Em sembla que us he espantat... Ho deia de conya... Mimitos molts i moltíssims, i paciència de moment anem carregats, però el que si que està vist, és que en Madou té les coses molt clares...
De fet fins ara quan veia menjar, menjava, ara per què no ho ha de voler, doncs res a començar rutines... Avui ha anat molt millor que ahir, què volem si tot just porta unes hores a casa...
Avui el seu cosinet ha fet una festa i hem passat a l'hora del pastís... i jejeje!!! és tot un marxòs, li encanta estar amb nens i nenes, i ballar... I clar que s'ha posat les botes amb el pà amb tomàquet... Ara mateix però està dormint com un angelet, amb una mica de rabieta, perquè ja sap que el pijama vol dir dormir, així que ell solet s'ha colocat uns texans a sobre i ens ha vingut a visitar...
En Kiko i jo no sabíem si riure o plorar, però què hi farem demà més...
Bona nit,
Muaks
Jeejeje... Si que té les coses clares!! :-)
ResponEliminaUna bona dosi de paciència, d'estimació, mimitos (que segur que no li falten) i, és clar, límits...
Una abraçada,
Mariajo
Buaaahhh d'anecdotes d'aquestes segur que us en pasen un munt, fes el favor d'anar-les comentant, vols?
ResponEliminaQue xulo... quins moments més màgics deveu estar vivint.
ResponEliminaBona entrada d'any!
Laura.
Bufff! Darrera de cada adopció sempre hi ha moments intensos, durs, màgics....
ResponEliminaQue tingueu un feliç 2010 al costat del vostre fill!