diumenge, 4 de maig del 2014

Diop denuncia cánticos racistas

Diop denuncia cánticos racistas

Nosaltres vivim en el mon del futbol, i pel futbol... els caps de setmana, son partits de lliga, els dies festius son dies de competició... Mirem futbol per la tele, el practiquem pel carrer... però hi ha moltes coses que han de canviar...
El futbol que viu en Madou, és companys, equip, disciplina, entrenador, pilota, 7 contra 7... lluitar... guanyar... celebrar... derrotes... plors... riure...  A vegades es queixa... "mama l' àrbitre no s'entera"... la meva resposta, "Madou dins del camp ell és qui mana, després en parlarem, però el que ell diu és el que val"... 
El futbol és ple d'insults, cap a l'àrbitre, cap al contrari, contra la afició... i últimament contra allò que algú va decidir anomenar races...
En Madou és un més de l'equip de fet ells no el veuen diferent, ho hem comprovat algunes vegades... és que és un nen com la resta, la diferència no és en el color de la pell, sinó en la samarreta per la que lluiten... Que trist que un joc que a casa meva dona tantes il·lusions i alegries, sigui tan sovint reflex d'una societat discriminatòria, tancada, que incita a la violència, als insults a la indignació i a la violència, encara que volguem fer veure que no passi res, ballant com Diop, o menjan un plàtan com Alves, el color de la pell es veu que hi ha gent a qui si importa, i si els catalans som "polacos" els negres som "monos", però... Jo em quedo amb el nostre petit equip, la seva cara d'il·lusió, la mirada neta dels nens que no veuen diferències en la pell,  els partits jugats amb el seus somriures d'orella a orella, i l'encaixada de mans entre equips en sonar el xiulet que anuncia el final del partit...
Muaks

1 comentari:

  1. Ojalá que el espíritu que tienen ahora los niños no se pierda nunca, ... es más, ojalá que se contagie a otros. Que no se envenenen más niños en el seno de aquellas familias que promueven esos insultos y ese racismo.
    un abrazo

    ResponElimina