Tardor trista...

Fulles que cauen... nens que no vindran... Tardor vermella, plors per amics que se'n van... Vent, fred les primeres glaçades, temps d'estar a casa mirant la llar de foc... Castanyes, dia dels difunts, festes de familia, a la que estimo tant. Familia de sang, familia d'amistat, familia que em fa el cor bategar... Natura morta, només per uns instants, el temps passa, tot ho cura...

Espero que l'hivern, faci que les llavors de noves vides, tinguin un cau ben calentonet, que la neu faci de manta a noves il·lusions i esperances...

Miro el cel, aquest cel d'hivern i tot segueix girant, la vida pas a pas continua endavant. Busco un estel que em piqui l'ullet i que em digui un secret... Al desembre bones noticies, tranquiles reunions, abraçades amb els amics i la familia, i noticies que alegrin el meu món!!!

Muaks!!!

Demà Koro....

Molt lluny queda la olorosa Bamako, lluny en kilòmetres, no en el cor...

Fa molt de temps que varem augmentar la familia, amb 10 tiets i tietes... Molt de temps perquè sembla que sempre hagi estat així...

En Madou recorda molt a la Koro, crec que és cosa dels seus orígens i m'agrada...

I demà la veurà, jugaran com ho han fet sempre i aniran creixent fent camí en aquesta petita Catalunya, sempre recordant que un dia van ser junts a Bamako on la cendra ens envoltava, on la calor ens ofegava, on les seves mirades ens van tocar el cor...

i com canvia la mirada

Aquest diumenge, tot i les previsions del temps, el Kiko, en Madou i jo (amb una bossa de mà per si havíem de fer nit de camí, després de la nostra experiència amb la neu), varem trobar-nos amb la FAMÍLIA DEL COR!!!!

Aquests nens i nenes que varen arribar, juntament amb el nostre angelet, ens tenen el cor robat, els canvis eren impresionants...

La Mariama, la més petitona ha fet un canvi ESPECTACULAR, riallera, s'ha engreixat i ja no és només ulls, té unes galtones, tan bonica ella de vermell amb les seves arracadetes, la tieta Melanie, i el tiet Josep Mª hauran de portar un gros pitet, per si els cau tant la baba com a mi, en quan la vaig veure...

En Ricard... continua amb aquella mirada encisadora, despert, ja no s'enganxa a la seva mare com a l'orfenat, menja amb ganes i se li nota, a més diu la Montserrat que ara si que li agrada la llet!!!

En Roger, té unes galtones... de pa de kilo, i continua tant rialler com a Bamako, amb el xumet amunt i avall, serà tot un playboy jejeje... a més aviat tindrà companyia...

La Koro, ai la Koro!!!, tan aviat com es van veure en Madou i ella, es van donar la mà, es van passar el dia jugant amunt i avall, van recórrer Can Masferrer, van riure, van anar en bici, van veure gallines, cavalls, i fins i tot van muntar en bicicleta... En Madou sovint en parla de la Koro, però no sabíem com reaccionaria amb el retrobament, ja que quan veu gent de color se n'aparta, però son els seus compis... i va estar súper bé amb tots i totes...

Va fer petons a tothom, i va estar content tot el dia...

Jo i en Kiko, quan tornàvem per l'eix parlàvem, recordàvem els dies de Bamako, i mare de Déu com han canviat... Ens va faltar veure el Sergi (que estava malaltó), però segur que també ha deixat la mirada trista a Bamako...

Son petits detalls com aquests que ens diuen que fem les coses bé, que ens omplen el cor, i que ens confirmen que realment ens HA TOCAT LA LOTERIA...

Madou

En aquest temps de blog, encara no fa un any... hauria de donar mil gràcies...

En molts moments llegir les paraules de companys i companyes ens ha donat força per la llarga espera, en mil ocasions les alegries ens han fet plorar, i en no poques vegades les penes ens han fet també plorar...

