Ens hem llevat calents, bullint... i molt "tontito" com diu el Papa... Hem encetat l'Apiretal, i hem fet la primera visita al metge sense ser de protocol o de revisió...Està més carinyòs que mai, i fa el nen petit... Dorm, i jolin quina pena que ens ha deixat en veure els seus ullets, ja no alegres, ni sentir la seva veueta que no calla...
Sort que és un supervivent, al dia seguent res de res, ni febre ni tonteria, la veu alta i xerraire, i cap al carrer hi falta gent...
Ja em perdonareu que no escrigui tant, prometo anar posant-me al dia, en tot, tant en les seves cosetes, com en les vostres lectures...
Muaks
Em mi no cal q et disculpis, que ja hauria de demanar perdó jo.
ResponEliminaQuina angoixa deu de donar la primera vegada que el teu pitufo es posa malaltet, eh? Bo, ja està passat...
Un abraç.
Ayyyyy, pobre. Da tanta penita cuando están malitos... esos ojitos de fiebre. Pobre. Menos mal que, como tú dices... son unos supervivientes.
ResponEliminaBesos
Això deu ser una "crecidilla", com li déia la meva mare. D'aquí uns dies veureu que alguna de la roba ja li queda justeta! :-)
ResponEliminaUna abraçada,
Mariajo
Me alegro mucho que estes mejor Madou!!!
ResponEliminaUn gran abraso para ti y para tu familia!
---ens viem aviat!
Ya te irás acostumbrando porque mi Armel las coge todas: catarros, gripes, tos, resfriados, mocos...
ResponEliminaA cuidarlo mucho.
Bicos
Fátima