dimarts, 13 de setembre de 2011




Ja hem passat la segona Festa Major, l'adaptació d'en Madou a la vida de Cardona, és excel.lent!!! Inclús avui em sembla que sempre ha estat aquí, no només a mi, sinó a tothom.

Es relaciona amb tots els nens i nenes del poble, no es fa estrany, i sempre somriu.

Viu els bous, com si hagués nascut aquí, tot i que els té una por terrible, quan surt amb els de cartró l'haurieu de veure. Els gegants ens han costat un any, l'any passat ni pensar d'anar de passacarrers, ara, cap problema... Segueix els bastoners, i li encanten els focs artificials, no es perd els concerts i balls que li deixem... i com no li encanten "els caballitos" tot i que a casa son extremada ment dosificats...

Encara haig de recordar que la sort és nostre perquè ens ha donat la oportunitat de ser pares, i encara a vegades hi ha qui encara demana per la seva història... i no em fa res explicar-la i menys que sovint sigui en la seva presència, ha de recordar que l'atzar, un fil vermell ens el va portar, i que un dia ell tindrà una història per explicar, i uns pares que amb molt de gust l'ajudaran a intentar omplir aquells buits que son tan difícils d'emplenar.

Un dels millors regals que m'ha donat el meu fill és un somriure ampli i sincer que té cada dia al llit mentre dorm...

2 comentaris:

  1. Oh, Marta, com m'emociona llegir i saber que en Madou creix feliç i que vosaltres també ho sou.
    Aquest cop petons per en Madou, però fes-los-hi, eh?

    ResponElimina
  2. Hola compañeros,
    Nos acaban de recomendar vuestro blog, porque estamos empezando nuestro caminito adoptivo y seguramente sea en Mali también.
    ¿Hace poquito que Madou está con vosotros? Es guapísimo!!!!! Enhorabuena por todo lo que habéis conseguido y por ese hijo tan estupendo.
    Me encantaría que nos escribiérais a babyfromafrica@gmail.com o en nuestro blog http://adoptando.blogspot.com/ para saber por qué elegistéis Mali, cuánto ha tardado todo el proceso...
    Felicidades otra vez.

    Celia

    ResponElimina