Crec recordar que ja vaig parlar de la muntanya russa... Crec que de fet tothom en parla...
Anem per fils Madou (abans peque), encara estem flipant de saber que ens esperes, estem al·lucinats de saber que, si tot va bé, estaràs amb nosaltres per Nadal. No toquem de peus a terra, per fi hi ha hagut l'esperada trucada...
Ara venen dubtes, com si serem capaços, evidentment!!!, tenim el C.I., tenim rodatge, i molt de temps d'espera. Ho tindrem a punt, si abans en un 600 pujavem 6 al darrera, res de cinturons ni cadiretes, si les ferides les curàvem amb Mercromina, jejeje!!!
Quin peu fas... ja camines... i no sé quin peu fas... Saps a què em recorda... Mesos abans del casament també varem tenir paranoies, de coses que semblaven no teníem a punt ni present... A mi em va donar per les estovalles, com que no teníem clar la mida de la taula, jajaja... Ara ric, però fa 9 anys m'amoinava, i molt!!!. Avui encara ens reunim 12 a la mateixa taula provisional, i per molts anys... De fet és una taula de la que seria la teva besàvia, amb una ala de la teva re-te-te-tebesàvia (amb molts anys d'antiguitat), i ben bonica que és!!!
Així que si a l'aeroport del Prat vas descalç, no és que no hi hagem pensat, és que no sabíem el número que calces, però no et preocupis això ho aprendrem, com tantes d'altres coses...
De moment no sabem si avui hi ha hagut el judici o no, a veure si demà tenim noticies de IPI, i...
Bona nit Madou, no us sembla un nom dolç i ideal per un fill!!!
tranquila, tot això és normalíssim!!!!!
ResponEliminabenvinguda al món dels pares, i a partir d'ara ja mai més deixaràs de patir..... si noia si, com ho sents!!!!!! ...però val tant la pena........aiisssss
i ara què???? quan marxeu???? explica, explica!
sílvia
Las dudas son parte del proceso, no te preocupes Marta seguro que lo hareis genial, además todos pagamos las novatadas cuando nos convertimos en papás y mamás. ya nos darás buenas noticias!!
ResponEliminaBicos
Fátima
Jo crec que és normal, és el "pànic escènic"... jo em poso al teu lloc i multiplico aquests dubtes i pors per mil. Però només és això, una mica de por... Quan li vegis la cara a en Madou, tot quedarà com una anècdota i segur que a Bamako venen sabates adequades per ell!! :-)
ResponEliminaUn petó,
Mariajo
Que prompte comences a patir, quina devoció de mare, jejejeje.
ResponEliminaEstic mooooooolt feliç per vosaltres, moltíssim!! I sí, Madou es un nom... preciós per al vostre fill!!
Un abraç
Quin moment més intens! Ostres, no he parat de plorar. Estic molt emocionada per vosaltres i espero poder viure aviat també aquesta emoció en primera persona! Som de Manresa nosaltres, i també anirem a buscar el nostre petit a Bamako, encara que falta molt...molt...
ResponEliminaJa, ja... jo voto que deu calçar un 22!
ResponEliminaEm sembla un nom preciòs per un fill.
ResponEliminaM'emociona llegir els teus pensaments i intento posar-me a la teva pell, però no puc.
Una abraçada molt fortta.
Lydia.
Hola soc l´Olga fa molt temps que segueixo el vostre bloc , però mai us hi he escrit res.La nostra filla va nèixer a la Xina ara ha fet 4 anys i cada lletra dels vostres escrits m´ha fet reviure i tornar 3 anys enrera. Només dir-vos que nosaltres igual que vosaltres hem hagut d´anar aprenent de mica en mica però hem tingut una gran ajuda que vosaltres també tindreu. Els nostres fills... Moltissimes felicitats per aquesta nova etapa que comenceu. Serà fantàstica i plena de noves esxperiències cada dia. Desde Girona Felicitats!!!
ResponEliminaHola soc l´Olga i fa molt temps que segueixo el vostre bloc.La nostra filla va nèixer a la Xina ara ha fet 4 anys i cada lletra dels vostres escrits m´ha fet tornar tres anys enrera.Només dir-vos que nosaltres, igual que vosaltres hem d´anar aprenent dia a dia però tenim una gran ajuda els nostres fills... a vosaltres us ajudarà en Madou i a nosaltres la Martina-Kui.Moltissimes felicitats desde Girona per aquesta nova etapa que comenceu, serà meravellosa.. però no deixareu de patir mai més.... Val la pena
ResponElimina