És curiós el món cibernètic, com t'apropa a la gent, sobretot aquella oberta de ment, que un dia et para pel carrer i et diu... "nena quin blog més maco m'emociono en llegir-lo, en Madou sembla que sigui una mica també nostre...", sobretot quan ve de gent que no és del teu entorn, a la que mai li has donat la web... i no per això no vull deixar d'agrair les mil mostres de suport i "carinyo" que ens heu ofert...

Avui fins i tot al metge, he trobat una noia que havia llegit el meu blog, una noia del Bages, que té una Martina preciosa...

Ei que no soni a comiat que no ho és...

El que si és mig comiat son les fotos del Peque, sempre m'havia mostrat contrària a penjar fotos de menors, i ara tot i que no me'n sento culpable ho he fet amb tota la tendresa perquè tots i totes, els que ens heu anat seguint li possessiu cara... Per qué d'una manera a la distància hem teixit llaços d'amistat i us ho devia...

Ara però, de moment prou fotos, continuaré relatant les mil i unes sortides del peque, fins i tot procuraré fer algun dibuixet, però avui us envio la última foto del meu petit tresor... perquè vull que el seu albúm particular sigui privat d'ell, més endavant ja decidirà ell què fer dels seus instants, sé que tots ho entendreu, i no vull dir mai més cap foto, però ara ja heu pogut comprovar com aquella mirada trista de Bamako, ha esdevingut una alegre rialla a Cardona...

I no puc donar sinó gràcies, per estar a darrera la pantalla com es pensa en Madou que hi ha la gent, gràcies pel suport en paraules, en premis, en senzillament passar l'estona rient, sou una família fantàstica, i els vostres fills - filles seran els més afortunats del món, perquè no saben quina joia de pares els esperen...

Muaks

3r dia és Nadal i lluny del corral

Diu una tradició que per Nadal qui res no estrena res no val... Tots els peques avui han tingut un conjuntet per estrenar... Ha faltat la foto, però és que quan arriba la Vintru amb els nostres fills i filles, quedem com abduits...

Hem tastat els plàtans, i son deliciosos... I en Madou i la Koro han rebut un regal del pare Noel... jejeje... Una piscina que ha estat una delícia pels dos... Ha ajudat a la Koro treure molts somriures, en Madou s'ho ha passat pipa!!!.

L'esgotament ara es porta més bé, ja que mica en mica ens sentim més nostres els peques... i l'hora de l'adéu es fa més difícil... Avui com que el Nadal és màgic en Madou ha vist que ja no volia quedar-se a l'orfenat, ha plorat i molt per marxar... quin regal... ens hem quedat molt tocats...

Un cop a l'hotel posem al dia les sensacions, davant una Castel fresqueta i en Mito i el Kiko, molt valents, decideixen fer una capbusadeta, jejeje... Jo prefereixo parlar amb la família, passar fotos, relaxar-me, llegir correus i una dutxa ben refrescant... Realment es troba a faltar el corral, tot i que l'experiència compartida et fa estimar els que tenim al costat, com si sempre haguessin format part del nostre entorn... Ara ja formen part de la nostra història... Per molts anys, per Molts Nadals!!!

Bones Festes

Bon Nadal, Nochebuena, Cap d'any i Reis... Espero que aviat esteu en el embolic que estic jo!!!

No sé si hem connectaré des de Bamako, sinó fins d'aquí 8 dies, on una foto del meu angelet presidirà el blog...

Només desitjar-vos bones festes, amb la postal que hem fet... i dir-vos que tot arriba, a mi el destí m'ha deparat un Nadal especial i diferent... i sé m'ho ha dit en Santa que aviat hi hauran moltes papallones els les panxes a la bloggesfera...

Us estimo!!!

Muaks

A la tornada presentació d'en Madou!!!

Mitaya

Si a mi m'agrada dibuixar... és gràcies a la seva mare... Si m'encanta llegir, és per culpa seva, si de nom es diu Mitaya, és per culpa de la meva mare...

