Ahir l'avi Pere va dir:
"si en Madou s'assembla a mi, tindrà els dits llargs... i m'agradaria que toquès el piano..."
En Kiko i jo ens varem mirar, varem somriure... El meu pare va caure ràpid en l'error, no s'assemblarà a ell, però només genèticament... els seus gestos, els seus gustos son cada cop més nostres...
El meu pare tan reaci a l'adopció, comprensiu però preocupat, ara ja no veu en Madou com el peke que va venir de Mali, sinó com el seu net, no li veu el color de la seva pell, sinó els petons, li mira als ulls i quan en Madou diu "avi Pela", com no... li cau la baba!!!
Això és un pas més de l'adaptació i tant al Kiko com a mi, ens omple viure el dia a dia... En Madou és un nen altament sociable, carinyòs, i ens ho posa tot molt fàcil, i no em canso de donar gràcies, perquè la seva arribada ha estat com si ens hagués tocat la loteria...
Muaks
Com no li ha de caure? Si em cau a mi d'imaginar-me'l, jejeje.
ResponEliminaUn abraç.
Jo, com més avanço en el procés d'adopció més m'adono que som nosaltres els adoptats, i que el procés d'adaptació segurament és més de nosaltres cap ells que a la inversa... possiblement perquè hem perdut la capacitat infantil d'adaptar-nos a allò que és millor...
ResponEliminaQuan vulgueu quedem! Nosaltres ja no ens mourem de Girona, que les vacances ja les hem fetes!!
Molts petons!
Si l'avi Pere vol que el seu net toque el piano... que toque. :)
ResponEliminaM'agrada llegir aquest post perque és el que jo sento amb els avis i la resta de la familia d'en Xavi: ell no és pas el nen que va vindre d'Etiopia, és un membre més de la familia, és el net, el cosí, el nebot... és el nostre fill.
Una abraçada als tres,
Nür
PD: M'encanta el detall de la foto repetida i completa!
quina anècdota més maca, Marta... Jo sempre he dit que l'adopció no és un procès únicament nostre, sinò que està implicat tothom...
ResponEliminaUna abraçada i me n'alegro molt que estigueu tan feliços!
Mariajo
uff!
ResponEliminaMe indentifico mucho con esta entrada,
la yaya de la Mariama es bien enamorada.
M'alegro molt per el avi, per la familia, per en Madou!!!
un abraçada!