El problema del "JITULU"

Estem acabant la karité que vam comprar a Bamako, i en Kiko li diu a en Madou que hauríem de tornar a Mali a comprar-ne... La veritat que un cop acostumats a la olor, no hi ha color amb les que podem trobar per aquí. La hidratació de la karité és mil vegades més bona, i la pell ho nota, està més brillant... Jo li dic al Madou, estàs ben blanc (jejeje), quan l'hidrato amb la "lolovela" que diu ell, tot i banyar-lo amb Aloe Vera, al migdia la pell ja ha perdut color i brillantor, sobretot les cames i la cara...

Doncs en Kiko l'estava untant amb Jitulú i parlant amb el peke, quan ell molt seriós li diu:

"si un cas la mama i tu aneu a Bamako i jo m'espero aquí amb en Denis i la iaia Teresa".

Amb aquesta frase ens va fer patent la seva cortina envers el seu país d'origen, cada cop en vol parlar menys, no vol les fotos, i vol oblidar, aquí es sent feliç... Em fa por pensar, què passarà si un dia volem tornar per portar un germanet-a... Primer cal omplir la guardiola, però si arriba el dia, jo vull que participi de l'adopció plenament, però ell voldrà tornar a Asureme???

Les paraules en bambara, cap cop son més oblidades, inclús nosaltres que intentem fer un esforç ens costa, suposo que amb el temps arriarà una nova etapa amb curiositat pel seu origen, per escriure la seva història, i llavors ornarem a mirar fotos, i buscar paraules, i potser per què no, fins i tot preparar un viatge...

Muaks

Whatever Oasis cover 2011 Coca Cola Spot HD - Razones para creer en un m...

A mi sempre m'ha agradat la coca-cola... M'agrada sola, amb gel i llimona, o fins i tot amb Jb... Sempre fresca i amb aquella picor que et puja al nas...
En Madou que l'ha descobert fa poquet, acluca els ulls, es rasca el nas, però després es llepa els llavis... mmmm... posa'm més mama, però amb una mica d'aigua !!!
I el missatge, perquè no un mon millor... hem de veure sempre la coca-cola mig plena ;)

Fem 3 anys

Entre els propòsits de nou any... Un era possar-me al dia amb el blog, i ja porto un mes de retard, però clar no sempre és té vertigen i temps de fer 4 post al dia, dibuixos i fotos, cançons, i videos buscats per internet...
Aquesta setmana el Reietó ha fet 3 anyets, i tot i dir-nos que no volia corona, ha anat tot el dia amb la corona col·locada al cole, jejeje!!!

El gener és un mes ple d'aniversaris de familia i amics, hem trucat a moltíssima gent per regalar-li el "cumpleañoz fliz tocate la nariz... by Madou", i la veritat és que quan li ha tocat a ell s'ha posat nerviòs, vergonyòs, i content com un ginjol...

En Madou continua sent un nen feliç, amb ganes de jugar a tot i amb tothom, amb un raonament no propi de la seva edat, però suposo que amb el temps les coses s'aniran ficant al seu lloc.

Sovint penso que em fa por que creixi, por no millor dit terror, veig coses amb d'altres nens i nenes, pares i mares, i no crec que sigui amb maldat, però la infancia del meu peke serà una lluita continua, no és diferent del seu vei, té un papa i una mama a casa, i una mama de la panxa de la que en parlem amb molta feina.

Té un color de pell diferent, i l'estimem perquè ens agrada la seva pell de xocolata, no fa falta que sigui blanqueta, o color carn com diu l'Emma. Ens costa pentinar-lo però està tan guapo quan ho aconseguim.

Entre els avantatges que hi ha a Cardona, és que som un poble petit, on les coses sovint son senzilles, però amb això també es perd la intimitat... Tothom més o menys coneix la història d'en Madou, alguns de primera mà, d'altres pel blog (és impressionant això de les noves tecnologies), i d'altres simplement perquè viuen a Cardona... Això fa que en Madou sigui "famòs", i provoca gelos i interès, si és més gran del que dieu, preguntes com "i com és que ets la seva mare?", jocs innocents que el separen del grup... i això és el principi... per això li tinc terror!!!

Aquestes dates sempre han estat molt especials, i a vegades el poder de la ment és impressionanat... Realment crec que en aquests dies, no pot passar res dolent, jo estic pletòrica (aquest any més cansada), però per a mi és l'época més guay de l'any.
Tot i que sovint penso en la gent que avui no hi és, el que si que hi som ens reunim, xerrem, menjem, caguem el tió, cantem, i mirem els nens i nenes com es van fent grans...
Jo aquest any cel·lebro per partida triple, que fa un any que em va tocar la loteria, amb un nen que no ens deixa de sorprendre (tot i que en aquests últims dies està súper esberat???), fa 10 anys que varem dir que si!!! en un dia plujòs i gris (d'aquells que al Kiko i a mi ens encanten) en un castell digne de fades, i que tot continua... I que ja només me'n falten 2 pels 40...
En aquests dies que es reben tans mails i cartes, jo em quedo amb una cosa i la vull compartir...
Bufeu les espelmes amb mi, tot és digne de ser celebrat, perquè hi som, i encara que a vegades sembla que no veiguem el fi, sempre arriba...
Moltes felicitats als que heu sigut pares i mares, en aquest 2010, i moltes felicitats als que heu decidit ser pares i mares pel camí de l'adopció, encara no ho sabeu però quan tingueu el vostre peke davant, veureu que tot val la pena ser celebrat, perquè la vida encara que moltes vegades sigui trista i ens tanqui la porta, de cop surt un sol radiant enmig d'un dia gèlid i fa que tingueu ganes de cantar...

Res i que molt bones Festes!!!

Ojala te vaya bonito

Hoy regalo de San Javier un pedazo más de Mali en mi corazón... Qué CD... y una muestra para desearos buena suerte...
Muaks!!!

Arriba el desembre i un munt de celebracions

Falta un mes per Nadal, i per cel·lebrar mil i una coses...

Serà el meu aniversari, 10 anys de casats, i el primer any d'en Madou a casa!!!

Serà el seu primer pessebre vivent, la seva primera felicitació de Nadal, el primer vers, muntar i decorar la casa com si fòs el primer Nadal.

L'any passat em va ajudar a desmuntar però és clar només portava aquì un mes, no savia el què feiem... aquest any a veure si el pessebre es converteix en un joc més de "Playmobil", jejeje...

Aquest any hi haurà una carta de Reis, i un tió a qui fer cagar...

És el Nadal, per mi, una de les millors époques de l'any, però aquest es preveu diferent, perquè amb un nen a casa, tot és tant diferent!!!

Pel Nadal tenim aniversaris de molt bons amics, de nebots, tenim "nochebuena" i cap d'any... Tenim un Pont digne dels romans i la reunió amb la familia del cor...

Serà el dia 12 a Cardona, on varem començar l'aventura de ser pares, on varem ampliar els llaços familiars, i on varem començar a sentir l'esperit del Nadal....

A veure si aquest any ens acompanya també la neu, ara més tranquils a casa...

pd. Ja veieu que els ànims mica en mica es van alegrant ;) muaks

Tardor trista...

Fulles que cauen... nens que no vindran... Tardor vermella, plors per amics que se'n van... Vent, fred les primeres glaçades, temps d'estar a casa mirant la llar de foc... Castanyes, dia dels difunts, festes de familia, a la que estimo tant. Familia de sang, familia d'amistat, familia que em fa el cor bategar... Natura morta, només per uns instants, el temps passa, tot ho cura...

Espero que l'hivern, faci que les llavors de noves vides, tinguin un cau ben calentonet, que la neu faci de manta a noves il·lusions i esperances...

Miro el cel, aquest cel d'hivern i tot segueix girant, la vida pas a pas continua endavant. Busco un estel que em piqui l'ullet i que em digui un secret... Al desembre bones noticies, tranquiles reunions, abraçades amb els amics i la familia, i noticies que alegrin el meu món!!!

Muaks!!!