Molt lluny queda la olorosa Bamako, lluny en kilòmetres, no en el cor...
Fa molt de temps que varem augmentar la familia, amb 10 tiets i tietes... Molt de temps perquè sembla que sempre hagi estat així...
En Madou recorda molt a la Koro, crec que és cosa dels seus orígens i m'agrada...
I demà la veurà, jugaran com ho han fet sempre i aniran creixent fent camí en aquesta petita Catalunya, sempre recordant que un dia van ser junts a Bamako on la cendra ens envoltava, on la calor ens ofegava, on les seves mirades ens van tocar el cor...
y cuantas ganas tenemos.
ResponEliminaBella entrada---
fins demá