Vaig llegint blogs, però vulgui o no se m'acumula la feina...
En el pla personal, ens va perfecte, vivim en un núvol permanet, en Kiko, en Madou, en Denis i jo... Que voleu que us digui realmetn soc molt feliç!!!
En el pla entorn, he tingut algun que altre copet, però amb un somriure i un "ai mamaaaaaaaaaa", sembla que em donin un xarop miraculòs...
Aquest cap de setmana de relax fantàstic amb els nostres amics Glòria i Koldo , he parlat amb molta gent que encuriosits m'han fet reviure l'any i 8 mesos fins en Madou...
Quan penso en el C.I., en expedients, en visites i certificats, ara li trec ferro... però mira que vam arribar a patir... Quan penso ens els esforçs econòmics, miro l'angelet i ho faria mil vegades més...
Ara tres mesos i escaig des del viatge a Bamako, començo a creure que m'han fet el millor regal del món, ara tres mesos i escaig després penso per primer cop, busquem un germanet-a???. Ara tres mesos i escaig d'ençà l'arribada em sento cada cop molt més mare!!!
Muaks
quina sort no tenir temps per escriure!! veritablement es una molt bona senyal de que tot va molt bé. Felicitats!!
ResponEliminaAisss, encara que siga de tant en tant, m'encanta lligir-te!!
ResponEliminaQué xula la foto del quatre!!
Un abraç
Marta, un germanet?
ResponEliminaSi es que los niños son algo increible. Yo también hubiese querido repetir, pero... Y si vosotros podéis, desde aquí os animo, que ya véis que todo vale la pena.
Y sino... pues nada, a seguir contando como va a los cuatro,
un beso
Seguesi escrivint, encara que sigui poquet i quan tinguis temps, m' encanta llegir-te i sapiguer com esteu i sobretot com creix en Madou....
ResponEliminaMarta, si esteu pensant en un germanet o germaneta per en Madou, no ho deixeu passar, tal i com estan les adopcions avui en dia, vla més fer-ho ràpid.
Nosaltres vam arribar amb la Valèria de Xina el 10 de març del 2007 i el 30 de noevembre del mateix any ja començavem tramits per l'espera de la Martína, avui a 1 anys y casi 9 mesos després de la data de registre al CCAA seguim esperant i encara ens queda, ja que som del 7 d' agost del 2008 i estan asignan abril del 2006, tot i aixó que ho vam fer molt ràpits nomès arribar....
No us ho rumie-ho gaire, els nens donen tot l' amor del món, i nosaltres a ells....
Petonets