Cardona, Mali connection

Ultima foto amb tres anys

2012-01-25T21:46:00.001Z

Amb la meva manida... Pendent del barça... Despres del entreno... I mort de son... Passaran les hores per demà llevar-lo amb un fort petó i un moltes felicitats peke!!!!

Firma de la petición de Raoni contra el proyecto de presa hidroeléctrica de Belo Monte

2012-01-24T08:35:00.000Z

Firma de la petición de Raoni contra el proyecto de presa hidroeléctrica de Belo Monte

No cal dir res... El mon del meu fill està en perill, gràcies a la evolució de la espècie... Alguna cosa hem de fer!!!

Una troballa... que m'ha donat informació...

2012-01-21T18:55:00.002Z

http://nuestraadopcionunembarazodiferente.blogspot.com/2012/01/el-hambre-que-hincha-barrigas.html

He descobert aquest blog, i fa dies que li veig la panxa inflada, al principi era molt normal, però ja fa dos anys, i no baixa... amb el que el melic tampoc acaba d'entrar cap a dins, tot i que ja el tenim petit...

Tenim una alimentació rica i variada, menja de tot i amb força, amanides, pasta, verdura, carn blanca, magre, vermella, peixos de tots colors, no som de dolços, ni formatges, però ens encanta la truita, i els peus de porc. Volem anar de Restaurant per provar coses noves, i no vull menú infantil amb fregits, els entrepans amb ceba i enciam... però la panxa no baixa...

Em sembla que demanarem hora al metge...

Muaks

Això no ho pots saber...

2012-01-20T16:12:00.004Z

En Madou és curiós, pregunta, i extremadament intel·ligent... Lliga els conceptes molt ràpid, i fa servir la lògica amb molta rapidesa. Demana perquè està en l'edat de demanar, però també ho fa perquè, crec jo, construeix la seva història, busca similituds amb nosaltres, amb els altres companys i companyes...

El Kiko, va néixer a casa, en la mitja part d'un partit del Barça... El seu pare esperava acabar el partit per anar a l'hospital... i suposo que la iaia Juani, li ha explicat... La seva pregunta, ahir al vespre va ser:

- mama, jo on he nascut?

La nostra resposta, va ser unànime, sense dubtar

- a Bamako, ja ho saps!

Ell curiós, demana:

- però en un llit?

I nosaltres, varem parlar de la mama de la panxa, que no ho sabíem però quasi bé amb tota la seguretat del mon:

- Si Madou, vas néixer en un llit!!!

I ell mig adormint, ens contesta...

- Això no ho podreu saber mai del cert, no???

Uff... sense paraules, i només tenim 3 anyets!!!

Suposo que va quedar satisfet, va agafar la seva "muxu" i amb un angelet de la guarda, ens varem dir Bona Nit!!!

Muaks ;)

campeon cross

2012-01-17T11:53:00.001Z

Aquest diumenge el peke ha quedat primer en el cross escolar... Moltes felicitats !!!!
I jo què voleu que us digui...necessitaré un pitet...

Ajuda...

2012-01-08T10:03:00.001Z

Necessito contactar amb algú que hagi adoptat, o estigui adoptant a Bulgària... Sabeu d'algun blog o algú... És important, gràcies...

Botes de Muntanya

2012-01-08T10:00:00.001Z

Mireu quines botes m'han portat els Reis... son màgiques caminen per sobre el gel... El papa i la mama, creuaven els dits perquè el gel no cedís... no per profunditat sinó pel fred brrrrr...

Sense paraules

2012-01-07T18:23:00.003Z

I és que els nens / nenes mouen el món, i és així com ha de ser!!!
Bon Any 2012 i que es compleixin les il·lusions...
Muaks

Tinc un Arnau

2011-12-27T13:25:00.001Z

Heu vist quin cosinet més guapo tinc... i l'estimo tant...

Arreveure...

2011-12-23T09:41:00.001Z

Ester i Micky

La taula dels diumenges

Si fa pocs dies parlàvem del que ens costava dir Adéu, per sorpresa n'hem fet dos de molt sentits, el de la senyoreta Anna, i ara el més trist...

Tant trist, com que en Madou té una resposta clara i senzilla "no vull que ploreu, per tant no marxeu..."

Ester...

Per en Madou, la Ester i en Micky son dos tiets, no envà el seu primer dinar a la Coromina, va ser amb ells, son moltes tardes, excursions, molts matins, fins i tot quan es quedava sol a la Coromina era el seu punt de referència...

Si per en Madou està sent difícil, en Denis no ho enten, passem per la seva porta i vol entrar... i a mi què voleu que us digui se'm trenca el cor... Jo també vull entrar.

Aquesta pèrdua si que porta dol, son dos anys compartint moltes coses, i per nosaltres buff... son 8 anys, plens de records, menjars, festes, brindis, feina, gossos, escrits, penes, i l'alegria d'en Madou...

Donarem temps per pair, aquesta separació, per ell i per mi, i sé que aviat en parlarem amb alegria, i tindrem ganes d'anar a Torelló per veure'ls... i en Madou els farà un petó... segur que un cop superada la negació i el dol, hi haurà petó!!!

Us estimem, i trobem a faltar!!!

El meu equip...

2011-12-23T09:20:00.003Z

Aquest és l'equip del Prebenjami B del Cardona c.f.

En Madou és el més peke, però s'ho passa la mar de bé!!!

Fa amics, per això no té cap problema, practica un esport (un esporc com diu ell) que fa vida sana, i aprèn a jugar en equip... i per si no en tingués gaire, ara mira el futbol amb més emoció!!!

Heu vist que guapos son???

Ha arribat Nadal

2011-12-14T17:02:00.001Z

I celebrarem un munt de coses... Aniversari papes. Aniversari mama. I dos anys que estem junts... I sembla tota una vida

Aniversari Emma

2011-12-14T15:01:00.001Z

Fa dos anys et va convidar... No varem arribar a temps... Avui si!!! Per molts anys guapa!!!

Adéu a l'Anna

2011-11-30T10:00:00.004Z

Quan vaig començar el blog, era per parlar de l'adopció i els sentiments... Ara parlo com a mare... Però avui en Madou tindrà el primer repte...`

Aquí a la foto a punt d'anar d'excursió al Mon Sant Benet, amb la il·lusió típica de qualsevol nen/nena... Abraçat als companys i feliç com un jínjol...

Part d'aquesta alegria sovint és gràcies al treball dels nostres educadors i educadores, que saben transmetre ganes d'anar a l'escola, aprenent de manera divertida i comparteixen generosament hores i vivències amb els nostres fills i filles.

Ahir en Madou estava ben tapat, però no vol faltar als últims dies de la seva Anna. Ara canviarem de mestre, la Montse va tenir un bebè, ara ja torna, la sortida de l'Anna era una marxa anunciada... però com afrontarà en Madou aquesta pèrdua?, l'estima molt a l'Anna!. Esperem que no ens vinguin vells records de la bella Bamako, però això ho sabrem no demà, sinó l'altre com diu ell...

El que si sabem és que fins avui en Madou, no li agrada dir Adéu, no per una estona, però quan és per la tieta Anna i l'Alberto li costa molt, sap que tardarà dies a veure'ls... Espero que a l'Anna li regali una forta abraçada i un fort petó, perquè s'ha guanyat un lloc a la seva història, va ser qui li va arrancar la primera dent... No envà diu que no marxarà l'Anna perquè se l'emportarà a casa ;)...

Muaks

Soc el número 14

2011-11-23T11:41:00.004Z

Fa tot just 23 dies que vàrem cel·lebrar el Sant d'en Madou. El seu sant és el 1 de novembre, i no perquè sigui Tots Sants, sinó que va fer 2 anys de la trucada que més esperem quan decidim ser pares per la via adoptiva...

Ja fa dos anys i sembla que fos ahir, i a la vegada sembla que en Madou hagi estat sempre entre nosaltres... Recordem la trobada amb la Pilar d' IPI, on ens esplicava coses del nostre fill... amb un nus a l'estòmac, encara ens faltaria judici, però erem pares!!! D'un nen de 18 mesos, alegre, sa, i al que li agradava molt la pilota...

En Kiko i jo, no li varem donar importància a aquest fet, però avui a punt de cel·lebrar els dos anys de la seva arribada podem constatar que li agrada molt la pilota... És el més peke dels Pre-benjamins B del Cardona, hi va amb moltíssima il·lusió tant als entrenaments, com als partits dels dissabtes... Uixxxx.... encara no han marcat cap gol, però de fa dos mesos amb ara, quins canvis aquests futbolístes...

Els nens i nens s'avui van carregats d'activitats extraescolars, per poder conciliar amb els nostres horaris de treball, en Madou des de tot l'any passat que ens demanava jugar a futbol, però no tenia la edat, encara és molt just, però hi va content, amb una màniga sempre a la boca, i feliç de jugar al mig del camp, com el seu adorat Iniesta, o com el Xavi de la mama ;)

I quin número li ha tocat... doncs el 14 (el del mític Johan Cruyff, o el de Masherano), amb unes mitjetes que hi cabria sencer, i uns pantalons on n'hi caben dos de Madou's ...

Muaks,

Perdem la primera dent... Primera visita al dentista

2011-11-22T21:53:00.005Z

Sorprenentment amb tres anys... Hem perdut la primera dent... la segona està a punt... demà dentista. No sabem si ha estat un cop o ja surten les dents darrera.
No ha estat traumàtic,és més ha estat la senyoreta Anna qui l'ha arrencada, amb tota la trnquilitat del món... ni una llàgrima... i al vespre ens han visitat els angelets... 3 euros que ens han servit per comprar un cotxe i una moto...
Ell feliç com una perdiu... Jo trista de veure el molt ràpid que ens anem fent grans....
Muaks!!!!

2011-09-13T14:16:00.004Z

Ja hem passat la segona Festa Major, l'adaptació d'en Madou a la vida de Cardona, és excel.lent!!! Inclús avui em sembla que sempre ha estat aquí, no només a mi, sinó a tothom.

Es relaciona amb tots els nens i nenes del poble, no es fa estrany, i sempre somriu.

Viu els bous, com si hagués nascut aquí, tot i que els té una por terrible, quan surt amb els de cartró l'haurieu de veure. Els gegants ens han costat un any, l'any passat ni pensar d'anar de passacarrers, ara, cap problema... Segueix els bastoners, i li encanten els focs artificials, no es perd els concerts i balls que li deixem... i com no li encanten "els caballitos" tot i que a casa son extremada ment dosificats...

Encara haig de recordar que la sort és nostre perquè ens ha donat la oportunitat de ser pares, i encara a vegades hi ha qui encara demana per la seva història... i no em fa res explicar-la i menys que sovint sigui en la seva presència, ha de recordar que l'atzar, un fil vermell ens el va portar, i que un dia ell tindrà una història per explicar, i uns pares que amb molt de gust l'ajudaran a intentar omplir aquells buits que son tan difícils d'emplenar.

Un dels millors regals que m'ha donat el meu fill és un somriure ampli i sincer que té cada dia al llit mentre dorm...

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger

2011-08-13T09:57:00.000Z

Una epidemia de cólera se suma a la hambruna en la crisis de Somalia#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger#.TkZJyKU1qFM.blogger

I Mentrestant a França llencen la fruita que prové del nostre país, davant la impassibilitat de les autoritats, la Unió Europea, Les Nacions Unides... Vaja com a opinió personal, no tinc paraules, ni res més a dir.

Ser Feliç...

2011-07-23T09:42:00.007Z

La frase més repetida dins el món de l'adopció "a aquest nen li ha tocat la loteria..."

La frase més repetida resposta dels pares de la criatura " a nosaltres si que ens ha tocat la loteria"

Aquest dies veig quina sort que tinc... perquè el meu fill creix a Cardona, el poble on jo estiuejava, on es viu al carrer, amb companys de diferents edats, on les portes son obertes, on la infància no enten de Nintendos, ni Bobs Esponjas, sinó de globus d'aigua, i cadenes de bicicleta...

En Madou no ha passat per la fase de les 4 rodetes, mireu quin goig que fa amb el seu casc, no té encara un amic millor, sinó que li agrada jugar, i per això escull com a company el primer nen o nena que passi pel davant, coneix els companys de la seva escola, però els del carrer també. Tan se val tinguin dos, tres o fins cinc anys més que ell, la questió es jugar, correr, saltar...

és un nen feliç... però jo gràcies a ell si que soc mamà feliç... Muaks ;)

L'endemà d'en Madou

2011-05-31T16:28:00.003Z

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3546050

Avui a TV3 parlaran de què es sent després del primer contacte. L'endemà del dia que somniem...

lip dub "Trepitja fort" Mare de Déu del Carme de Cardona

2011-05-21T09:27:00.000Z

Ei si voleu veure en Madou i la seva escola aquí teniu el seu Lipdub ;)
Muaks!!!

Encetem una nova tradició...

2011-05-09T11:37:00.003Z

Cantem caramelles!!!

Ja ha passat la pasqua... i el record és en Madou vestit de traginer i cantant!!!

Jo què voleu que us digui em queia la baba...

2011-04-08T09:52:00.003Z

En arribar la xocolata ni fu ni fa... A mica en mica, i sempre especificant que sigui amb llet, ens va agradant més, sense exageració amb mig "kinder" i la sorpresa en tenim ben bé prou, però...

El Cacaolat és una altre cosa... ens encanta ben fresquet, i com que els berenars ens costen tan, el batut de xocolata és ideal, ràpid i també molt embrutadís, jejeje!!!

Per això quan avui ha saltat el rumor de que es deixava de comercialitzar als súpers, he pensat recòrrer totes les botigues de Cardona i comprar-los tots... La noticia tenia una segona part, la empresa només el comercialitzaria en el sector de la hosteleria... No m'ho puc creure...

Heu demanat mai un Cacaolat en un Bar, jo la primera vegada amb el meu pare, em vaig pensar que s'havien equivocat amb el preu, més de 2 euros... La veritat tal i com està la cosa, en Madou continuarà bebent mentre pugui Cacaolat a casa, a fora... ja en parlarem.

De totes maneres espero que sigui una falsa alarma, i que una de les begudes de la meva infantesa, ho continui sent pel meu peke...

Muaks!!!

Pastanaga...

2011-03-25T12:59:00.004Z

Ja ens van avisar en els cursets de preparació del C.I., el que no esperava és que fos tan ràpid...

En Madou té un capacitat d'absorció impressionant, i no ho dic com a mare, sinó que salta a la vista pels que el coneixen, es queda amb tot i tothom, sembla que no hi sigui i sent qualsevol comentari, expressió o veu qualsevol fet...

L'altre dia, varem comprar pastanagues, les ha descobert fa poc en cru, i la veritat és que li agrada força... mama és com una xuxe, diu... I a mi què voleu que us digui ja m'està més que bé, prefereixo una pastanaga a un núvol o pega dolça...

Doncs al que anàvem, mentre compràvem les pastanagues, van comentar ara ja comença a ser bo de menjar-ne, ja que així ens posarem ben morenos... En Madou va girar el cap, i jo vaig pensar salvar la situació... Si si va molt bé deixa la pell ben fina, van molt bé les pastanagues...

I semblava que tot s'acabava així...

Abans d'ahir sopant, minestra ell anava apartant les pastanagues i jo li pregunto per què ho fas això, i senzillament diu: "Jo no vull ser moreno..."

En Kiko ràpidament li va dir "el Papa i la Mama els agrada que tu siguis negre, és més volem que siguis el nostre nen negre i t'estimem!!!" i ell va replicar "doncs jo no vull ser diferent".

Varem passar uns segons de lapsus, i varem intentar salvar la primera mostra de diferència que clarament se'ns ha presentat davant, en vindran moltes i de més fortes i feixugues, però ja ho sabíem això.

En vam parlar una estona obertament, sobre Bamako i Cardona, el nostre fill vermell, la història de la seva família, i ho varem acompanyar d'un llibre que ens va regalar la Bet, en Madou content amb un dels seus millors somriures va marxar al llit i ens va dir Bona Nit...

En Kiko i jo, vam tenir la primera prova, espero que totes siguin tan planeres com aquesta, això però els temps dirà, per molt que esperem i preparem sempre seran situacions imprevistes, comentaris espontanis, i com a pares no ens queda altre remei que acompanyar, explicar i sobretot estimar, i això últim amb un peke com el nostre no se'ns fa gens difícil....

Muaks...

Spot de Manos Unidas 2011

2011-03-01T10:25:00.002Z

Aquesta mirada...

És ben igual al Madou... Tan igual que en Kiko li demanava si l'havien gravat ;)... Al que en Madou, tan feliç com és ell, diu :

Nooo és en Madou, és el Papa quan era negre!!!

El color de la pell, tan que ens en van parlar en el cursos de la idoneitat és un tema de negació constant, tan que sovint mostra el palmell de la mà... És una de les moltes proves que haurà d'anar passant en Madou amb els anys, i que amb el nostre suport superarà!!!

Muaks,

El problema del "JITULU"

2011-02-22T13:53:00.005Z

Estem acabant la karité que vam comprar a Bamako, i en Kiko li diu a en Madou que hauríem de tornar a Mali a comprar-ne... La veritat que un cop acostumats a la olor, no hi ha color amb les que podem trobar per aquí. La hidratació de la karité és mil vegades més bona, i la pell ho nota, està més brillant... Jo li dic al Madou, estàs ben blanc (jejeje), quan l'hidrato amb la "lolovela" que diu ell, tot i banyar-lo amb Aloe Vera, al migdia la pell ja ha perdut color i brillantor, sobretot les cames i la cara...

Doncs en Kiko l'estava untant amb Jitulú i parlant amb el peke, quan ell molt seriós li diu:

"si un cas la mama i tu aneu a Bamako i jo m'espero aquí amb en Denis i la iaia Teresa".

Amb aquesta frase ens va fer patent la seva cortina envers el seu país d'origen, cada cop en vol parlar menys, no vol les fotos, i vol oblidar, aquí es sent feliç... Em fa por pensar, què passarà si un dia volem tornar per portar un germanet-a... Primer cal omplir la guardiola, però si arriba el dia, jo vull que participi de l'adopció plenament, però ell voldrà tornar a Asureme???

Les paraules en bambara, cap cop son més oblidades, inclús nosaltres que intentem fer un esforç ens costa, suposo que amb el temps arriarà una nova etapa amb curiositat pel seu origen, per escriure la seva història, i llavors ornarem a mirar fotos, i buscar paraules, i potser per què no, fins i tot preparar un viatge...

Muaks

Whatever Oasis cover 2011 Coca Cola Spot HD - Razones para creer en un m...

2011-02-02T16:01:00.002Z

A mi sempre m'ha agradat la coca-cola... M'agrada sola, amb gel i llimona, o fins i tot amb Jb... Sempre fresca i amb aquella picor que et puja al nas...
En Madou que l'ha descobert fa poquet, acluca els ulls, es rasca el nas, però després es llepa els llavis... mmmm... posa'm més mama, però amb una mica d'aigua !!!
I el missatge, perquè no un mon millor... hem de veure sempre la coca-cola mig plena ;)

Fem 3 anys

2011-01-29T08:37:00.005Z

Entre els propòsits de nou any... Un era possar-me al dia amb el blog, i ja porto un mes de retard, però clar no sempre és té vertigen i temps de fer 4 post al dia, dibuixos i fotos, cançons, i videos buscats per internet...
Aquesta setmana el Reietó ha fet 3 anyets, i tot i dir-nos que no volia corona, ha anat tot el dia amb la corona col·locada al cole, jejeje!!!

El gener és un mes ple d'aniversaris de familia i amics, hem trucat a moltíssima gent per regalar-li el "cumpleañoz fliz tocate la nariz... by Madou", i la veritat és que quan li ha tocat a ell s'ha posat nerviòs, vergonyòs, i content com un ginjol...

En Madou continua sent un nen feliç, amb ganes de jugar a tot i amb tothom, amb un raonament no propi de la seva edat, però suposo que amb el temps les coses s'aniran ficant al seu lloc.

Sovint penso que em fa por que creixi, por no millor dit terror, veig coses amb d'altres nens i nenes, pares i mares, i no crec que sigui amb maldat, però la infancia del meu peke serà una lluita continua, no és diferent del seu vei, té un papa i una mama a casa, i una mama de la panxa de la que en parlem amb molta feina.

Té un color de pell diferent, i l'estimem perquè ens agrada la seva pell de xocolata, no fa falta que sigui blanqueta, o color carn com diu l'Emma. Ens costa pentinar-lo però està tan guapo quan ho aconseguim.

Entre els avantatges que hi ha a Cardona, és que som un poble petit, on les coses sovint son senzilles, però amb això també es perd la intimitat... Tothom més o menys coneix la història d'en Madou, alguns de primera mà, d'altres pel blog (és impressionant això de les noves tecnologies), i d'altres simplement perquè viuen a Cardona... Això fa que en Madou sigui "famòs", i provoca gelos i interès, si és més gran del que dieu, preguntes com "i com és que ets la seva mare?", jocs innocents que el separen del grup... i això és el principi... per això li tinc terror!!!

2010-12-24T08:34:00.003Z

Aquestes dates sempre han estat molt especials, i a vegades el poder de la ment és impressionanat... Realment crec que en aquests dies, no pot passar res dolent, jo estic pletòrica (aquest any més cansada), però per a mi és l'época més guay de l'any.
Tot i que sovint penso en la gent que avui no hi és, el que si que hi som ens reunim, xerrem, menjem, caguem el tió, cantem, i mirem els nens i nenes com es van fent grans...
Jo aquest any cel·lebro per partida triple, que fa un any que em va tocar la loteria, amb un nen que no ens deixa de sorprendre (tot i que en aquests últims dies està súper esberat???), fa 10 anys que varem dir que si!!! en un dia plujòs i gris (d'aquells que al Kiko i a mi ens encanten) en un castell digne de fades, i que tot continua... I que ja només me'n falten 2 pels 40...
En aquests dies que es reben tans mails i cartes, jo em quedo amb una cosa i la vull compartir...
Bufeu les espelmes amb mi, tot és digne de ser celebrat, perquè hi som, i encara que a vegades sembla que no veiguem el fi, sempre arriba...
Moltes felicitats als que heu sigut pares i mares, en aquest 2010, i moltes felicitats als que heu decidit ser pares i mares pel camí de l'adopció, encara no ho sabeu però quan tingueu el vostre peke davant, veureu que tot val la pena ser celebrat, perquè la vida encara que moltes vegades sigui trista i ens tanqui la porta, de cop surt un sol radiant enmig d'un dia gèlid i fa que tingueu ganes de cantar...

Res i que molt bones Festes!!!

Ojala te vaya bonito

2010-12-03T16:20:00.007Z

Hoy regalo de San Javier un pedazo más de Mali en mi corazón... Qué CD... y una muestra para desearos buena suerte...
Muaks!!!

Arriba el desembre i un munt de celebracions

2010-11-23T18:44:00.005Z

Falta un mes per Nadal, i per cel·lebrar mil i una coses...

Serà el meu aniversari, 10 anys de casats, i el primer any d'en Madou a casa!!!

Serà el seu primer pessebre vivent, la seva primera felicitació de Nadal, el primer vers, muntar i decorar la casa com si fòs el primer Nadal.

L'any passat em va ajudar a desmuntar però és clar només portava aquì un mes, no savia el què feiem... aquest any a veure si el pessebre es converteix en un joc més de "Playmobil", jejeje...

Aquest any hi haurà una carta de Reis, i un tió a qui fer cagar...

És el Nadal, per mi, una de les millors époques de l'any, però aquest es preveu diferent, perquè amb un nen a casa, tot és tant diferent!!!

Pel Nadal tenim aniversaris de molt bons amics, de nebots, tenim "nochebuena" i cap d'any... Tenim un Pont digne dels romans i la reunió amb la familia del cor...

Serà el dia 12 a Cardona, on varem començar l'aventura de ser pares, on varem ampliar els llaços familiars, i on varem començar a sentir l'esperit del Nadal....

A veure si aquest any ens acompanya també la neu, ara més tranquils a casa...

pd. Ja veieu que els ànims mica en mica es van alegrant ;) muaks

Tardor trista...

2010-11-17T16:28:00.003Z

Fulles que cauen... nens que no vindran... Tardor vermella, plors per amics que se'n van... Vent, fred les primeres glaçades, temps d'estar a casa mirant la llar de foc... Castanyes, dia dels difunts, festes de familia, a la que estimo tant. Familia de sang, familia d'amistat, familia que em fa el cor bategar... Natura morta, només per uns instants, el temps passa, tot ho cura...

Espero que l'hivern, faci que les llavors de noves vides, tinguin un cau ben calentonet, que la neu faci de manta a noves il·lusions i esperances...

Miro el cel, aquest cel d'hivern i tot segueix girant, la vida pas a pas continua endavant. Busco un estel que em piqui l'ullet i que em digui un secret... Al desembre bones noticies, tranquiles reunions, abraçades amb els amics i la familia, i noticies que alegrin el meu món!!!

Muaks!!!

1 any des de l'assignació

2010-11-05T16:20:00.004Z

Un any després, hi ha tantes coses al tinter... Hi ha un miler de sensacions que no saps explicar...

Un milió de sentiments que no saps com afrontar... Un munt d'experiències que no pots ni vols oblidar, i detalls que t'agradaria embolcallar en paper de seda, dins d'una caixa de núvia...

En un any, hi ha encara tant a fer... Enfortir llaços amb el nen, parlar de Malí, en Madou és petit, però tot i així nega Bamako, el seu color de pell, i les fotos d'Asureme... Hem de fer moltes visites, i no ens atrapem el temps... Acabar la manta, ja estem en el tram final... Serà el regal del Nadal, que serà alhora la data del nostre "part". Queden paraules d'ànims al tinter, dibuixos per pintar, i contes per explicar... Però no passa res, com diu en Kiko tot es farà...

En aquest temps em conegut gent nova, hem ampliat la família del cor, i hem viscut amb il·lusió altres històries...

No fa gaires dies, a la feina en Madou es va retrobar amb una nena d'Asureme, havia arribat 15 dies abans que ell, amb el nom Emma no la coneixia però si amb el seu nom en bambara, jajaja!!!.

També a la botiga vaig tenir un encontre molt tendre...

Fa més de 10 anys que treballo en la botiga de mobles, uns dels meus primers clients, amb els anys han anat amoblant tot el pis... I mira quines coses de la vida... Ara fa un any varen venir a la botiga a mirar mobles per un angelet rus, jo aquell dia no hi era (estavem firmant l'assignació), total que quan li vam portar els mobles, jo estaba a Mali, i clar no varem comentar la jugada...

Ara després de 10 mesos de nova maternitat - paternitat... han vingut a la botiga a comprar més coses, i casualitat de la vida hem parlat de la nostra experiència, i se'ns han emocionat els ulls i l'ànima en parlar dels primers dies, dels sentiments, de les pors i la joia de ser pares de nens extremadament desitjats...

Amb aquests petits detalls és quan m'adono que la meva experiència no és a l'abast de tothom, que tinc una cosa especial que només hi ha una gent que enten i comparteix, la maternitat adoptiva, amb les coses bones i dolentes, i només qui ho ha viscut enten que malgrat siguem feliços, tenim encara alt-i-baixos emotius, molt dificils de comprendre pel nostre entorn...

Gràcies per estar al altre costat del blog, compartint em donen força, i em feu companyia, em doneu records que creia oblidats, alegries i angoixes, i enfortiu el meu camí com a mare d'en Madou...

Muaks...

Sant Madou

2010-11-04T18:00:00.004Z

Fa un any que enmig de la castanyada varem tenir la tan esperada trucada. I en un any... Com han canviat les coses, mare meva!!!

Ara fa un any que tot gira al voltant teu, tots els proposits fets tambalegen, em fa por que el haver estat un nen tan desitjat, pugui ser la causa de tenir un nen "mimat", sempre he detestat els regals perquè si, els regals joguines sense mesura ni sense rera fons educatiu... i... Ara em trobo inmersa en moltes d'aquelles situacions que jo he criticat mil i una vegdes, i em fa mal... soc la dolenta, m'enfado amb la sogre, amb les cunyades, amb el pare... que no ho veieu que encara no fa un any que és aquí i ja té el dormitori ple de cotxes...

I demano regals útils, però sempre hi ha la tonteria...

Hem posat una data al calendari, perquè som així de feliços, en Madou no té Sant, i per això el dia 1 varem aprofitar per celebrar el seu Sant, era el dia del primer aniversari de la trucada més important, la que canvia la vida...

Hi havia tota la familia, i ho varem celebrar amb castanyes incluides, varem demanar coses útils, i varem tenir un pijama, samarretes interiors, un paraigua (boníssim per pintar), un cotxe teledirigit (en té ja 4 ufff, ja sé que li encanten i que li van donar amb tota la il·lusió del món, però... què voleu que us digui jo???), un memory pre-escolar i un altre click...

No sé com frenaré les cartes dels Reis, però potser m'esballararé amb la familia, però només vull una joguina gran, i prou!!! algú ho aconsegueix això???

A més en Madou per norma no demana, només quan va amb certa gent predisposada a comprar i a mi això no m'agrada. També és veritat que després juga amb tot el que té, un dia amb algunes coses, alguns dies amb unes altres, s'entreté moltíssim i disfruta, però també soc conscient que és encara molt petit per segons quins jocs per molt que a molts de nosaltres ens faci molta il·lusió que ho tingui...

Paciència, Marta, paciència... Penso que potser el que haurè de fer és com varem fer quan varem arribar en el seu aniversari, quan només feia 1 mes que era aquí PROHIBIR els regals...

Bye bye melic gran

2010-10-20T18:04:00.006Z

Avui aviat farà un any que tot roda al teu voltant... Moltes de vosaltres, ja heu passat el mateix, d'altres esteu a un pas i més de les que jo voldria encara us falta una mica més...
Quan vas arribar estaves al 10000 per cent, sovint em costa seguir el teu ritme, he sigut mare sense entrenament, de cop i volta, tot i desitja-ho molt, que dic molt, moltíssim, en la maternitat adoptiva saps quan fas el primer pas, però mai quan esdevindràs mare realment...
Una amiga "bloggera" feia dies parlava de l'egoisme que sent en trobar a faltar temps per ella, i una amiga mare biològica em deia que no recordava quins eren els seus hobbies... i així estic jo, enmig d'una nova vida, noves experiències, sense temps per dibuixar, per cosir, i per fer el que realment m'agrada escriure... Descobrint nous plats, menys elaborats, descobrint com treure taques, i fent fots de família una rerra una altre, oblidant coses que mai ho havia fet, i descuidant les metxes, la nova temporada de roba, o ignorant el que fan a la tele...
Tot gira envers tu peke... I aquest dilluns hem passat una nova prova. El teu melic era gran i s'havia de fer petit, i no hem volgut esperar a haver de córrer, així que varem visitar un metge que sense pensar-ho dues vegades l'ha fet petit (encara no l'hem vist, però serà genial!!!)

Aquesta setmana hem vist un Madou diferent, trist, quiet, queixós, amb llàgrimes als ulls. Hem sentit impotència, hem patit veient que tenies mal, és clar que no tot ha de ser "flors i violes", ens hem sentit una mica més pares, per això tot i haver passat una setmana diferent, dolenta, tampoc està malament ens dóna noves experiències, no dóna temps però si sentiments, no dóna alegries, però si milions de "mimitos", i tu peke, ets més llest... Com que ha vist la nostra reacció s'ha arrepenjat una mica en el seu mal a la panxa, jejeje...

Dilluns penjo la foto del nou "melic"...

Apa bona nit ;)

Muaks!!!

Mali al meu cor i cap...

2010-10-01T07:42:00.004Z

Miri on miri sempre hi ha alguna cosa que em recorda el país del meu angelet...

Tu est fou, je ne pas...

2010-09-30T07:20:00.004Z

Això és una cançoneta que en Madou cantava a Asureme... La cantarella és divertida, com de pelicula francesa... només sabem aquest troçet... i pensavem que en Madou també...

L'altre dia em diu... Mama això no és així, al cole cantavem... seguidament la va cantar sencera... jo em vaig quedar escoltant, per aprendre, però en acabar diu... Mama jo, ja no vull cantar les cançons de cole, vull les catalanes...

Em sembla que si em punxen no em treuen sang, jajaja!!!

Doncs res a cantar les cançons de l'eriçó Max... que ens les sabem la mar de bé!!! Muaks

Coses que hem viscut per Festa Major

2010-09-21T14:32:00.010Z

Si en Madou hagués estat un bebé, ara fa nou mesos... Tot seria diferent...

Recordo el dia 2 de novembre quan ens deien que el seu nom era Madou, que tenia 18 mesos, i que era un nen molt sociable, que li agradava jugar a la pilota...

En aquell moment el meu rellotge biològic em va fer sonar una alarma... El meu fill ja quasi té dos anys... no és un bebè a qui canviar-li bolquers, al que fer dormir en un bressol, a qui passejar en cotxet... Sort que en Kiko tenia més cap que jo, i no m'havia deixat comprar coses de bebé...

Ara 9 mesos després penso que he viscut i estic visquent l'adopció amb totes les lletres, amb els dubtes, els reptes, l'egoisme, i la recança de deixar la vida anterior. Estem descobrint a passos de gegant mil i una de les coses que ens envolten, i ho vivim des d'una edat on tot és nou, i nou de veritat, no tinc un fill des del bressol, que he admés a la meva vida ràpidament, que ha passat a formar part de nosaltres sense adonar-se, no he donat copets al bressol, però he rebut miler de paraules rialleres, petons, i noves sensacions que mica en mica van formant part del nostre dia a dia...

Això fa olor a Festa Major...

2010-08-11T08:48:00.004Z

Arriba l'agost... i a Cardona s'ensuma Festa Major... Comencen a muntar les barreres...En Madou encara no sap què és això del correbou...

Però ja fa dies que juga a toros pel carrer. La primera vegada en veure's ell mateix de reull fent el toro es va espantar, encara ric de veure la cara que va posar.

Aquesta festa Major serà la primera com a pares, que viurem més el dia que la nit...

Ahir sense anar més lluny va començar el muntantge de la plaça i en Madou ja mirava el corral, jajaja!!! Semblava un jubilat allà pal plantat mirant com col·locaven pals. Després va demanar quan sortiria el toro... i jo li vaig contestar Madou fins que no començem el cole no surten els toros, la resposta:

"mama, jo no vull anar a cole que sinó em pillarà!!!"

I jo clar, amb un somriure d'orella a orella...

Mama al carrer també s'espatlla la llum...

2010-08-05T15:12:00.004Z

Dilluns vespre... Després d'un dia sencer al riu... Arribem a casa pels pèls, jejeje!!!

Xops com ànecs, i només tenim temps de fer un pis... la llum va marxar... Espelmes, frontals, i la casa a les fosques... En Denis acollonit, i en Madou no entenia res...

Una de les millors coses de casa nostra, és el dormitori nostre, amb una paret tota de vidre, on la vista és la foto del costat...

El cel era fosc, la casa també, al llit els quatre, la pluja sobre els nostres caps, i un llamp rera un altre, feia molt de temps que no veiem una tormenta com aquesta...

La habitació no estava a les fosques més de cinc minuts, els llamps eren continuos, i en Madou pregunta: "mama al carrer també s'ha espallat la llum?, s'encen i s'apaga"

Una hora més tard la tormenta marxa, i en Madou ja té els ullets tancat, bona nit i fins demà...

Muaks...

Demà Koro....

2010-07-24T17:56:00.003Z

Molt lluny queda la olorosa Bamako, lluny en kilòmetres, no en el cor...

Fa molt de temps que varem augmentar la familia, amb 10 tiets i tietes... Molt de temps perquè sembla que sempre hagi estat així...

En Madou recorda molt a la Koro, crec que és cosa dels seus orígens i m'agrada...

I demà la veurà, jugaran com ho han fet sempre i aniran creixent fent camí en aquesta petita Catalunya, sempre recordant que un dia van ser junts a Bamako on la cendra ens envoltava, on la calor ens ofegava, on les seves mirades ens van tocar el cor...

L'adaptació...

2010-07-13T10:33:00.005Z

Ahir l'avi Pere va dir:

"si en Madou s'assembla a mi, tindrà els dits llargs... i m'agradaria que toquès el piano..."

En Kiko i jo ens varem mirar, varem somriure... El meu pare va caure ràpid en l'error, no s'assemblarà a ell, però només genèticament... els seus gestos, els seus gustos son cada cop més nostres...

El meu pare tan reaci a l'adopció, comprensiu però preocupat, ara ja no veu en Madou com el peke que va venir de Mali, sinó com el seu net, no li veu el color de la seva pell, sinó els petons, li mira als ulls i quan en Madou diu "avi Pela", com no... li cau la baba!!!

Això és un pas més de l'adaptació i tant al Kiko com a mi, ens omple viure el dia a dia... En Madou és un nen altament sociable, carinyòs, i ens ho posa tot molt fàcil, i no em canso de donar gràcies, perquè la seva arribada ha estat com si ens hagués tocat la loteria...

Muaks

Somniar i res més...

2010-07-11T11:34:00.002Z

TAN TIAN

2010-06-23T07:28:00.004Z

Avui en previsió de la revetlla de Sant Joan la familia d'en Madou marxa...

Marxem perquè el pobre Denis ho passa fatal amb els petards, i evidentment nosaltres també en veure'l... Així que marxem...

Aquest any l'aillament escollit és Donostia... Anem a veure on vàrem comprar el primer pelux d'en Madou, jejeje... Allà no es celebra Sant Joan, i així que ben dinat carretera i cap el nord !!!

En Denis em sembla que pobre està ben intrigat... La darrera vegada que va veure maletes, i bosses, ell es va quedar una setmaneta a casa els avis i va aparèixer en Madou . Ahir no em deixava a mi per res, no sé si per algun xiulet de petard, o per la maleta, que només s'hi acostava i olorava, jajaja...

Res que anem a fer el primer viatget llarg amb el peke... a veure com funciona això del cotxe moltes hores, i més ara que ja li hem tret el volquer, jejeje!!!

En hores cap a TAN TIAN com diu en Madou, els que us agraden els petards (a mi m'encanten), disfruteu-los amb precaució... i que el foc purificador de la màgica nit de Sant Joan, porti noves bones per tothom... Muaks!!!

Un estel més al cel...

2010-06-15T14:10:00.006Z

Hem acomiadat una bona amiga... una bona persona... amb una gran pena al cor, amb moltes llàgrimes, se'ns ha encongit el cor...

Consola saber que ha acabat el patiment, que ara hi ha tranquilitat. Pel meu peke és el primer comiat, en aquesta vida, n'haurà de veure molts...

I si ahir parlava de llum, avui ho continuo fent... La llum que és la vida, que és l'alegria i que és l'amor és qui ens fa caminar, viure i sentir... Però no és eterna, quina pena... Però si que amb el camí, el dia a dia, sovint és més alegre i brillant... Madou recorda viure intensament cada moment de la teva vida, la teva llum t'ho agrairà, dona llum a qui et rodeja i acomiada amb un somriure a les que s'apaguen, estigues content d'haver sigut part de la seva vida... Pensa que quan s'apaga la llum a la terra, un estel s'encén al cel...

Et trobarem a faltar...

Ara fa un any...

2010-06-14T08:11:00.004Z

Ara fa un any... La Bet ens va introduir en el mon dels blogs "adoptius", vaig començar a saber d'històries com la nostra...

Varem conèixer, virtualment, la Nur i la seva història fins ser mare. Varem seguir els altibaixos de la Bet, hem vist assignacions, pre-assignacions, judicis. Hem ampliat la biblioteca, hem plorat amb processos que es trencaven, ens emocionavem amb viatges, i nosaltres mateixos hem esdevinguts pares!!!.

En aquest darrer any la meva bústia ha anat rebent petits tresors, desitjos, i cartes plenes d'il·lusió i amor... Amb el seu contingut, anem passet a passet fent una vànova de tots colors, a veure si m'hi aplico més... però a l'igual que el blog... ara un any després, sense vertígen em falta una mica de temps, però encantada...

Dec algun que altre dibuixet a les noves mamis... Estan embastats, els falta el color, però prometo complir la promesa...

I avui he decidit canviar la plantilla, sempre emmirallant-me amb la Bet, per donar llum... Ja fa quasi un any vaig dibuixar un far que il·luminava el camí de Cardona a Bamako, i ara que en Madou ja és aquí vull que el llum continuï encés, per l'esperança...

Muaks

Fira medieval...

2010-06-02T13:41:00.005Z

Aquest cap de setmana en Madou viurà la primera fira medieval... Ja veurem si hem millorat des de Carnestoltes, i no patim per posar-nos la disfressa, jejeje!!!

A Cardona aquest cap de setmana, hi haurà bruixes, sopar al carrer, oficis antics, òlives i falcons, hi haurà teatre pel carrer, animals i bestioles... i un Madou que encara que a vegades no m'ho sembli, és el meu fill!!!

Després de molt temps d'angoixes i esperes, després d'un viatge molt esperat, avui encara, tanco els ulls i penso NO POT SER, és meu i del Kiko, és el nostre peque... Ell s'autoanomena "el nen"...

Al matí quan el llevo, sempre té el somriure a la boca, i tot i que apren a passos de gegant, el 90 % del dia és molt, molt bon nen... Ha aprés a fer peneta, i a intentar fer el que li ve de gust, i la mare, o sigui jo!!!!, és la dolenta i estricta, jajaja...

No m'ho prenc pas malament, en Kiko és el permisiu, però clar jo passo més hores amb ell, aviat s'acaba, i els fonaments de l'educació no comencen a l'escola, es fan passet a passet, des de petits, fonamentant cada dia a casa i al carrer... Avui ja ell sol diu "si tis plau" i "agraties"... i m'en sento orgullosa...

D'Asurème només en puc dir paraules bones, ja que els primers anys de vida del meu peque, han estat endevino, per com actua, anys dintre del possible, feliços, amb alguna que altre educació, continua ordenant, a vegades li recordem, però es cuidadòs amb les seves coses. Saluda i es despedeix, és alegre i plora si té mal, uixxx com tots els nens i nenes d'aquest món, perquè en Madou avui puc dir, és un nen més de Cardona...

I com a tal aquest cap de setmana li toca viure una de les festes més boniques que tenim al poble!!!

La falta de temps...

2010-05-20T08:14:00.005Z

Avui llengint a la Lyd, m'adono que tots passem pel mateix... La manca de temps.

Voldria explicar les mil i una aventures d'en Madou, però no dono a l'abast, entre les ganes de disfrutar-lo, la feina, la casa, en Denis... Poc temps em queda per dedicar-me a explicar el dia a dia del peque...

En Madou ara ja fa un mes que va a escola, i ho fa encara amb cara de peneta, tot i que l'avi el premia amb 1€ cada cop que no plora, mica en mica omple la guardiola... A "cole" però s'ho passa d'allò més bé, i apren a un ritme molt ràpid, me n'adono cada cop que ens deleita amb una cançó nova, o que no coneixem...

Els colors son dificils de entendre, ens costen més del que imaginava, ell sempre surt amb el color verd, i tot i no ser el meu preferit i haver cridat molt a l'esperança en l'espera, per ell tot sempre és verd, però quan agafa un color per pintar es decanta pel blau, a la mamá la pinta en vermell, jajaja... És divertit descobrir colors, i veure'l pintar amb la llengua fora, canviant del color de mà segons la forma...

El que no ens és gens difícil és la parla, ho fa pels descossits "no calla ni sota l'aigua", i repeteix sense parar tot el que sent i li interessa, construeix frases, i fins i tot utilitza pronoms, encara no reconeix el "JO", i tot és el Malu corre, el Malu dibuixa, el Malu vol aigua... i a mi què voleu que us digui em cau la baba...

Cada dia és una sorpresa

2010-05-04T09:28:00.004Z

Dia a dia, anem fent coses noves, i a mi m'encanta...

Descobrim nous sabors, nous jocs, nous llocs, com el riu, la platja, Barcelona, la truita de patates. No hi ha dia que no fem res de nou, i això és tan esgotador, com meravellòs.

En Madou, creix sà i content, porta dos dies malaltó, però el Dalsyn és una canya!!!. És despert, i les coses no li hem de repetir dues vegades. La veritat és que puc dir ben fort, que el 21 de desembre a la Marta i el Kiko els va tocar la loteria!!!

I això és el missatge que us vull donar a tots i totes... No desespereu que tots teniu el número al bombo, i tard o d'hora sereu millonaris, de felicitat, petons, descobriments, i tindreu un bitllet que us farà ser PARES i MARES!!!!

Reflexions

2010-04-26T09:43:00.003Z

Avui aprop de fer 4 mesos que som aquí... vull reflexionar...

En arribar la fluixera, els plors, les pors, i la incertesa es va apoderar de la nostra quotidianeitat...

Varem pensar, plorar i parlar molt sobre l'arribada d'en Madou. Avui encara ho fem, ens fem creus de que l'adaptació hagi estat tan ràpida, senzilla i fàcil per ell, al menys així ho suposem, no sabem què li passa pel seu caparró.

Nosaltres ara estem molt més serenats, ja som conscients de la maternitat-paternitat, i fins i tot parlem de tornar a estalviar, per començar de nou... Uixxxx sense la manteta acabada...

La feina de ser pares, és divertida moltes vegades, i dificil la major part del temps, deixar-lo a l'escola amb llàgrimes als seus ullets ens trenca el cor, però veure com apren cançons, com riu i juga ens dona força pel dia seguent...

En Madou ha vingut ensenyat en molts aspectes, malgrat els seus dos anyets, mai li hem hagut de dir que les coses es pleguen, ho fa sol, procura no embrutar-se, no vol un caramel si ja en té, i no menja sino té gana, malgrat tingui davant patates...

Quan penso en la nit del 28 de desembre, penso en la foscor de Mali, encara em venen llàgrimes als ulls, però ara... Ara sé que no li he fet cap mal al meu fill, sé que és feliç, sé que m'estima i que soc una part molt important de la seva vida, tal i com ho és ell per mi...

Quan dels seus llavis surt la paraula màgica "mama", a vegades penso no pot ser... després de tant temps, paciència i impaciència, després de tants plors i poques notícies, després de tantes ganes de ser mare, ara ho soc i el que és més important m'hi sento al 100%. En un principi llegint, o en els cursets, pensava que quan en Madou arribés davant meu tot estaria, seria un moment màgic...

El moment es va produir, si va ser màgic, però és ara 4 mesos més tard quan hi ha lligam per tots costats, quan m'embeleso mirant-lo dormint, quan somric en sentir de la seva veueta "mama", quan pateixo per si cau, quan el mimo sense cansar-me, quan per qué no? m'agobia no poder anar al bany sola... Però compensa...

I tant que compensa, veure que és feliç, que no li falta res, que estima i es sent estimat!!! I ara la nostra quotidianeitat és... parlar, jugar, passejar, riure i gaudir del regal més bonic que m'ha fet la vida, ser mare!!!

I seguim la vida...

2010-04-22T14:40:00.004Z

En Madou ja fa dues setmanes que va a escola... Va ser una decisió molt pensada i parlada... No hi havia necessitat, però varem creure que era convenient...

Els primers dies tot era alegria, aquesta setmana ens ha costat més, ha costat el anar, no l'estar, vull dir que tant aviat com és conscient que ha d'anar a escola tot és : "mama nooooo, en Madou no vol anar a Cole...", però tan aviat el deixem, amb les llàgrimes als ulls, i el nostre cor encongit, s'ho passa d'allò més bé, juga i canta.

En Madou és un nen despert, sempre amb la rialla a la cara, sempre amb un Hola, un "si tis plau", i un "agraties"... de fet em sembla que ja el coneix tothom, i això son els avantatges i inconvenients de viure en un poble...

En Madou avui per avui és el més gran de la classe. Va néixer al Gener, i clar amb nens i nenes del setembre es porta tot un embaràs... En Madou s'ha criat en un orfenat, on els plors no servien per res, i s'ha espavilat, i molt que ho ha fet, és instint de supervivència, a vegades però m'agradaria que la seva història fos més íntima, i ara entenc com moltes acaben tancar el blog, les portes, i procuren per la privacitat dels seus peques...

L'edat d'en Madou és un paper, és oficiosa i oficial, el que sigui espavilat o no, molts cops no depèn de l'edat sinó de la personalitat, de les experiències viscudes, i en això segur que en Madou els guanya a tots...

Com podeu esbrinar, aquí hi ha hagut les primeres mirades amb recel, és més gran del que dieu... I jo ara que ja he paït el comentari, penso... el full de registre del meu fill diu que va néixer el 26 de gener del 2008, que a més és el dia que a mi em van fer la darrera in vitro... El meu nen està inscrit en aquesta data, i a ningú li hauria de molestar, o no????

Primer dia d'escola

2010-04-13T09:02:00.004Z

Aixx... Em sembla que estem més apenats els papis que ell, jejeje...

Ahir en Madou va anar per primer cop a escola, nosaltres volíem esperar fins que tinguéssim la visita amb la psicològa de l'adopció, però en Madou demanava continuament per l'escola.

Tot els nens i nenes amb qui es relaciona van a l'escola i ell preguntava i en Madou anirà a cole???

Així que ahir va anar per primera vegada a l'escola, va ser 1 horeta, avui 2... I així anar fent, va sortir amb la cara molt seriosa, i varem aconseguir que ens expliqués una mica el què havia fet. Jugat amb un cotxe, i que no li deixava als altres compis... ui ui ui!!!

En sortir va maxacar al seu cosi, no sé si perquè en Jan el molestava, o perqué posava en pràctica el que havia aprés a l'escola, jajaja en només un dia???

A veure avui què diu???

Pas a pas...

2010-04-12T08:47:00.003Z

Hi ha tantes coses per dir, i tan poc temps per escriure...

Vaig llegint blogs, però vulgui o no se m'acumula la feina...

En el pla personal, ens va perfecte, vivim en un núvol permanet, en Kiko, en Madou, en Denis i jo... Que voleu que us digui realmetn soc molt feliç!!!

En el pla entorn, he tingut algun que altre copet, però amb un somriure i un "ai mamaaaaaaaaaa", sembla que em donin un xarop miraculòs...

Aquest cap de setmana de relax fantàstic amb els nostres amics Glòria i Koldo , he parlat amb molta gent que encuriosits m'han fet reviure l'any i 8 mesos fins en Madou...

Quan penso en el C.I., en expedients, en visites i certificats, ara li trec ferro... però mira que vam arribar a patir... Quan penso ens els esforçs econòmics, miro l'angelet i ho faria mil vegades més...

Ara tres mesos i escaig des del viatge a Bamako, començo a creure que m'han fet el millor regal del món, ara tres mesos i escaig després penso per primer cop, busquem un germanet-a???. Ara tres mesos i escaig d'ençà l'arribada em sento cada cop molt més mare!!!

Muaks

I com és això que l'heu adoptat...

2010-03-20T15:05:00.004Z

Que valents que sou!!!

Que ens trobarem comentaris de tota mena, és ben clar que tots i totes ho tenim assumit, la veritat és que fins avui no n'hi ha hagut, ni tants sols un d'ofensiu, però si de molt curiosos...

En la lectura d'un conte una senyora gran, tot alabant les gràcies d'en Madou, no entenia que fos de pell de xocolata, és més es demanava si ho sabíem...

Des de fa dies, un xicot una mica especial, abans de faltar-nos al respecte, ens està omplint de preguntes, el tenim ben encuriosit i al·lucinat... "no pot ser que sigui seu...", el més curiós és que tot i haver-li dit que vàrem anar a Mali, encara no entén que en Madou sigui fill nostre, no és del nostre color...

Una nena, a la que estimo molt, diu que si en Madou és de color negre (bé diu que el color millor és el marró), nosaltres som de color carn, en cap cas de color blanc...

He tingut comentaris sobre si la meva parella era també d'origen africà...

Però del que més contenta estic, és que fins ara tots han estat amb molt respecte, comentaris fets amb curiositat però sense voler ofendre, sempre amb estimació i educació...

L'Anna va ser la primera nena que no entenia que jo fos la seva mare, i aquesta va ser la meva primera prova...

"Mira Anna en Madou va néixer en un lloc molt llunyà, tenia una mare que l'estimava molt, tant que va voler que neixes, però el seu país és molt pobre, i quan en Madou anava creixent, ella ja no tenia diners per alimentar-lo, llavors va decidir, amb tota la pena del món, que buscaria uns nous pares pel Madou, que el poguessin alimentar, i comprar roba, que el poguessin portar a l'escola, i així la Marta i en Kiko van començar a ser els pares d'en Madou"...

"Ah... llavors, ara tu si que ets la seva mare???, mama... la Marta ara si és la mama d'en Madou"

Quan vaig acabar la explicació, em vaig adonar, que el bar sencer s'havia parat a escoltar com explicava el fet que en Madou fos el meu fill, fins i tot algun ullet emocionat, i crec que vaig treure bona nota, la cara de la nena era d'alegria...

Ja veieu que històries des del dia que decidim ser pares, en tenim per omplir un blog!!!

Muaks

Ai senyor aquest nen és un regal!!!

2010-03-15T09:45:00.005Z

Dissabte a Cardona, es va cel·lebrar una marató per donar sang. Entre els actes hi havia els gegants, els bombers...
En Madou quan va arribar encara no sabia ben bé que eren, però ara... Mira en quan va veure el Toni se li va tirar als braços, i au cap a dalt del camió...
Mireu el que ens va sorprendre és que només l'havia vist un dia, però varem observar que en Madou és molt sociable, ja fa dies que veiem que saluda a la gent, que la relaciona, que els coneix, i que quan veu algú que li és familiar se'n alegra molt, i a nosaltres... que voleu que us digui se'ns cau la baba!!!
A la nit, quan anem a dormir, sovint va recitant els noms dels amics i la familia, per grups o unitats familiars, és que és un Sol!!!
Res Mar, ja veus en Madou ja considera en Toni part del seu entorn, a veure si t'animes tu a entrar-hi!!!
Muaks...

i com canvia la mirada

2010-03-11T15:28:00.006Z

Aquest diumenge, tot i les previsions del temps, el Kiko, en Madou i jo (amb una bossa de mà per si havíem de fer nit de camí, després de la nostra experiència amb la neu), varem trobar-nos amb la FAMÍLIA DEL COR!!!!

Aquests nens i nenes que varen arribar, juntament amb el nostre angelet, ens tenen el cor robat, els canvis eren impresionants...

La Mariama, la més petitona ha fet un canvi ESPECTACULAR, riallera, s'ha engreixat i ja no és només ulls, té unes galtones, tan bonica ella de vermell amb les seves arracadetes, la tieta Melanie, i el tiet Josep Mª hauran de portar un gros pitet, per si els cau tant la baba com a mi, en quan la vaig veure...

En Ricard... continua amb aquella mirada encisadora, despert, ja no s'enganxa a la seva mare com a l'orfenat, menja amb ganes i se li nota, a més diu la Montserrat que ara si que li agrada la llet!!!

En Roger, té unes galtones... de pa de kilo, i continua tant rialler com a Bamako, amb el xumet amunt i avall, serà tot un playboy jejeje... a més aviat tindrà companyia...

La Koro, ai la Koro!!!, tan aviat com es van veure en Madou i ella, es van donar la mà, es van passar el dia jugant amunt i avall, van recórrer Can Masferrer, van riure, van anar en bici, van veure gallines, cavalls, i fins i tot van muntar en bicicleta... En Madou sovint en parla de la Koro, però no sabíem com reaccionaria amb el retrobament, ja que quan veu gent de color se n'aparta, però son els seus compis... i va estar súper bé amb tots i totes...

Va fer petons a tothom, i va estar content tot el dia...

Jo i en Kiko, quan tornàvem per l'eix parlàvem, recordàvem els dies de Bamako, i mare de Déu com han canviat... Ens va faltar veure el Sergi (que estava malaltó), però segur que també ha deixat la mirada trista a Bamako...

Son petits detalls com aquests que ens diuen que fem les coses bé, que ens omplen el cor, i que ens confirmen que realment ens HA TOCAT LA LOTERIA...

Madou

2010-03-04T14:25:00.005Z

En aquest temps de blog, encara no fa un any... hauria de donar mil gràcies...

En molts moments llegir les paraules de companys i companyes ens ha donat força per la llarga espera, en mil ocasions les alegries ens han fet plorar, i en no poques vegades les penes ens han fet també plorar...

És curiós el món cibernètic, com t'apropa a la gent, sobretot aquella oberta de ment, que un dia et para pel carrer i et diu... "nena quin blog més maco m'emociono en llegir-lo, en Madou sembla que sigui una mica també nostre...", sobretot quan ve de gent que no és del teu entorn, a la que mai li has donat la web... i no per això no vull deixar d'agrair les mil mostres de suport i "carinyo" que ens heu ofert...

Avui fins i tot al metge, he trobat una noia que havia llegit el meu blog, una noia del Bages, que té una Martina preciosa...

Ei que no soni a comiat que no ho és...

El que si és mig comiat son les fotos del Peque, sempre m'havia mostrat contrària a penjar fotos de menors, i ara tot i que no me'n sento culpable ho he fet amb tota la tendresa perquè tots i totes, els que ens heu anat seguint li possessiu cara... Per qué d'una manera a la distància hem teixit llaços d'amistat i us ho devia...

Ara però, de moment prou fotos, continuaré relatant les mil i unes sortides del peque, fins i tot procuraré fer algun dibuixet, però avui us envio la última foto del meu petit tresor... perquè vull que el seu albúm particular sigui privat d'ell, més endavant ja decidirà ell què fer dels seus instants, sé que tots ho entendreu, i no vull dir mai més cap foto, però ara ja heu pogut comprovar com aquella mirada trista de Bamako, ha esdevingut una alegre rialla a Cardona...

I no puc donar sinó gràcies, per estar a darrera la pantalla com es pensa en Madou que hi ha la gent, gràcies pel suport en paraules, en premis, en senzillament passar l'estona rient, sou una família fantàstica, i els vostres fills - filles seran els més afortunats del món, perquè no saben quina joia de pares els esperen...

Muaks

Diumenge Familia del cor

2010-03-03T14:28:00.007Z

Aquest proper diumenge ens espera un dia molt especial... Fa dos mesos que varem arribar, i ens trobarem tots i totes... Tinc moltes ganes de veure els 5 peques que van venir amb el meu Madou. De fet al principi ens escriviem molt, però suposo que tothom tan absort amb els seus fills-filles, que al final deixes una mica de costat els mails...

De la Mariama sé que pesa el doble, i encara que sembli molt, és un gran pas, en tenim moltes ganes, el Roger per les fotos hem vist que està guapissim, en Ricard va fer cumple amb espelma i tot, la Koro va fent rialles i petons al seu ritme, en Sergi esperem que tingui la panxa del tot bé, de fet és tant bon nen que es pot anar amb ell a tot arreu... Res que encara que no parlem tan sovint com a mi m'agradaria, sabem els uns dels altres, perquè el que varem viure junts aquest Nadal, jo al menys no ho podré olvidar mai...

Quan saps que has de viatjar, i ho faràs amb altres famílies, sovint no saps amb què et trobaràs, nosaltres ens varem trobar amb 11 persones que ja per sempre formen part del nostre albúm familiar, hi vam congeniar, hi varem conversar, varem patir plegats, i varem riure fins plorar... Varem tenir un part col·lectiu que ens va fer ser les persones més felices del moment, en un racó del mon que tenim sempre al cor... BAMAKO

Joooooooo

2010-03-03T08:18:00.005Z

Tinc moltes coses al tinter... però en Madou ens absorbeix, i ho fem de gust pendents d'ell totes les hores possibles, veien com en sols 2 mesos parla català alt i clar, com en dos mesos, sap qui son els seus pares adoptius, com només en 2 mesos ens omple d'alegria la vida...

Aquest dilluns ens va regalar una de les moltes sortides que ens fan riure sense parar. Varem anar a la neu, i varem menjar bocata, varem passejar moltes hores, i suportar fred, però el dia era radiant i ell també ho estava...

A la nit, mentre sopavem jugava tranquilament amb els seus cotxes... i en acabar diu:

"mama en Malu (no sap dir gaire el seu nom i fa molt riure), ara rum rum cotxes aquí taula, no Malu dormir encara no!!!"

la meva resposta:

"vale Madou, encara dormir no, però abans de rum rum cotxes, anirem a fer caca..."

i ell:

"Joooooooooooooooooo"

En Kiko i jo ens varem possar a plorar de tant riure, d'on haurà tret la paraula, però mireu en dos mesos ja la sap utilitzar en el context adient... i és que ens el menjaríem...

I després de 53 dies

2010-02-19T09:36:00.003Z

Ens hem llevat calents, bullint... i molt "tontito" com diu el Papa... Hem encetat l'Apiretal, i hem fet la primera visita al metge sense ser de protocol o de revisió...

Està més carinyòs que mai, i fa el nen petit... Dorm, i jolin quina pena que ens ha deixat en veure els seus ullets, ja no alegres, ni sentir la seva veueta que no calla...

Sort que és un supervivent, al dia seguent res de res, ni febre ni tonteria, la veu alta i xerraire, i cap al carrer hi falta gent...

Ja em perdonareu que no escrigui tant, prometo anar posant-me al dia, en tot, tant en les seves cosetes, com en les vostres lectures...

Muaks

Madou sembla que...

2010-02-07T22:18:00.005Z

Portis tota la vida amb nosaltres... A vegades em faig creus de com t'arribo a estimar, rellegint el

blog no puc entendre les pors dels primers dies, i la fredor que m'estranyava tenir...

Avui fa 40 dies que ets a casa, i sembla que sempre hagi estat així, malgrat el cansament, l'esgotament, l'angoixa de pensar si els passos son o no encertats... Sembla que sempre hagis estat entre nosaltres.

En Wuluni... com diu en Madou... m'eztima!!!... I no saps lo feliç que ens fa als teus pares, veure com fins i tot fas la migdiada amb el pobre Denis, que encara ho està assimilant...

Avui dono gràcies més que mai a Mali, per haver-nos fet el millor regal del món, fins i tot seria capaç de tornar a fer un altre costós, no solament econòmicament sinó també psicologicament, procés d'adopció...perquè...

Ens ho poses molt fàcil, ens fas riure, aprens a passos de gegant, ets sociable, carinyòs, obert i despert, menges de tot, i et fas amb tothom, ets el millor nen del món!!!, jajaja... ja soc com la majoria de mares... narcisista el meu nen és el millor que hi farem...

No va en serio... Un dia tota la por deixarà d'existir, la llum del far cap a ser família serà més brillant que mai, i llavors m'entendreu en totes les paraules, i veureu que el camí que hem escollit, per sort o per desgràcies, malgrat les llàgrimes, les pors, les pujades d'adrenalina, i les baixades de moral... us farà un dia tan felices com a mi...

El primer dia que el vaig deixar, i d'això ja fa dies... en arribar a casa... un Aiiiii mama!!! va valdre tot l'or del món!!!

muaks

2 anys !!!