Hem estat veïnes, i la relació era molt i molt estreta... És del poc que trobo a faltar de la meva Terrassa natal... T'ha escrit un conte i ha dibuixat els seus nens i nenes, angelets i estrelletes, els ha pintat marronets en honor a tu, i jo et prometo que t'agradarà tant, com a mi m'encantava de petita estar amb ella...

Moltes gràcies, yaya Mitaya, t'has guanyat el títol amb matrícula d'honor!!!

Muaks

Mari i Júlia

Avui ha estat un dia emotiu... l'últim de la feina, per passar amb tu tants dies com pugui... La Mari ha portat un troç de body de la Júlia, fins i tot porta el seu nom...

A la Mari la vida no li ha donat sempre alegries, però té una nena preciosa i carinyosa... Això ho compensa tot. És una bona amiga, i espero que aquesta nova etapa, segona oportunitat li funcioni tant bé com es mereix...

Espero que l'alegria que arriba amb tu, es contagii en elles...

Moltes gràcies wapíssimes....

Muaks

Un altre Ana a la meva vida

Ja veuràs que hi ha moltes Annes al teu voltant... Aquesta és ben especial... La conec des de ben petita, d'adolescent li vaig donar classes d'Història i de Francès, i ara treballa amb mi els caps de setmana, ella sempre diu que jo l'he ajudada molt... Jo us puc dir que aquesta nena-noia-dona val molt, però a vegades no s'ho creu!!!...

Kuka has d'estudiar, perquè pots i si ho fas, segur que d'aquí un temps les classes al Madou li faràs tu, el món dona moltes voltes...

En la carta, diu que està segura que et cuidarem, que et farem riure, i que farem que la teva vida amb nosaltres sigui plena de felicitat i amor... I jo m'he fet un fart de plorar... Perquè amb ella realment he vist el pas de niña a mujer, sense escoltar a Julio Iglesias, jejeje

T'envia una abraçada molt forta, i no et diu adéu, sinó fins d'aquí una estona....UIXXXX

Tres dies i volo cap a tu, petit Madou...

Muaks,

Xavi, Mercè, Laura i Eulàlia

I per Nadal!!!

Casualitat ? Coincidència? o coses del destí!!!

El cas és que el Nadal us dona bona SORT. Marta, el teu aniversari, Kiko el vostre casament i ara la teva arribada Madou.

Madou:

La Laura, l'Eulàlia, el Xavi i la Mercè et porten aquest trosset de roba, molt especial per a nosaltres, per la teva manta, perquè t'ajudi a conciliar la son....

La carta és llarguíssima, plena de descripcions i paraules que ens toquen al cor... Com ens toca el cor que encara no siguis aquí i hi hagi tanta gent que ja t'estimi...

Et porten també una caixa amb el teu nom, a dins els primers patins de la Laura i l'Eulàlia... Dels seus pares, et podem dir que son amics de veritat, i si tens la sort que la Mercè et faci un dia berenar, sabràs com cuinen els àngels...

Moltíssimes gràcies, família, gràcies per estar aquí, formar part del cercle d'amics us estimem molt, molt i molt!!!

L'Alberto i la seva manteta

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Veins i terratrèmol

Aquestes teles venen de molt apropet, a més en Yago i tu us portareu solament 1 meset...

En Yago ens ha donat pràctiques i ens ha servit de model per imaginar la teva talla, jejeje!!!

En Fermín és un artista en potència però una mica manta... i la seva mare, no sé d'on ha tret el temps per brodar-te el teu nom...

Moltíssimes gràcies, per estar aquí al costat, per escoltar totes les nostres manies, i passar amb nosaltres els nervis, per compartir cerveses entre dubtes, i per ser amics i veïns...

El desig és un bon viatge, i et volen ja aquí. Ens desitgen salut per cuidar-te, i no es falti mai la alegria que ara ens envaeix. Que la teva manta sigui molt xula...

