Tinc tantes llistes per fer, tantes coses per començar, que no sé què és el primer... Uixxxx!!!
Estic ben atacada dels nervis... Avui he omplert una maleta amb coses per l'orfanat... I he apartat coses que ens hem d'emportar, he començat a endreçar on haurem de dormir al principi... i tot a mitges... jajaja
Estic ben atacada dels nervis... Avui he omplert una maleta amb coses per l'orfanat... I he apartat coses que ens hem d'emportar, he començat a endreçar on haurem de dormir al principi... i tot a mitges... jajaja
No sé si m'aniré centrant, o marxarem "con lo puesto", però és que tot i saber que un dia això ha de passar... mare meva quanta feina!!!!
Clar a Bamako és estiu... i hem de pensar que en Madou no haurà patit mai el fred d'un desembre, jejeje... Però no m'atreveixo a comprar gaire robeta, i continuem amb el dilema de les sabates, ups!!!
A més jo per Nadal tinc la casa amb pessebre, arbre, ninos, llumetes... i jejeje aquest any amb en Madou, més que mai, però???? i si li fa por, ai mare meva, que soc mare no una histèrica...
Al pobre pare teu el tinc ben distret... ai ai ai!!!
Nada, 28 días no son nada, enseguida estaréis allí, con vuestro Madou, achuchándolo.
ResponEliminaEntonces ¿no sabéis ni que talla usa?
Es verdad, no había caído que igual no ha sentido nunca el frío que hace por aquí en diciembre. Pues bien abrigadito con mil capas, como llevan a l@s niñ@s chin@s, hasta que se vaya acostumbrando.
Jo que ganas tengo de que hayáis vuelto, porque... ¿nos enseñaréis su carita no?
besitos
jajaja... ja et veig tot el dia barrinant: les maletes, les sabates, els abrics,...!!! I no és maco això???
ResponEliminaUn petó,
Mariajo
Martaaaaaaa......
ResponEliminaque estàs histèrica no cal que t'ho digui jo, que ja ho deu prou notar en Kiko....jaja...
Va, dona, que tot es farà... I si marxeu amb lo puesto, que dius tu, què més li donarà a en Madou?? Ell el que voldrà és que li feu axuxons i moixaines i el pessebre i les llumetes... seran nous per ell... quin descobriment!!!
Ja aniràs explicant quins altres preparatius fas, eh?
com t'entenc......el que a mi em funciona molt bé, és fer llistes, i cenyir-te al que has posat...... de veritat que va molt bé.
ResponEliminaper cert quants dies esteu fora???? a xina en són 15 més o menys.....
una forta abraçada i ánims.
¡¡Que emoción!! estareis de los nervios. Una cuenta atrás así debe ser tremenda porque yo también la viví con armel.
ResponElimina¡¡ya queda poquito!! Bicos
Fátima
28 díes asoles... aixó son setmanes... No arriba al mes!! Ale, ale, que ja tens motius per a accelerar-te!! Disfruta-t'ho molt!!
ResponEliminaUn abraç
ESto ya está aquí!!
ResponElimina28 dias es nada, 4 semanas, una navidad llamando a la puerta, y un sueño hecho realidad!
que pasen volando para que podáis abrazar a vuestro particular regalo, el más bonito de la vida!!
Un besito!!