Arriba la Setmana Santa i l’Arnau

 

Amb la Setmana Santa arriba el meu cosinet… I les vacances… M’agrada sortir al carrer amb ell, i jugar… és molt petit, però s’estimen tant… Fa goig de veure’ls, i com podeu veure el contrast fa que tothom qui passi se’ls miri…

Muaks!!

Jo soc català

Si si vale, però jo soc català!!!
Aquesta va ser la resposta d'en Madou, quan feia tot just 5 mesos que vivia a Cardona, davant les preguntes de la psicòloga del seguiment, va dir que ell havia nascut a Mali però ara vivia a La Coromina... Ell va continuar jugant, i nosaltres varem parlar de la mama de la panxa, i de reforçar el vincle amb el seu país d'origen... quan ell semblava que no hi era... però tenia el radar posat, va girar-se i li va dir a la Pepa... si si vale, però jo ara soc català!!!
Avui tres anys després, sap quina és la seva senyera ;)
Muaks

Anem passant dies... i miro fotos i veig que el temps passa ràpid... massa, tant que no ens dona sovint temps per gaudir de tot el que ens toca viure juntament amb el nostre peke... Per això agraeixo petits moments, com el d'avui, on dues hores mirant i endreçant fotos, veig com va creixent... i com gaudeix a mossegades enormes de la vida a Cardona... I com nosaltres deixem, amb molt de gust, les Festes Majors nocturnes, les dels cubates, sopars i concerts, per anar al corre de bous infantils... perquè no us espanteu és de cartró...

Bona nit... 

muaks, 

Estimat pare...
No et rendeixis, no vulguis perdre't veure com en Madou va creixent al teu voltant. Aixeca't, desperta i gaudeix de tot el que tenim al voltant que encara que sigui poc, és de veritat, gaudeix de l'alegria d'aquest nen que ens esgota i molt, gaudeix dels seus ulls plens de vida, pare no vulguis adelantar-te, no em deixis, encara no...
Fa dies que veig que anem més endarrere que endavant, que ens estem abandonant, veure com es va apagant el seu ble, com va perdent les ganes de continuar... m'enfonsa, veure que arribem cap al final, i que no hi ha volta de fulla, em fa temor, em fa trobar-me cara a cara a un sentiment que no porto gaire bé, acomiadar-te d'algú que estimes tant que et fa mal...

Muaks

Carnestoltes

Aquest cap de setmana ha estat ple d'emocions, he sigut trobador i rocker... He anat a veure el meu equip... i he agafat la grip...
Ja ho deia jo que amb els 5 venien moltes coses noves...

Muaks

Felicitats campió

Faig 5 anys...

Marco Gol, amb el meu equip...

Guanyo el Cross de Cardona... comparteixo pòdium amb el meu millor amic Jordi, i em dona la copa el meu amic Ferran...

Puc demanar res més...

He agafar costum de cada dia al matí, donar gracies a l'Univers... Gracies, pel regal de ser mare, pel regal de peke que tenim... Ens té ben enamorats, i no només a nosaltres... 

Llavors toco de peus a terra i llegeixo articles com el "Una madre de Marte", i penso que ja vindran temps més difícils, però torno a recordar quan de feliç soc, i penso viure el moment, malgrat la situació general no sigui bona, en Madou m'omple tant, que si no cobro... pse... que si no arribo a final de mes... el dia 5 arriba ràpid... que si el Kiko té vacances ara, i jo no... pfua... tampoc aniríem enlloc... Que en Madou agafa varicel.la... i què el papa està de vacances...

I així passa el meu dia a dia... i així hem cel.lebrat els cinc anys, amb esport a tope, sopars i dinars amb bons amics i companys de la nostra història, i descobrint que és no anar a escola perquè el peke està malalt... Ara que havíem tirat l'Apiretal per caducat ;)

Muaks

Situació de guerra a Mali

Hollande:

Aquests dies se'n parla, a cada Telenoticies, als diaris, a la ràdio... Parlen del país del meu fill, i no son bones noticies, i menys per aquells nens i nenes que esperen una familia. Males noticies pels drets humans. Males noticies, perquè les guerres mai son bones. Males prespectives per un país que ja amb prou feines tira endavant... i males noticies per en Madou, que cada cop que sent el nom de Mali, em mira trist, mira la tele, i veu com els ulls em brillen... No ho enten, però jo aquest país li dec molt...

muaks