A més ens desitgen molt bones festes....

Muaks

La Mar i en Toni

Un blog mou nou,... Una història molt nova... I tant que ens sona!!!... Una carta a la bústia... I llàgrimes d'emoció...

A la Mar i en Toni, que espero conèixer en breu, els desitjo de tot cor una curta, encara que sabem que no tan com tots volem, espera, que gaudeixin de cada pas... que ens enforteix per quan arriba la trucada. Els desitjo bona sort cap a Bamako, i un angelet...

El desig d'ells és que no oblidi el cel que el va veure néixer... Oi que esperareu uns dies per la vostra manteta???

Un petó i el regal... Mar és preciós!!! No saps quin fart de plorar... Fins aviat!!!

Amb ells tenim més proves del fil vermell, de les set persones que ens comuniquen a tothom...

I esperem de veritat que enfortim amistat, que passin a formar part de la família del cor d'en Madou!!!

Muaks

Maite i Txus

Juntament amb els seus fills, ens han regalat un castell... oi que és bonic...

Tu petit Madou, tindràs un castell sempre a la vista... Un castell de somnis... de cavallers, Reis i princeses... Un castell que té una història molt important per la teva nova terra Catalunya... Moltíssimes gràcies...

Maite, a part d'arreglar-me l'esquena, avui m'has alegrat el cor!!!

Ahir dinar amb els companys de camí

Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

Voldria...

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

PREMI !!!

La Élen de farolillos chinos ens premia per la propera maternitat... Noies 18 dies, això ja està aquí

Les regles:

1- Mencionar a qui ens l'ha donat... ÉLEN, moltíssimes gràcies... No et retorno el premi, però que sàpigues que el teu blog és una passada, informació ordenada i contrastada... Moltes felicitats per la feina!!!

2- Escollir a 7 dones... uix això sempre costa però allà vaig:

VICTÒRIA , per la recopilació de llibres contes, i consells, per veure una manteta ben acabadeta, per esperar un preciós fill-a d'Etiopia.

LAURA, per ser mare de família nombrosa, i tornar a tirar-se a l'aventura de tornar a ser mare, per portar un blog, per estar aquí aconsellant, i per esperar un altre fill-a del Senegal.

GLÒRIA, per tenir-nos en "vilo", i no poder celebrar. Per respondre sempre a tots els post, pel seu troçet de bitxo, i per esperar ser mare a Costa de Marfil...

LAURA, perquè ara més que mai necessita una forta abraçada... Perquè vol ser mare amb un viatge diferent l'adopció, i perquè més d'hora que tard serà mare en aquest món ;)

MÒNICA, perquè si mai viatjo al Vietnam imprimiré del seu blog una guia completíssima. Perquè serà mare d'un preciós nen-a vietnamita.

SíLVIA, pel llibre, per treball que fa pel blog, per emocionar-me en molts dels seus posts... I perqué també serà mare a la Xina.

CRIS, per la seva il.lusió, el seu humor, i perquè no serà mare una vegada, sinó dues vegades!!!

Uix que difícil, això d'escollir...

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi:

*Començaré per coincidències... El dia que em vaig fer la última in-vitro el 26/01/2008, va ser el dia que vaig decidir que si no funcionava aniríem a adoptar... i... sabeu què després de resar molt i encendre moltes llums perquè funcionés... resulta que en Madou va arribar al món!!!

*Soc tan maniàtica de l'ordre, que en Kiko ja fa dies que diu que hauré de reprimir-me, tinc la casa sempre ben ordenada, ara amb els preparatius que està tot en desordre estic histèrica.

