dimecres, 23 de novembre de 2011

Soc el número 14



Fa tot just 23 dies que vàrem cel·lebrar el Sant d'en Madou. El seu sant és el 1 de novembre, i no perquè sigui Tots Sants, sinó que va fer 2 anys de la trucada que més esperem quan decidim ser pares per la via adoptiva...

Ja fa dos anys i sembla que fos ahir, i a la vegada sembla que en Madou hagi estat sempre entre nosaltres... Recordem la trobada amb la Pilar d' IPI, on ens esplicava coses del nostre fill... amb un nus a l'estòmac, encara ens faltaria judici, però erem pares!!! D'un nen de 18 mesos, alegre, sa, i al que li agradava molt la pilota...

En Kiko i jo, no li varem donar importància a aquest fet, però avui a punt de cel·lebrar els dos anys de la seva arribada podem constatar que li agrada molt la pilota... És el més peke dels Pre-benjamins B del Cardona, hi va amb moltíssima il·lusió tant als entrenaments, com als partits dels dissabtes... Uixxxx.... encara no han marcat cap gol, però de fa dos mesos amb ara, quins canvis aquests futbolístes...

Els nens i nens s'avui van carregats d'activitats extraescolars, per poder conciliar amb els nostres horaris de treball, en Madou des de tot l'any passat que ens demanava jugar a futbol, però no tenia la edat, encara és molt just, però hi va content, amb una màniga sempre a la boca, i feliç de jugar al mig del camp, com el seu adorat Iniesta, o com el Xavi de la mama ;)

I quin número li ha tocat... doncs el 14 (el del mític Johan Cruyff, o el de Masherano), amb unes mitjetes que hi cabria sencer, i uns pantalons on n'hi caben dos de Madou's ...

Muaks,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada