divendres, 23 de desembre del 2011

Arreveure...


Ester i Micky
La taula dels diumenges


 Si fa pocs dies parlàvem del que ens costava dir Adéu, per sorpresa n'hem fet dos de molt sentits, el de la senyoreta Anna, i ara el més trist...
Tant trist, com que en Madou té una resposta clara i senzilla "no vull que ploreu, per tant no marxeu..."
Ester...

Per en Madou, la Ester i en Micky son dos tiets, no envà el seu primer dinar a la Coromina, va ser amb ells, son moltes tardes, excursions, molts matins, fins i tot quan es quedava sol a la Coromina era el seu punt de referència...
Si per en Madou està sent difícil, en Denis no ho enten, passem per la seva porta i vol entrar... i a mi què voleu que us digui se'm trenca el cor... Jo també vull entrar.
Aquesta pèrdua si que porta dol, son dos anys compartint moltes coses, i per nosaltres buff... son 8 anys, plens de records, menjars, festes, brindis, feina, gossos, escrits, penes, i l'alegria d'en Madou...
Donarem temps per pair, aquesta separació, per ell i per mi, i sé que aviat en parlarem amb alegria, i tindrem ganes d'anar a Torelló per veure'ls... i en Madou els farà un petó... segur que un cop superada la negació i el dol, hi haurà petó!!!
Us estimem, i trobem a faltar!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada