Ja hem passat la segona Festa Major, l'adaptació d'en Madou a la vida de Cardona, és excel.lent!!! Inclús avui em sembla que sempre ha estat aquí, no només a mi, sinó a tothom.
Es relaciona amb tots els nens i nenes del poble, no es fa estrany, i sempre somriu.
Viu els bous, com si hagués nascut aquí, tot i que els té una por terrible, quan surt amb els de cartró l'haurieu de veure. Els gegants ens han costat un any, l'any passat ni pensar d'anar de passacarrers, ara, cap problema... Segueix els bastoners, i li encanten els focs artificials, no es perd els concerts i balls que li deixem... i com no li encanten "els caballitos" tot i que a casa son extremada ment dosificats...
Encara haig de recordar que la sort és nostre perquè ens ha donat la oportunitat de ser pares, i encara a vegades hi ha qui encara demana per la seva història... i no em fa res explicar-la i menys que sovint sigui en la seva presència, ha de recordar que l'atzar, un fil vermell ens el va portar, i que un dia ell tindrà una història per explicar, i uns pares que amb molt de gust l'ajudaran a intentar omplir aquells buits que son tan difícils d'emplenar.
Un dels millors regals que m'ha donat el meu fill és un somriure ampli i sincer que té cada dia al llit mentre dorm...
