No tinc paraules per explicar els sentiments, de ràbia, de impotència... no sé... Africa és el continent del meu fill, i en qualsevol mirada hi veig el seu orígen, el seu passat, el seu naixement, els seus inicis... i veig aquí com senzillament omplim portades, en parlem, encetem protocols... però ja està... la OMS alerta que l'ebola és un perill, però no fem res... repatríem missioners, alertem a la població... però allà fan tocs de queda, hospitals sense recursos, sanitaris infecctats... i jo continuo imaginant, més Madou's que pedran la mare o el pare, més mares i pares que perdran fills i filles, i nosaltres ens seiem al sofà i mirem les notícies, no hi podem fer res... però girar el cap tampoc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada