Per començar... per fi a casa... per fi som pares... per fi el nostre peque dorm al llit que li hem preparat...
Quan varem començar la història, no sabiem ni de bon troç tots els sentiments que ens portarien... Avui quasi dos anys després, tenim ganes de brindar, de plorar, de riure, de descansar, de sortir, de tot i de res... No sabem per on començar...
En Madou és un nen molt alegre, xerra pels descosits, i no l'entenem, camina, i té un geni, que no es pot guardar a dins d'una làmpada... quina pena!!!
Vol una cosa, i la vol, sinó plora... Ara és el moment dels límits, de la psicologia, del mètode Estivill... No és un pobret nen, ara ja no!!!. Hem de fer entendre que hi ha menjar, que no tot el dia hem de menjar, hem de fer entendre que hi ha coses que no es poden tocar i coses que son seves, que té cosins i que ha de compartir...
Hem de conseguir que en Denis i ell es facin amics, i aquí és on en Kiko i jo estem patint més, té terror a la nostra puça, algú em pot ajudar!!!
Enhorabona família!
ResponEliminaM'alegro que sigueu a casa i que estigueu sentint tot el què sentiu.
Respecte al mètode estivill... la nostra psicologa del CI ens va dir que cuidadín amb aquest mètode... ella ens el recomenava ben lluny!
Qui és la puça? en madou o en denis? qui té por de qui?
Laura.
Com a inexperta no et puc ajudar massa... però jo diria que és ben aviat pel métode Estivill..., tingueu calma, i que amb en Denís tinguis paciència també, perquè qui sap si mai n'havia vist un d'aprop o si mai algun altre gos el va espantar... ja veuràs com quan el conegui se l'estimarà tant com vosaltres. Temps al temps.
ResponEliminaQue be!! Quin viatge més ràpid!! No tinc ni idea de com ajudar-te amb això del nen i el gos!!
ResponEliminaUna abraçada i feliç any nou!
Mariajo
Hola familia! Benvinguts!!!!
ResponEliminaEstem molt contents que en Madou ja dormi al seu llitet....
No us atabaleu.... penso que fa molt poquet que us heu estrenat com a pares i que el temps ja posarà les coses al seu lloc...
Doneu-li temps a en Madou i mimeu-lo molt. Preneu-vos temps per estar els tres junts, creant el vincle i enfortint-lo.... deixeu les visites per més endavant...
Jo presonalment sóc contraria al mètode Estivill, i en aquests moments no crec que sigui el més convenient per a donar-li confiança al peque...
Amb lo del Denis, no sé com us puc ajudar, però amb la resta, a mi sempre m'ha anat molt bé el llibre de la Beatriz San Roman "La aventura de convertirse en familia".
Ah! i lo de no voler compartir és normal... penseu que en Madou no deu haver tingut mai res propi i ara vol aprofitar...
El meu fill gran per exemple MAI n'ha sapigut de compartir i la psicologa em recomanar que ni el forcés ni l'obligués....
Paciència i molts mimitus.
Una abraçada!