*Tenia una por terrible als gossos, amb en Denis, encara no ha passat del tot, però els miro als ulls i si veig una carona alegre, no puc evitar anar a acariciar-los... jejeje

*Adoro el Nadal, amb majúscules, vaig nèixer el 24, i celebro totes les festes la nit de Nadal, el caga tió, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i Reis, el meu cumple i l'aniversari de Casament... Envio més de 90 postals cada any, i em sento molt feliç desitjant bona sort. Ara a més celebraré l'arribada d'en Madou.

*No puc menjar formatge, soc intolerant a la fermentació de la llet, i visc en un món rodejat de formatgers, jejeje... Els meus amics, tots quan em fan un sopar, sempre la pifien, jejeje

*M'encanten els llibres, en llegeixo moltíssims, però no puc atrapar-me la lectura dels que m'arribo a comprar.

*M'agrada molt dibuixar i pintar, però només ho faig quan tinc mil i una coses a fer... Acostumo a ser més productiva sota pressió de molta feina...

I res més !!! Au ara us toca a vosaltres, Muaks!!!

Pedro

Em salto unes teles, perquè aquesta ens ha tocat molt el cor... és del Pedro... i és un honor tenir-lo a la manta... Ell ens ha escrit una carta que és un sincer homenatge a la seva mare!!! i jo avui que tothom s'adhereix a homenatges també m'hi vull adherir... Tens un fill molt ben parit!!!

El meu desig és que sigueu forts. Admiro la vostra grandesa. Encara no ho heu estat, però jo sé que sou uns pares excel·lents; per la vostra mirada, el vostre somriure i per la vostra il·lusió. De de la meva experiència puc dir-vos que ser un nen especial i sentir-te sol o diferent a la resta de la gent és difícil. No hi ha persona que admiri més en aquest món que a la meva mare, per això estic escrivint aquestes lletres. Perquè sapigueu que la feina que heu triat no és fàcil, però estic tan orgullós de vosaltres. Teniu molta gent que us estima amb vosaltres, jejeje... Sou uns pares increïbles!!!

Evidentment sense paraules, Madou, aquest tros de tela blau, com el planeta, és el regal d'un noi que ha lluitat molt per ser com és... un bon amic, una bona persona, i un exemple a seguir!!!

Moltes gràcies Pedroooooooooooooooooooooooooo!!!!

Carreño Delgado

El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...

La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...

Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.

M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!

L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....

Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)

Muaks!!!

Bruna i Anna

L'Anna és una nena que ja no és tant nena, és tota una noieta... D'ella et puc explicar moltes coses, ens va donar un bon ensurt... però també va provocar que el Kiko pogués menjar pollastre a casa...

La Bruna és de la teva quinta!!!, anireu segurament junts a l'escola!!! I té molta por del Kiko, jejeje, però alhora el mira amb aquells ulls tan grans i preciosos tota l'estona...

El Pep... El Pep és un bon amic, d'aquells que son com de la família, que potser no veus en mesos, però sempre et retrobes amb un fort petó... La Neida li ha donat alegria i vitalitat, m'agrada veure'ls feliços, perquè és símptoma de alegria al cor!!!...

El seu missatge:

Us fem a mans aquest tros de roba per tal de que continueu construint la vostra manta, i ho fem perquè per a nosaltres té un significat emocional important ja que va embolcallar i donar calor (amb la càrrega simbòlica que comporta) a la Bruna en els primers temps de la seva vida. Amb això volem i desitgem que el Madou rebi tota la calor necessària, no nomes de part vostra (que ja està assegurat), sinó de totes aquelles persones que, des de la seva arribada, formaran part de la seva vida.

Per altre banda, ens agradaria desitjar-vos, que sigueu capaços de transmetre al nouvingut Madou uns valors que creiem que us caracteritzen i us fan especials, l'enorme il·lusió que poseu en les coses, la constància, la fidelitat i la manera d'entendre l'amistat, ja que així ell també serà molt especial...

Us estimen: Neida - Anna - Bruna i Pep...

I jo torrents de llàgrimes inclosos, també us estimo molt, moltíssim!!!

Gràcies per estar aquí!!!