Adeu a l'altre puntal

Fa 18 dies deia adéu a la mare... avui era dia de celebració... fa 5 anys de la meravellosa trucada... i ha acabat amb dol... el de veure que el pare també decideix marxar... dur molt dur!!!
On estiguin... segur que continuaran vetllant pel meu peke... i el seu record viurà en nosaltres... fins sempre papa... quan et trobis la mama... fes-li una forta abraçada

Cuida't el cor... si es trenca...tot acaba

Orozco canta 'El cor que ara es trenca' 

Fa just una setmana vaig comprovar en primera persona, com de fràgil és el nostre cor... A Cardona que fa molt de temps estem immersos en el programa She, propulsat pel Doctor Valentí Fuster, treballem per tenir un "cardio sà i content", però de vegades falla, es trenca...

És important una dieta equilibrada i sana, és vital fer exercici, és urgent deixar els mal hàbits com el tabac, i no abusar del alcohol... tot i així a vegades el cor falla, es trenca...

A Cardona tenim DEA's per actuar d'urgències, però ja es ben sabut que és millor prevenir, i per prevenir cal estudiar, saber... aquest any la Marató estarà destinada a les malaties del cor...

Jo no sé si la meva mare les patia...o no... sé que va patir un "atac de cor" i a mi em va deixar amb el "corazón partío"..

Sort per la Marató, 

Muaks

Fins sempre

Has marxat sense fer soroll... com ho has fet sempre... al meu costat... i no he pogut fer res... i m'he quedat buida i sola... siguis on siguis sempre t'estimaré... que tinguis bon viatge... nosaltres et plorarem i et recordarem... mare... 

Trasladan al perro Excalibur para sacrificarlo

Trasladan al perro Excalibur para sacrificarlo

Jo no conec a la infermera, no sé com ha pogut passar tot aquest enrenou... Però hi ha punts que em fan molt propera a aquesta noia...

No sé per quins motius no tenen fills, el seu marit ha declarat que la seva família son ella, ell i Excalibur el gos... Abans d'en Madou, també erem el Kiko, jo i en Denis...

Suposo que tot aquest malson que estan vivint ella i el seu marit, no pot ser pitjor... bé si... a sobre per ordre judicial, un membre de la seva família serà sacrificat, per evitar qualsevol risc...

Risc... risc és el que va còrrer el govern espanyol, quan va decidir portar els malalts d'èbola aquí, en un ambient segons ells segur-

La ministra diu que està tot controlat, ara serà un error humà com tantes altres vegades que hi ha ineficiencia en la administració... conductors de trens, de metro, porters de discoteques... mai ningú salta de la cadira... cau en una persona el dit acusatori... ha estat un error humà...

Ara a més cau una ésser viu, sense ni tans sols saber si està contaminat o no... Aquest pobre gos, ha perdut a la seva família d'un dia per un altre... i no estan morts estan aïllats... i a ell li posaran una injecció sense que els seus amos el puguin acompanyar mirar als ulls...

Senyora Mato... vostè ja la ha cagat prou, entre confetis, li ha sortit un regal sorpresa anomenat ébola... i no pot dir que està controlat... de dos malalts portats cap aquí, de moment una infermera contagiada, un marit acollonit, un gos sacrificat... però el seu sou de ministre intacte... Això em reafirma la mena de país on em toca viure... per això ara és l'hora Vull votar, i si guanya el Si si... marxar!!!

Primer

Ja hem començat 1r i tot és diferent, el pati, els llibres, els mestres... amb els companys de sempre...
Varem tenir la reunió amb la tutora i... us nus al coll... quan vam veure el regal que els pekes havien fet pels papes...
Però el nus més gran és de veure, sentir i notar que passen els dies i en Madou cada cop és més gran...
Muaks

Nova etapa

Amb el cor en un puny hem deixat el Cardona... els amics amb qui hem viscut, rigut, aprés i sobretot jugat i mokt a futbol durant tres anys..
Ho fem però amb una ilusió enorme.. l. Anem amb un altre equip... on també hi ha devoció pel futbol... on amb els pekes hi ha hagut feeling des del primer moment... i on encara no han conegut la derrota...
Els lliga el futbol, el nàstic, la inocència i sobretot el fet de ser de poble... i això es veu quan cauen a terra... s'aixequen i corren... lluiten somriuen i senzillament hi tornen... tenen la mirada clara i alegre dels nens quan fan allò que més els agrada...
I pels pares veient aquest equip ens queda la ilusió de veure'ls gaudir del esport... de veure'ls crèixer i fer-se amics... i jo apostaria de veure molt bon futbol en aquesta temporada que tot just arrenca...
Muaks

Liberia declara el toque de queda para combatir el ébola

Liberia declara el toque de queda para combatir el ébola

No tinc paraules per explicar els sentiments, de ràbia, de impotència... no sé... Africa és el continent del meu fill, i en qualsevol mirada hi veig el seu orígen, el seu passat, el seu naixement, els seus inicis... i veig aquí com senzillament omplim portades, en parlem, encetem protocols... però ja està... la OMS alerta que l'ebola és un perill, però no fem res... repatríem missioners, alertem a la població... però allà fan tocs de queda, hospitals sense recursos, sanitaris infecctats... i jo continuo imaginant, més Madou's que pedran la mare o el pare, més mares i pares que perdran fills i filles, i nosaltres ens seiem al sofà i mirem les notícies, no hi podem fer res... però girar el cap tampoc...