Ara fa un any... La Bet ens va introduir en el mon dels blogs "adoptius", vaig començar a saber d'històries com la nostra...
Varem conèixer, virtualment, la Nur i la seva història fins ser mare. Varem seguir els altibaixos de la Bet, hem vist assignacions, pre-assignacions, judicis. Hem ampliat la biblioteca, hem plorat amb processos que es trencaven, ens emocionavem amb viatges, i nosaltres mateixos hem esdevinguts pares!!!.
En aquest darrer any la meva bústia ha anat rebent petits tresors, desitjos, i cartes plenes d'il·lusió i amor... Amb el seu contingut, anem passet a passet fent una vànova de tots colors, a veure si m'hi aplico més... però a l'igual que el blog... ara un any després, sense vertígen em falta una mica de temps, però encantada...
Dec algun que altre dibuixet a les noves mamis... Estan embastats, els falta el color, però prometo complir la promesa...
I avui he decidit canviar la plantilla, sempre emmirallant-me amb la Bet, per donar llum... Ja fa quasi un any vaig dibuixar un far que il·luminava el camí de Cardona a Bamako, i ara que en Madou ja és aquí vull que el llum continuï encés, per l'esperança...
Muaks
M'encanten els fars...no puc evitar anar a visitar-los quan viatgem per les illes. Els fars han estat presents en la meva vida quan coses meravelloses han passat...em recorden al Juny de Menorca, a la sorra de Formentera...la calma i l'esperança. Felicitats pel vostre aniversari bloger. Avui fa 4 anys la nostra vida va començar a ser el que acabarà essent dintre d'un temps... espero que no gaire llunyà...una familia...
ResponEliminaMarta,
ResponEliminasempre caminant, que el llum no falti...
petons!
Gracies, BET!! si no fos per tu ens habriem perdut una gran companyia, jejejeje.
ResponEliminaI gracies a tú, per estar ací, per compartir la vida amb nosaltres virtualment i per no oblidar-te de nosaltres, amb lo difícil que deu ser aixó tenint al Madou.
Un abraç