El 25 de setembre del 1990 em consolava... Avui el 20 de setembre del 2012 hi torno a recórrer...

Tu regarderas, la nuit, les étoiles. C'est trop petit chez moi pour que je te montre où se trouve la mienne. C'est mieux comme ça. Mon étoile, ça sera pour toi une des étoiles. Alors, toutes les étoiles, tu aimeras les regarder... Elles seront toutes tes amies. Et puis je vais te faire un cadeau...

A nosaltres els pares i mares adoptants hi ha un dia, que en un segon, en un preciós moment, rebem una trucada, una carta, i ens canvia la vida... De cop i volta el nostre desig més gran es compleix, tenim una data, un nom, una cara, som pares i mares... 

Però és que la vida és així, tan aviat ens dona la vida, com s'apaga la nostra llum, només un moment, un instant, un ale i marxem... a vegades patint, a vegades sense fer soroll, i quedem buits... 

Per això cada segon compta, cada moment és un regal, cada història és important... 

I en Madou va creixent, vivint moments, passant històries, copsant la vida, i passant, per a mi massa ràpid en passos de gegant... i és en dies com avui que penses viu el moment, saboreja'l que no tornarà... demà la rutina tornarà i no recordarem la fragilitat dels moments que vivim...

Per això viviu la vida, quan us arribi el moment que us canvia la vida, copseu-lo... i gaudiu-lo cada segon cada moment...

Muaks...

Toquem el cel amb la mà...

Amunt Minyons...

La meva ciutat natal, i els músics que formen part de la banda de la meva vida, que han nascut a la meva terra de acollida... Una combinació que em posa la pell de gallina...

En Madou, si hagués vingut a Terrassa, formaria part dels meus minyons de Terrassa, però no hagués conegut als Strombers com els coneix ara...

Del mon casteller, hi ha tantes coses que son del meu país, que m'agrada fer l'aleta, fer pinya perquè amb les mans i la gent si caiem ens tornem a aixecar...i per últim...

Tocar el cel amb la mà... que romàntic, jo el vaig tocar el 23 de desembre del 2009, quan li vaig tocar aquella maneta tant petita, tant negreta, i quan aquells ulls buits em miraven... Avui quasi tres anys després, la mà ja no és tant petita, els ulls son alegres, i la mà continua sent negreta... i ballem al so dels Strombers, sobretot avui que és Festa Major a La Coromina...

Muaks ;)

la familia del cor

Ahir ens van donar la notícia que feia temps que esperàvem... Una notícia que ens omple d'alegria... 

La nostra família del cor augmenta... Varem marxar 13, varem tornar 19, la Martina va ser el resultat del Malarone... i aviat tindrem en Moussa!!!

La Koro la germana del nostre peke, eren els més grans del nostre grup. Ara la Nefertiti Koro com carinyosament la varem batejar, per la seva mirada altiva i distant... serà germana d'un bebè preciós que vindrà el dia 14 de Bamako... com els nostres pekes del cor... Arriba en un moment una mica, per no dir molt, complicat...

Nosaltres mateixos volíem tornar a començar, però el país està immers en una guerra civil aliena al mon occidental, on els nostres ulls no s'hi posen... En un silenci informatiu, sense ajuda exterior, sense zones de seguretat, sense seguretat a que es respectin els drets humans... Així que haurem d'esperar una mica, a veure si així també creix la guardiola!!!

Benvingut Moussa t'esperem amb els braços ben oberts... 

La lluvia de estrellas, 100 meteoros por hora en agosto

La lluvia de estrellas, 100 meteoros por hora en agosto

Fa tres anys, després d'un dia plujós el cel va clarejar... estàvem en bona companyia, en Micky la Ester, el Marc la Mariangels i la Margot... Una manta sobre la gespa, i una copa a la mà... 

De estels no en varem veure gaires, però de cop i volta vaig demanar un desig... ser mare per Nadal, i el cel es va il·luminar, va ser un estel enorme, va dibuixar una gran estelada al cel, tots varem callar, varem brindar perquè fos així... i ... 

per Nadal va arribar en Madou!!!

Aquest any, tres anys després, amb en Micky i la Ester lluny de nosaltres, en Marc a Etiòpia, la Mariangels i la Margot tan aprop i tan poc que ens veiem, ensenyaré a en Madou com cauen els estels, com es demanen desitjos de tot cor, i a veure si aviat ens podem retrobar tots, alcem una copa i brindem per un món millor... i a totes vosaltres volia dir-vos... que aquest cap de setmana mireu el cel i desitgeu allò que desitgem tots més que res... que el peke que portem a l'ànima arribi aviat al vostre port...

Muaks !!!

la quarta dent

Estem a punt de perdrela... i ja serà la quarta vegada que ens visitin ela angelets...
Anem passant dies i creixent és tan ràpid... que a voltes voldria tancar la seva vida en un frascó... però que hi farem és llei de vida... o això diuen
Muaks

Aquí el meu esmorzar preferit... bé de fet la única cosa que el papa i la mama aconsegueixen que em mengi ràpid i bé al matí...

En Madou no és de dolços, ni "xuxes", tampoc ens mata la xocolata, els gelats  dues mossegades... Així que al matí, com que necessitem piles, la aportació de sucre - energia, ve en forma de torrada amb mantega i sucre, i un bon got de llet també amb sucre... Si és que la vida quan em llevo i obre els ulls, des de que va arribar en Madou, és més dolça!!!

Muaks ;)

Sempre he dit que el que s'embruten és inversament proporcional a lo bé que s'ho han passat... Aquí la prova... jejeje

Continuem creixent, jugant, rient, gaudint de la vida, que amb els temps que corren ja és molt i prou...

Muaks ;)