divendres, 5 de novembre de 2010

1 any des de l'assignació

Un any després, hi ha tantes coses al tinter... Hi ha un miler de sensacions que no saps explicar...
Un milió de sentiments que no saps com afrontar... Un munt d'experiències que no pots ni vols oblidar, i detalls que t'agradaria embolcallar en paper de seda, dins d'una caixa de núvia...
En un any, hi ha encara tant a fer... Enfortir llaços amb el nen, parlar de Malí, en Madou és petit, però tot i així nega Bamako, el seu color de pell, i les fotos d'Asureme... Hem de fer moltes visites, i no ens atrapem el temps... Acabar la manta, ja estem en el tram final... Serà el regal del Nadal, que serà alhora la data del nostre "part". Queden paraules d'ànims al tinter, dibuixos per pintar, i contes per explicar... Però no passa res, com diu en Kiko tot es farà...
En aquest temps em conegut gent nova, hem ampliat la família del cor, i hem viscut amb il·lusió altres històries...
No fa gaires dies, a la feina en Madou es va retrobar amb una nena d'Asureme, havia arribat 15 dies abans que ell, amb el nom Emma no la coneixia però si amb el seu nom en bambara, jajaja!!!.
També a la botiga vaig tenir un encontre molt tendre...
Fa més de 10 anys que treballo en la botiga de mobles, uns dels meus primers clients, amb els anys han anat amoblant tot el pis... I mira quines coses de la vida... Ara fa un any varen venir a la botiga a mirar mobles per un angelet rus, jo aquell dia no hi era (estavem firmant l'assignació), total que quan li vam portar els mobles, jo estaba a Mali, i clar no varem comentar la jugada...
Ara després de 10 mesos de nova maternitat - paternitat... han vingut a la botiga a comprar més coses, i casualitat de la vida hem parlat de la nostra experiència, i se'ns han emocionat els ulls i l'ànima en parlar dels primers dies, dels sentiments, de les pors i la joia de ser pares de nens extremadament desitjats...
Amb aquests petits detalls és quan m'adono que la meva experiència no és a l'abast de tothom, que tinc una cosa especial que només hi ha una gent que enten i comparteix, la maternitat adoptiva, amb les coses bones i dolentes, i només qui ho ha viscut enten que malgrat siguem feliços, tenim encara alt-i-baixos emotius, molt dificils de comprendre pel nostre entorn...
Gràcies per estar al altre costat del blog, compartint em donen força, i em feu companyia, em doneu records que creia oblidats, alegries i angoixes, i enfortiu el meu camí com a mare d'en Madou...
Muaks...

3 comentaris:

  1. Mare d'en Madou, estem tovetes eh? aix, sí, un any ja... i nosaltres que no coneixem el peke, però no hi ha pressa... no hi ha cap pressa... el que compta és la família, el llaç, el lligam... la resta és un extra, de més a més.
    I sí, com tu dius, aquest viatge adoptiu ens marca d'una forma o altra...
    Una abraçada!
    Bet

    ResponElimina
  2. Ostres, Marta, m'has fet posar la pell de gallina... :-) És veritat, hi ha sensacions que només les pots compartir amb qui ha viscut o estem vivint aquest camí. Són molt intenses!!!
    Una abraçada,
    Mariajo

    ResponElimina
  3. Un any... nosaltres d'aquí un any farà un any... aixx, quina emoció!
    Marta, he intentat contactar amb tu, per aquí perquè no trovo el teu mail. I voliem donar-vos la bona noticia més personalment... però suposo que ja ho deus saber.
    Buenu, molt feliç aniversari per tots tres!!

    ResponElimina