divendres, 19 de febrer de 2010

I després de 53 dies

Ens hem llevat calents, bullint... i molt "tontito" com diu el Papa... Hem encetat l'Apiretal, i hem fet la primera visita al metge sense ser de protocol o de revisió...
Està més carinyòs que mai, i fa el nen petit... Dorm, i jolin quina pena que ens ha deixat en veure els seus ullets, ja no alegres, ni sentir la seva veueta que no calla...
Sort que és un supervivent, al dia seguent res de res, ni febre ni tonteria, la veu alta i xerraire, i cap al carrer hi falta gent...
Ja em perdonareu que no escrigui tant, prometo anar posant-me al dia, en tot, tant en les seves cosetes, com en les vostres lectures...
Muaks

5 comentaris:

  1. Em mi no cal q et disculpis, que ja hauria de demanar perdó jo.
    Quina angoixa deu de donar la primera vegada que el teu pitufo es posa malaltet, eh? Bo, ja està passat...

    Un abraç.

    ResponElimina
  2. Ayyyyy, pobre. Da tanta penita cuando están malitos... esos ojitos de fiebre. Pobre. Menos mal que, como tú dices... son unos supervivientes.
    Besos

    ResponElimina
  3. Això deu ser una "crecidilla", com li déia la meva mare. D'aquí uns dies veureu que alguna de la roba ja li queda justeta! :-)
    Una abraçada,
    Mariajo

    ResponElimina
  4. Me alegro mucho que estes mejor Madou!!!
    Un gran abraso para ti y para tu familia!
    ---ens viem aviat!

    ResponElimina
  5. Ya te irás acostumbrando porque mi Armel las coge todas: catarros, gripes, tos, resfriados, mocos...
    A cuidarlo mucho.
    Bicos
    Fátima

    ResponElimina