Hem acomiadat una bona amiga... una bona persona... amb una gran pena al cor, amb moltes llàgrimes, se'ns ha encongit el cor... Consola saber que ha acabat el patiment, que ara hi ha tranquilitat. Pel meu peke és el primer comiat, en aquesta vida, n'haurà de veure molts...
I si ahir parlava de llum, avui ho continuo fent... La llum que és la vida, que és l'alegria i que és l'amor és qui ens fa caminar, viure i sentir... Però no és eterna, quina pena... Però si que amb el camí, el dia a dia, sovint és més alegre i brillant... Madou recorda viure intensament cada moment de la teva vida, la teva llum t'ho agrairà, dona llum a qui et rodeja i acomiada amb un somriure a les que s'apaguen, estigues content d'haver sigut part de la seva vida... Pensa que quan s'apaga la llum a la terra, un estel s'encén al cel...
Et trobarem a faltar...
Em sap greu.
ResponEliminaPetons.
Bet
ho sent moltissim.
ResponEliminaUn abraç.
ho sento molt, els comiats sempre són durs i tristos, però la vida és aixo, malgrat ens pesi.......
ResponEliminai sempre, sempre, marxen els millors.......
jo estic convençuda de que existeix la llum, i malgrat no veiem el qu voldriem, els nostres segueixen sempre al nostre costat.
bon camí, bona llum......
sílvia
Sento moltissim que hagueu hagut de dir adéu...
ResponEliminaCrec però, que no és el primer comiat d'en madou, potser si que és el primer des que viu a Cardona... però ha hagut de dir adéu a moltes coses... et recomano el conte "coses que agraden a en jakob jakob" parla de l'adopció vista des de l'adaptació del nen i viu una mica com ha de dir adéu a les coses que li agraden i a les que no quan canvia de vida....
Petons i molts ànims.
Laura.
Una forta abraçada!
ResponEliminaLaura