Avui més que ahir... estem immersos enmig d'una espècia de "gran hermano" a Bamako, les sensacions son fortes i dures... les llàgrimes afloren amb molta facilitat... els nens i nenes cada dia son més estimats, i les ganes de tornar a casa encara son més fortes...
Avui en Madou ens farà un gran regal... a l'hora del comiat, ja no vol marxar amb la Vitru, posa carona, no vol que marxem... Falta sol un comiat més i aviat a casa!!! Marxem de l'orfanat amb llàgrimes, amb el cor trencat, miro al voltant, i veig molts ulls brillants... Es difícil marxar a l'hotel, és difícil explicar el què sentim, és difícil deixar els nostres peques fins demà...
són moments impagables!!!
ResponEliminano m'he perdut cap relat. moltes gràcies per compartir-ho.
sempre que llegeixo relats de viatge em recorda molt de com va ser el nostre.
sílvia
Gracias por contarnos la experiencia.
ResponEliminaNo me canso de ver a tu hijo, es precioso, ¡qué carita tan linda!
Cuanto razón tienes ....
ResponElimina