I tant poc temps per seure davant de l'ordinador i posar-me al dia... La bústia, m'ha deixat alguns retallets molt especials, abans de marxar... dilluns us els posaré...
Els nervis estan a flor de pell, els ànims pugen i baixen, les temors i les pors han aparegut del no res... el vertigen dóna pel sac... i en Madou ens està esperant...
Maletes, roba per planxar, casa desordenada, netejo i netejo, cuso manta... però ja he decidit parar...
No menjo, mira potser perdre algun que altre kilet, jejeje... I paro poc a casa, potser és que les llistes i coses a fer em cauen damunt...
Avui per fi he acabat amb la decoració de Nadal, la neteja a fons de la cuina, i he tancat 3 maletes... Dues son exclusives pels nens d'allà...
Hem tingut la primera entrevista amb la psicòloga que ens farà el seguiment d'en Madou fins que tingui 18 anys!!!. He sortit per la ràdio, i en fi... sé que tindré un Nadal amb majúscules... A Cardona, hi haurà un nen jesuset, que seràs tu petit Madou.... que viuràs en un món molt diferent, però afable i que t'està esperant en candeletes...
Tot sortirà com ha de sortir, em sembla que per molt que planegem serà el que hagi de ser, oi que si??????
Noies us tinc ben abandonades, però ara amb la casa neta, abans de marxar us posaré al dia paraula de mare!!!
Muaks....
je, je...
ResponEliminaya sabía k eras tu por la radio hoy!!!
Entiendo perfectamente todos estos sentimientos tuyas!
('ueno, menos la casa toda limpia y ordenada).
Respira, reza, crea, y nos vemos pronto!!!!
Ara m'espantes... :-) aquesta ànsia per netejar és part dels nervis de l'espera????? :-)
ResponEliminaVa, para una mica i explica'ns-ho tot!!!
Una abraçada,
Mariajo
Moltissima sort familia! Vinga, k això ja ho teniu aki!! Una aabraçada!
ResponEliminaMariajo, és allò del síndrome del niu, que tenen totes les dones embarassades abans de parir... i la Marta està a punt a punt...
ResponEliminaMarta, deixa la manta, dona, ja tindràs temps de fer-ho després!! I sí, tot sortirà com ha de sortir. Ja ho veuràs. Disfruta cada moment.
Bet
Bonicaaa!! Gràcies per no oblidarnos... però no pateixes molt per nosaltres que ho tens tot perdonat, i gaudeix molt d'aquest moment.
ResponEliminaUn abraç
Tranquila Marta...... ja veuràs com tot anirà bé! I no pateixis per nosaltres!
ResponEliminaUna abraçada!
Totalment excusada! Ja aniràs explicant, si et ve de gust, tot el que et passa pel cap i pel cor. De qualsevol manera aquí estarem també esperant al teu Madou!
ResponEliminaEi, disfruta dels moments sense agobiar-te massa!! empapa't de cada segon de vida... que són moments unics.
ResponEliminaJoooo t'he sentit per la radio!! Sabia que eres tu! jajaja ;)
Laura.