Rosa, Simon i Irene

Durant molt de temps varem ser companys inseparables, i ara mica en mica ens veiem més...

La culpa, meva i de ningú més... Volíem ser pares, i nosaltres no ens en sortíem, en quan va arribar l'Irene, jo em vaig apartar... Era tan bonica...

Va passar en el pitjor moment de la meva vida, quan després de dos FIV, no podia veure panxes, ni bebès, ni nens, ni nenes, ni mares i pares somrients... I em vaig apartar...

Aquesta setmana he obert la bústia, i he vist el seu desig... i no sabeu quantes ganes tenia d'abraçar-los i dir-lis moltes gràcies per no haver-me girat la cara, moltes gràcies per estar aquí...

Us estimem!!!

El periódico de las buenas noticias...

Aquesta setmana passada vaig rebre un retallet de l'Elena, escriu un blog, realment interessant...

El vaig descobrir a través de la Bet, i em va agradar el títol... El periódico de las buenas noticias...

Això és el que volem bones notícies, per totes i ben aviat...

Gràcies Elena, m'agrada com escrius, el que dius, amb quina força i empenta, i la devoció de contestar els comentaris...

Espero que la teva nova casa sigui plena de coses que t'agradin i et facis ser tu mateixa, i així feliç !!!

Felicidades...

No hace muchos días, aunque me parezca una eternidad sin actualizar el blog, leí en una compañera la pena de no recibir felicitaciones...

Pues estos días de fiestas en Cardona, he tenido muy gratas sorpresas.

No sé si a medida que pasa el tiempo, más gente sabe nuestra historia, y se interesan por nosotros. Me han llegado pedacitos de tela (pendientes de colgar), de gente a la que no se lo había comentado, pero han querido estar en la manta de mi peque... Y se me llenan los ojos de lágrimas (de las buenas) y mi alma está contenta, que suerte tienes peque... no sabes lo mucho que ya te quieren...

Pues a lo que iba, eso de felicitarte, pues estas fiestas, no han sido pocos, los que se me han acercado y me han felicitado, nos han dado la enhorabuena, por nuestra próxima aventura, y nos han deseado una corta espera...

Ayer mismo me felicitaron, la chica en questión lo sabia de oidas, no sabía que la adopción es mi llave para ser madre, me pregunto de cuanto estaba, y se quedó paradíssima, cuanto le dije que no estaba embarazada, pero que si era verdad que esperaba ser madre en poco...

Dudo unos segundos (que me parecieron totalmente razonables), y finalmente dijo... Felicidades igualmente serás mamá, aunque tu embarazo sea de elefante, aunque no sepas que día vas a parir, serás una mamá con todas las de la ley...

Y sabéis por qué me emociono... pues era una chica del pueblo, no de mi circulo de amistades... Y supo encajar, pensar y hacerme feliz con su respuesta...

Evidentemente, si seremos mamás, tarde o temprano pero seremos mamás!!! A qué si?

Aquests dies, sembla que no hi sigui...

però continuo llegint les actualitzacions de les companyes de camí... Aquí a Cardona, estem a punt de festa, comença demà!!! i fins el dia 17 serà un no parar!!!.

Com que esperem que sigui l'últim any sense tu, l'estem vivint a tope, també serà el primer any de la Societat QP!!!.

Així amb les festes, tenim distracció, i se'ns fa més curta l'espera. Passarem uns dies més, i quan el temps passa més aprop teu som!!!

Aquí penjo els bastoners de Cardona, potser algun dia hi voldràs ser tu, a mi m'agradaria molt!!!

Paula i Cloe

De ben petita jo estiuejava a Cardona, mira per on m'hi he acabat casant, treballant, vivint, i fins i tot hi seré mare...

Les meves amigues de l'infantesa eren la Marialba, la Txell i la Mireia, amb els anys cadascú té els seus amics, però continuem tenint contacte...

La Alba i en Txan, uixxx... recordo quan van començar a sortir, que n'ha plogut des de llavors... Bé l'Alba va ser la primera en ser mare, d'una Paula... va néixer enmig d'un eclipse solar, després d'una caragolada... Anys més tard va venir la Cloe, que amb 5 anys es tot un belluguet...

Doncs bé, aquí va la sorpresa, el dimarts la família Barrera Martínez em van donar el seu retallet, i la Paula ho va veure, li vaig explicar... i sorpresa dimecres, a la una quan arribava de treballar, i la meva mare era amb en Denis, m'esperaven la Cloe amb una carpeta, i em diu:

"això és pel teu fill..."

Obro la carpeta i em trobo això... ui... quina il·lusió, vaig ferles un petó molt gran i una abraçada, i em vaig emocionar moltíssim, però no s'acaba aquí... Avui veig a la seva mare i al seu pare, i els vaig a fer un petó i ... sorpresa!!!

No sabien res, van ser elles dues soletes, qui van anar a comprar la roba, els va costar molt de decidir, van fer la postal, van tallar la roba, i van escriure i dibuixar el desig!!! La Paula deu tenir ara 10 o 11 anys, i la Cloe què 5 ???

Moltíssimes gràcies guapes, sou fantàstiques!!!

Charlie Brown

De petita llegia i rellegia les tires còmiques de'n Charlie Brown, avui encara somric amb els seus personatges. En tenia tota la col·lecció...

Fa pocs dies en una fira, vaig trobar un pòster de'n Charlie i l'Snoopy, i el vaig comprar pel peque, és vell i l'hauré de planxar, jejeje

Amb els trasllados en els meus últims 10 anys, jo 3 i els meus pares 2, i la meva germana, he perdut els llibres, i avui he decidit buscar-los pel peque...

Una mica de Festa Major

Setembre arriba a Cardona per la porta gran, surten al carrer gegants i nans.

Arriba el ball de bastons, les sardanes i l'embelat.

Els bous, la cargolera i la nit de l'empalme.

Els QP ens envien una postal enorme, el meu escànner no dona per tant per tant, així que us transcrit la postal:

Hola som els teus amics Marc i Martí

els nostres pares són l'Alfons i la Fina

per la mantenta que estan fent els teus pares, volem

donar-te un trosset de la Festa Major.

Els gegants són el que més ens agrada, en tenim a cada barri, els teus de la Coromina són molt "xulos"

Esperem que molt aviat estiguis aquí amb

nosaltres, per anar junts al passa carrers

Un petó i fins aviat,

No em digueu que no és emotiu, moltes gràcies a tots 4 us estimem moltíssim!!!