1 any des de l'assignació

Un any després, hi ha tantes coses al tinter... Hi ha un miler de sensacions que no saps explicar...

Un milió de sentiments que no saps com afrontar... Un munt d'experiències que no pots ni vols oblidar, i detalls que t'agradaria embolcallar en paper de seda, dins d'una caixa de núvia...

En un any, hi ha encara tant a fer... Enfortir llaços amb el nen, parlar de Malí, en Madou és petit, però tot i així nega Bamako, el seu color de pell, i les fotos d'Asureme... Hem de fer moltes visites, i no ens atrapem el temps... Acabar la manta, ja estem en el tram final... Serà el regal del Nadal, que serà alhora la data del nostre "part". Queden paraules d'ànims al tinter, dibuixos per pintar, i contes per explicar... Però no passa res, com diu en Kiko tot es farà...

En aquest temps em conegut gent nova, hem ampliat la família del cor, i hem viscut amb il·lusió altres històries...

No fa gaires dies, a la feina en Madou es va retrobar amb una nena d'Asureme, havia arribat 15 dies abans que ell, amb el nom Emma no la coneixia però si amb el seu nom en bambara, jajaja!!!.

També a la botiga vaig tenir un encontre molt tendre...

Fa més de 10 anys que treballo en la botiga de mobles, uns dels meus primers clients, amb els anys han anat amoblant tot el pis... I mira quines coses de la vida... Ara fa un any varen venir a la botiga a mirar mobles per un angelet rus, jo aquell dia no hi era (estavem firmant l'assignació), total que quan li vam portar els mobles, jo estaba a Mali, i clar no varem comentar la jugada...

Ara després de 10 mesos de nova maternitat - paternitat... han vingut a la botiga a comprar més coses, i casualitat de la vida hem parlat de la nostra experiència, i se'ns han emocionat els ulls i l'ànima en parlar dels primers dies, dels sentiments, de les pors i la joia de ser pares de nens extremadament desitjats...

Amb aquests petits detalls és quan m'adono que la meva experiència no és a l'abast de tothom, que tinc una cosa especial que només hi ha una gent que enten i comparteix, la maternitat adoptiva, amb les coses bones i dolentes, i només qui ho ha viscut enten que malgrat siguem feliços, tenim encara alt-i-baixos emotius, molt dificils de comprendre pel nostre entorn...

Gràcies per estar al altre costat del blog, compartint em donen força, i em feu companyia, em doneu records que creia oblidats, alegries i angoixes, i enfortiu el meu camí com a mare d'en Madou...

Muaks...

Pas a pas...

Hi ha tantes coses per dir, i tan poc temps per escriure...

Vaig llegint blogs, però vulgui o no se m'acumula la feina...

En el pla personal, ens va perfecte, vivim en un núvol permanet, en Kiko, en Madou, en Denis i jo... Que voleu que us digui realmetn soc molt feliç!!!

En el pla entorn, he tingut algun que altre copet, però amb un somriure i un "ai mamaaaaaaaaaa", sembla que em donin un xarop miraculòs...

Aquest cap de setmana de relax fantàstic amb els nostres amics Glòria i Koldo , he parlat amb molta gent que encuriosits m'han fet reviure l'any i 8 mesos fins en Madou...

Quan penso en el C.I., en expedients, en visites i certificats, ara li trec ferro... però mira que vam arribar a patir... Quan penso ens els esforçs econòmics, miro l'angelet i ho faria mil vegades més...

Ara tres mesos i escaig des del viatge a Bamako, començo a creure que m'han fet el millor regal del món, ara tres mesos i escaig després penso per primer cop, busquem un germanet-a???. Ara tres mesos i escaig d'ençà l'arribada em sento cada cop molt més mare!!!

Muaks

El peque dorm... i jo em poso al dia

Ja fa dies... que vull explicar-vos el màgic viatge que hem fet... Però no tenia temps... Tot era nou...

El dia 21 contra el previst va fer una forta nevada al Bages, tant forta que el camí fins a l'aeroport normalment d'una hora i mitja va ser de 4 hores, amb moltíssim entrebancs...

A mi la imatge que se m'ha quedat gravada, jo plorant a un mosso perquè tancaven l'autopista i deixant-nos passar, tot i avisar-nos que no arribariem a temps...

Un cop al mostrador d'Air-France, havent perdut el vol, amb tots els companys de camí, em proposen fer nit a Charles de Gaulle, jo encantada, buscarem un hotelet romàntic i les penes seran més dolces...

Air France tot i no tenir la obligació ens van pagar el vol a París, ens van canviar el vol a Bamako, ens van pagar hotel, sopar i esmorzar... Gràcies!!!

El meu cor s'havia partit després de tants dies, encara havia d'esperar-ne un més!!!. Tothom havia volat excepte nosaltres, el meu petitó demà no veurà els seus pares... Va ser un dia terrible!!!, tot i fer nit a Paris!!!

En arribar un dia després a Bamako... el Josep Mª ens esperava... Tothom estava exhaust, ens va dir que havien vist el nostre peque, i que les emocions eren una passada!!!, jo no sabia si dormiria o no, però em separaven, ara si, hores d'en Madou!!!

Al matí Bamako era calurosa, plena de pols i mosquits, l'esmorzar era glòria, no passaven les hores de conèixer en Madou...

El representant legal de IPI, ens va fer omplir paperassa, jo desitjava marxar... Entre papers, hi havia una foto del petitó, que en Kiko va gosar mirar, i els ulls se li van omplir de llàgrimes...

Parada al súper, i es va fer etern, finalment a les 11 del matí, un nen entrava a la sala, agafat de la mà a la Vitu... no sabia si riure, si apropar-me, plorava, i en Kiko igual parats com estaquirots...

El primer sentiment és aquest el nostre fill???

Tard o d'hora quan experimentareu aquest sentiment, i hagueu reposat, fins i tot agraïts d'estar a l'hotel sol amb els companys, entren a la ment sentiments que mai havia imaginat, si en Madou és el meu fill, però jo encara no el sento com a tal, quan els psicòlegs ens ho deien jo imaginava pamplines, en el moment que el vegi...

No és que no fos màgic el primer moment, de fet és indescriptible... Però les coses han de reposar, el part múltiple que varem tenir, només la meva família del cor el pot comprendre...

Gràcies Melanie i Josep Mª, Miriam i Mito, Mònica i Sergi, Meritxell i Josep, Montserrat i Lluís, i evidentment Oscar ens has fet passar molt bones estones fora de l'orfanat!!!

(demà més...) Muaks