dimecres, 9 de desembre del 2009

Ahir dinar amb els companys de camí


Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

5 comentaris:

  1. Hola Marta:
    Ara veig que no sóc l’única que fa llistes, l’Óscar em mira i es riu, nosaltres encara no tenim ni assignació.
    Jo esperava que a IPI ens donessin consells. Es així?
    Aquesta trobada deu ser molt especial, queda tant poquet per abraçar als vostres petits, a més es deu parlar en el mateix idioma, quins nervis!
    Aquesta aventura que viureu tots junts, us unirà per sempre.

    ResponElimina
  2. Poques amistats naixen amb un vincle tant fort com el que compartireu aquestes families.. Que sí, que ja has ampliat la teua familia del cor, oi?!?!?
    Un abraç

    ResponElimina
  3. marta es normal que esteis nervioso yo también estaba histérica unos días antes de viajar. Tranquilos, cuando veais a Madou todo será alegría y amor y los nervios desaparecerán. Mucha suerte y feliz viaje navideño.
    Bicos
    Fátima

    ResponElimina
  4. Suposo que compartir una experiència tan forta crea uns vincles especials... Me n'alegro que connectéssiu amb les persones que viureu la trobada amb els vostres fills.
    Un petó, ja queda poquet!!! :-)
    Mariajo

    ResponElimina
  5. Eiiiiiiiiiii t'acabo de sentir a RAC1!!!! jejeje.
    Laura.

    ResponElimina