Fulles que cauen... nens que no vindran... Tardor vermella, plors per amics que se'n van... Vent, fred les primeres glaçades, temps d'estar a casa mirant la llar de foc... Castanyes, dia dels difunts, festes de familia, a la que estimo tant. Familia de sang, familia d'amistat, familia que em fa el cor bategar... Natura morta, només per uns instants, el temps passa, tot ho cura...
Espero que l'hivern, faci que les llavors de noves vides, tinguin un cau ben calentonet, que la neu faci de manta a noves il·lusions i esperances...
Miro el cel, aquest cel d'hivern i tot segueix girant, la vida pas a pas continua endavant. Busco un estel que em piqui l'ullet i que em digui un secret... Al desembre bones noticies, tranquiles reunions, abraçades amb els amics i la familia, i noticies que alegrin el meu món!!!
Muaks!!!
Vaja, Marta... intueixo una pèrdua important... Ho sento. I ànims!!
ResponEliminaUna abraçada,
Mariajo