Fa un any i vuit mesos varem prendre la decisió que ens portaria a aquí...Fa un any i vuit mesos que la Pili, no sé com agrair-li lo important que és per nosaltres, em va dir... M'alegro de la decisió d'adoptar un peque, avui en Madou, feu molt bé de no patir més amb proves, i in-vitros... Ara heu pres la decisió més important de la vida, i aquesta us farà pares...
Avui un any i vuit mesos més tard la Pilar ens ha dit que hem passat el judici!!!
I la Pili ens ha regalat un trocet de país d'en Madou per la seva manta...
Jo ja sé que la Pili com a cosina, amiga, i mil coses més t'estimarà molt, sé que en Willy et farà riure, que en Xavi "t'emprenyarà", que en Joan et cuidarà, i en Josep, ai en Josep!! que fins i tot està disposat a punxar-se per venir-te a buscar...
Ja veus Madou, avui un jutge t'ha posat cognoms, i la família t'espera amb una il·lusió que no podem sinó estar agraïts, som feliços a més no poder, el camí està il·luminat, la porta és oberta, i hi ha un munt de petons que aviat es faran realitat...
Avui el cel és ben il·luminat, els estels brillen amb més força que mai, ets el nostre fill i no tardarem en venir-te a buscar!!!
Moltíssimes moltíssimes felicitats papis!!!!
ResponEliminaMoltes i moltes felicitats!! Me n'alegro moltíssim... suposo que estareu a dalt d'un núbol!! :-)
ResponEliminaUna abraçada,
Mariajo
Aixxx que ja ploro! Moltes felicitats familia!
ResponEliminaEnhorabona família, moltes felicitats, ja sou 4!!! Ara només us falta poder-vos abraçar!!!!
ResponEliminaEspero que l'osset ja estigui viatjant cap a Malí amb les vostres olors perquè en Madou us pugui anar imaginant...
Felicitats!!
Laura.
Enhorabona!! Que bé, que estic feliççççç!!! Per favor, aneu contant-nos tot, ehhhhh, que ja sou pares!!! A més, es el primer peque de Mali que "coneixeré", i no tinc ni idea de com és el procés.
ResponEliminaAisss, Felicitaaaats!! Qué curtetes em queden les paraules per a expresar tota l'alegria que sent per vosaltres!!
Un abraç
Felicidades!!!!
ResponEliminaQue más os puedo decir... que lo saboreéis, que sintáis cada momento, cada pasito, que estos últimos momentos sin vuestro Madou los recordéis toda la vida con alegría y muchísima ilusión.
un besazo
Uauuuuu, felicitats guapos!!!
ResponEliminaEn Madou ja és l'hereu de casa!! Ai, quines ganes que tinc de veure'l...
Aiiiiiiii....que feia molts dies que no entrava al blog!!!i quin munt d'escrits i missatges més emotius i tendres!!
ResponEliminaTot i ja estar al dia de tot per les nostres trucades!!!i tot i ja estar emocionada cada segon de la meva vida des de saber que sóc tieta, llegeixo els últims missatges i no deixo d'emocionar-me encara més.
M'emociona el suport que dóna tothom a la teva mare, una mare que será, una mare que ja és, que viu i riu per tu, un pare que neguiteja, tots dos, els teus pares, seran molt especials per tu, i ho son per mi, els teus pares!!!caram...Gràcies Madou, gràcies per portar la il.lusió a casa, gràcies per fer que tothom et vulgui i t'esperi. Jo ja t'he posat un munt de cares cada nit des que sé que hi ets somiant amb tu. Em moro de l'alegriaaaaaaa i cada dia ets més aprop!!!!!!T'estimo molt!!
Ei Marta, hauries de canviar el texte que hi ha sota la vostra foto, a la part dreta del bloc, je, je!!
ResponEliminaEnhorabona, esperem estar aviat en la mateixa situació. A punt de viatjar a Bamako!!
ResponElimina