Avui llengint a la Lyd, m'adono que tots passem pel mateix... La manca de temps.Voldria explicar les mil i una aventures d'en Madou, però no dono a l'abast, entre les ganes de disfrutar-lo, la feina, la casa, en Denis... Poc temps em queda per dedicar-me a explicar el dia a dia del peque...
En Madou ara ja fa un mes que va a escola, i ho fa encara amb cara de peneta, tot i que l'avi el premia amb 1€ cada cop que no plora, mica en mica omple la guardiola... A "cole" però s'ho passa d'allò més bé, i apren a un ritme molt ràpid, me n'adono cada cop que ens deleita amb una cançó nova, o que no coneixem...
Els colors son dificils de entendre, ens costen més del que imaginava, ell sempre surt amb el color verd, i tot i no ser el meu preferit i haver cridat molt a l'esperança en l'espera, per ell tot sempre és verd, però quan agafa un color per pintar es decanta pel blau, a la mamá la pinta en vermell, jajaja... És divertit descobrir colors, i veure'l pintar amb la llengua fora, canviant del color de mà segons la forma...
El que no ens és gens difícil és la parla, ho fa pels descossits "no calla ni sota l'aigua", i repeteix sense parar tot el que sent i li interessa, construeix frases, i fins i tot utilitza pronoms, encara no reconeix el "JO", i tot és el Malu corre, el Malu dibuixa, el Malu vol aigua... i a mi què voleu que us digui em cau la baba...
