dijous, 4 de març de 2010

Madou



En aquest temps de blog, encara no fa un any... hauria de donar mil gràcies...

En molts moments llegir les paraules de companys i companyes ens ha donat força per la llarga espera, en mil ocasions les alegries ens han fet plorar, i en no poques vegades les penes ens han fet també plorar...
És curiós el món cibernètic, com t'apropa a la gent, sobretot aquella oberta de ment, que un dia et para pel carrer i et diu... "nena quin blog més maco m'emociono en llegir-lo, en Madou sembla que sigui una mica també nostre...", sobretot quan ve de gent que no és del teu entorn, a la que mai li has donat la web... i no per això no vull deixar d'agrair les mil mostres de suport i "carinyo" que ens heu ofert...

Avui fins i tot al metge, he trobat una noia que havia llegit el meu blog, una noia del Bages, que té una Martina preciosa...

Ei que no soni a comiat que no ho és...

El que si és mig comiat son les fotos del Peque, sempre m'havia mostrat contrària a penjar fotos de menors, i ara tot i que no me'n sento culpable ho he fet amb tota la tendresa perquè tots i totes, els que ens heu anat seguint li possessiu cara... Per qué d'una manera a la distància hem teixit llaços d'amistat i us ho devia...
Ara però, de moment prou fotos, continuaré relatant les mil i unes sortides del peque, fins i tot procuraré fer algun dibuixet, però avui us envio la última foto del meu petit tresor... perquè vull que el seu albúm particular sigui privat d'ell, més endavant ja decidirà ell què fer dels seus instants, sé que tots ho entendreu, i no vull dir mai més cap foto, però ara ja heu pogut comprovar com aquella mirada trista de Bamako, ha esdevingut una alegre rialla a Cardona...
I no puc donar sinó gràcies, per estar a darrera la pantalla com es pensa en Madou que hi ha la gent, gràcies pel suport en paraules, en premis, en senzillament passar l'estona rient, sou una família fantàstica, i els vostres fills - filles seran els més afortunats del món, perquè no saben quina joia de pares els esperen...
Muaks

7 comentaris:

  1. Jo t'entenc perfectament! Però gràcies, gràcies per haver-nos deixat comprovar com és de guapo en Madou, com se li ha transformat la cara i com us està fent de feliços!! Això, sí, continua explicant-nos les seves batalletes!!! :-)
    Una abraçada,
    Mariajo

    ResponElimina
  2. Jo també t'entenc! I com diu la Mariajo... gràcies per haver-nos ensenyat el teu fill amb aquestes fotos que ens han donat una mica d'empenta als que esperem.
    Laura.

    ResponElimina
  3. Aquest últim muntatge és preciós,i la foto de la mà és estupenda!!
    i com que ni que sigui d'any en any ens anirem veient, no li perderem pas la pista, ni ho somiïs, jeje...

    Està preciós, i té un somriure i una mirada tranquil·la... esperem que el seu cor ho estigui també.

    Petons!

    ResponElimina
  4. Aisss! Com t'entenc! A vegades jo també em moro de ganes de presumir de fills, però crec que he de respectar el seu dret a la intimitat. De totes maneres no saps com t'agraeixo que ens l'hagis presentat i haguem pogut posar un somriure i una carona a tanta emoció!
    Teniu un nen preciós i el muntatge és una passada!
    Gràcies

    ResponElimina
  5. Estar claríssim, es totalment comprensible i t'agraeixo molt aquestes fotos.
    El vostre nen té una sonrisa preciosa.

    Moltes gracies!

    ResponElimina
  6. Quel merveilleux garçon !!!

    Toutes mes félicitations !!!

    Qué chico más maravilloso!

    Felicidades!

    ResponElimina
  7. Marta, Cardona està aquí mateix, sempre podem fer una escapadeta, o vosaltres baixar a BCN, que segur que ho feu de tant en tant... I segur també que en Madou quan sigui gran t'ho agrairà. Gracies per tot, ens hem emocionat molt amb cada entrada (quina enveja).

    ResponElimina