dijous, 28 de febrer del 2013


Estimat pare...
No et rendeixis, no vulguis perdre't veure com en Madou va creixent al teu voltant. Aixeca't, desperta i gaudeix de tot el que tenim al voltant que encara que sigui poc, és de veritat, gaudeix de l'alegria d'aquest nen que ens esgota i molt, gaudeix dels seus ulls plens de vida, pare no vulguis adelantar-te, no em deixis, encara no...
Fa dies que veig que anem més endarrere que endavant, que ens estem abandonant, veure com es va apagant el seu ble, com va perdent les ganes de continuar... m'enfonsa, veure que arribem cap al final, i que no hi ha volta de fulla, em fa temor, em fa trobar-me cara a cara a un sentiment que no porto gaire bé, acomiadar-te d'algú que estimes tant que et fa mal...

Muaks

5 comentaris:

  1. Quina merda Marta!!!! Jo estic en la mateixa situació.... el meu, però, no es vol apagar, però malgrat tot ho fa...amb només 62 anys!
    Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ànims també... Que la il·lusió els acompanyi, i força a nosaltres...

      Muaks ;)

      Elimina
  2. Que lo puedas disfrutar muchos años más. Mi hijo apenas conoció a su yayo, que se fue muy pronto, a los 57.

    Entristece ver como avanzan en su vejez, y da mucha rabia que la vida no sea eterna, pero es ley de vida...

    un abrazo

    ResponElimina
  3. Marta,
    desitjo que esteu bè. Un gran abraçada per tu, el teu pare, i tot la familia.

    ResponElimina
  4. molts ànims guapíssima!
    una abraçada

    sílvia

    ResponElimina