,... que no les tingui totes de cop a l'abast...

    No sé com ho farem nosaltres, però serà qüestió de començar-s'ho a rumiar!
    Una abraçada preciosa!
    Bet

    ResponElimina
  3. Bones, guapa! Felicitats a en Madou.
    Et vull enviar un privat per explicar-te una coseta però no trovo el teu mail. Si tens el meu m'envies quan puguis un correu? Merci!
    Pel que fa a les joguines, nosaltres, que ja n'hem rebut força (sense saber ni edat ni sexe, imagina't), hem posat la norma de joguines sense soroll ni piles, i sembla que de moment la gent a fet cas. I com se per experiència que lo dels regals no es pot parar, almenys a la meva familia, he pensat que un cop a l'any farem neteja del que no jugui i cap a una ong o un casal o algú que ho necesiti. Això també pot ser manera d'ensenyar-li a compartir i fer-li veure el valor de les coses i que no tothom en te tantes. No ho se, segur que despres també anem fent sobre la marxa. je,je. Un petonet als quatre!!

    ResponElimina
  4. Mar el meu mail és martamartori@telefonica.net
    Jo tampoc trobo el teu mail, ups!!!

    ResponElimina