2010-02-03T15:21:00.005Z

El Diumenge varem celebrar el seu cumple i aprofitant l'avinentesa també la seva arribada...
Tenim molt a agrair a la gent del nostre costat, als amics, pel seu suport incondicional, pel seu interès, per estimar en Madou abans fins i tot que estigués aquí.

En Madou és tan sociable que ha fet mil i un petons, ha abraçat, ha jugat, ha bufat les espelmes, i ja no menja amb desfici cosa que ens facilita una mica la vida...

Avui hem fet d'amfitrions en una festa infantil, ens hem estrenat com a pares socialment i ens ha agradat... Per molts anys Madou!!!

Adéu Bamako... Hola Cardona

2010-02-03T14:53:00.008Z

arriba l´últim dia i hem de marxar

2010-01-28T13:20:00.005Z

I quantes vegades hem somniat arribar a casa amb el petit... Quantes vegades hem desitjat el moment més preuat de posar-lo al seu llitet... Passar el vol el més ràpid possible... i és avui!!!

Ens llevem amb més nervis que mai... paperassa, no s'acaba mai... més donatius, això tampoc s'acaba mai...

Taxis amunt i avall, últimes compres per tenir records de Mali, el país d'en Madou, el meu petit tresor... i orfenat... Comiats i comiats, el de Vitru tant emotiu i especial, les llàgrimes ens fan un nus a l'estòmac que ens fan arribar un dubte que no imaginàvem tenir mai... Estem fent bé portant en Madou a Cardona?, el farem feliç?, en un món on la abundància pot ser fins i tot excessiva i dolenta. Ens entendrà i acceptarà que l'apartem del seu petit món???...

Els dubtes ens envaeixen, la nit arriba i l'avió s'enlaire Europa ens espera...

En arribar a Barcelona el castell de cartes es desmorona, les llàgrimes fruit dels nervis i la incertesa afloren sense parar... i ho faran durant moltes nits després de l'arribada... En Kiko s'abraça a la seva germana, jo al vespre amb la Pili... i sé que només la família del cor ens entén, i sé que vosaltres un dia entendreu i sentireu el mateix.... En Madou és a casa, enmig de desconeguts, amb un idioma que aprèn a passes de gegant, amb menjar sempre a taula, amb roba nova i joguines... amb un pare i una mare que estan morts de por i amor!!!

La reacció amb en Denis terrible, el pobre amb ganes de jugar amb el nen, en Madou li té pànic... Això era l'últim que esperàvem, però tothom ens diu paciència... I aquesta després de quasi dos anys sembla que s'esgota, com ho estem nosaltres, esgotats... no us imagineu fins a quin punt...

Per sort amb la gent en Madou és alegre, sociable, i carinyòs, ara tenim una altre batalla ha de descobrir que el seu món és casa nostre, que no té a la Koro com a companya sinó en Denis, ha de comprendre que el menjar no s'acaba i que l'estimem tant....

27 de desembre

2010-01-24T22:11:00.005Z

Els dies passen tranquils... massa lents... sort de la família del cor... En Madou cada dia li costa més marxar... Avui és l'últim comiat, i com que no ens tenia a mà, s'ha enganxat a en Mito... A mi m'ha tocat l'ànima però al seu tiet també...

Ens han portat a fer fotos, és potser la part més trista del viatge no poder tenir el retrat del que ens ha quedat a la retina de la bulliciosa Bamako, els seus colors, la seva vida, la seva olor, els carrers, la pols... el país que m'ha fet mare!!!

Cada dia el sentiment és més fort, l'estimació es fa més gran, i ja no tenim la sensació de que son uns nens i nenes amb qui passem una estona, ens els volem emportar a casa, i ja!!!.

Quan parlem del tercer món, mai en parlem amb tota la propietat... Entén el perquè no volen fotos, son conscients del que tenen, i no ho volen mostrar a l'exterior... Bamako és preciosa, però també un abocador ciutat... El Níger, la cosa més maca que he vist mai, però plena de mosquits i brutícia... El colors son brillants, però no acabats de sortir de la rentadora, és tot a la vegada tan contradictori....

La gent amable, i somrient, son afables, però sempre disposats a parar la mà, i els més afortunats, no ho son per que sí.... Avui diumenge al orfenat ha arribat un nen, només 15 dies més menys, tot pells i ossos, quina sort d'en Lluís el nostre pediatre, i de que per fi ja tinguéssim tots maletes... Avui diumenge l'orfenat se m'ha obert als ulls, he pogut entrar a veure el llit del meu peque, he estat amb les cuidadores, i fins i tot he preparat el menjar per en Madou i la Koro... No us ho puc explicar, no sé com descriure l'arròs que els he servit, com descriure la pena amb la que observem que fins i tot les engrunes son un menjar deliciós per ells... En Madou va boig darrera el menjar, i com no hi ha d'anar...

Avui serà la seva última nit, i les nostres emocions i castell de cartes comença a trontollar... no us podeu imaginar com...

Un dia més... un comiat menys

2010-01-22T15:20:00.004Z

Avui més que ahir... estem immersos enmig d'una espècia de "gran hermano" a Bamako, les sensacions son fortes i dures... les llàgrimes afloren amb molta facilitat... els nens i nenes cada dia son més estimats, i les ganes de tornar a casa encara son més fortes...

Avui en Madou ens farà un gran regal... a l'hora del comiat, ja no vol marxar amb la Vitru, posa carona, no vol que marxem... Falta sol un comiat més i aviat a casa!!! Marxem de l'orfanat amb llàgrimes, amb el cor trencat, miro al voltant, i veig molts ulls brillants... Es difícil marxar a l'hotel, és difícil explicar el què sentim, és difícil deixar els nostres peques fins demà...

3r dia és Nadal i lluny del corral

2010-01-16T14:59:00.006Z

Diu una tradició que per Nadal qui res no estrena res no val... Tots els peques avui han tingut un conjuntet per estrenar... Ha faltat la foto, però és que quan arriba la Vintru amb els nostres fills i filles, quedem com abduits...

Hem tastat els plàtans, i son deliciosos... I en Madou i la Koro han rebut un regal del pare Noel... jejeje... Una piscina que ha estat una delícia pels dos... Ha ajudat a la Koro treure molts somriures, en Madou s'ho ha passat pipa!!!.

L'esgotament ara es porta més bé, ja que mica en mica ens sentim més nostres els peques... i l'hora de l'adéu es fa més difícil... Avui com que el Nadal és màgic en Madou ha vist que ja no volia quedar-se a l'orfenat, ha plorat i molt per marxar... quin regal... ens hem quedat molt tocats...

Un cop a l'hotel posem al dia les sensacions, davant una Castel fresqueta i en Mito i el Kiko, molt valents, decideixen fer una capbusadeta, jejeje... Jo prefereixo parlar amb la família, passar fotos, relaxar-me, llegir correus i una dutxa ben refrescant... Realment es troba a faltar el corral, tot i que l'experiència compartida et fa estimar els que tenim al costat, com si sempre haguessin format part del nostre entorn... Ara ja formen part de la nostra història... Per molts anys, per Molts Nadals!!!

2n dia orfenat

2010-01-14T21:00:00.009Z

I després de l'esgotament, venia el segon dia amb en Madou... Ell tan content com el primer dia, ens va alegrar a tots les dures hores de la sala d'acollida i apropament... El més dur l'esgotament davant la demanda de menjar... Va provar el pernil, i jejeje posava carones perquè no volia arròs...
A la família del cor hi ha 2 baixes, l'esgotament va fent presència... És que les emocions son molt fortes alhora que indescriptibles... Bamako és una ciutat molt alegre, acolorida, empolsinada i viva... Però nosaltres estem en una habitació fosca... Sort en tenim de l'Òscar que ens alegra els viatges, i en Mito que és un animador en potència... Les nits son caloroses, i el menjar molt bé!!!

Avui el sentiment de mare ha crescut una mica... però també l'incertesa de saber fer-ho bé o no...

La data d'ahir era l'aniversari de casament, i varem conèixer el nostre peque, avui és el meu aniversari, és la nit de Nadal i ho celebrarem com podem, sense torrons, perquè no tenen maletes, però si les nostres neules... el més dificil el cava, però ens conformem amb champany francés, que bé s'ho val... el meu primer aniversari i a més com a mare!!! Les nadales ens acompanyen els viatges de taxi, i la calor es fa més suportable...
En Kiko està molt més avançat que jo en el paper de pare adoptiu, però no cal amoïnar-se son sentiments compartits, avui més que ahir som una mica més pares, però demà més....

El peque dorm... i jo em poso al dia

2010-01-11T13:31:00.005Z

Ja fa dies... que vull explicar-vos el màgic viatge que hem fet... Però no tenia temps... Tot era nou...

El dia 21 contra el previst va fer una forta nevada al Bages, tant forta que el camí fins a l'aeroport normalment d'una hora i mitja va ser de 4 hores, amb moltíssim entrebancs...

A mi la imatge que se m'ha quedat gravada, jo plorant a un mosso perquè tancaven l'autopista i deixant-nos passar, tot i avisar-nos que no arribariem a temps...

Un cop al mostrador d'Air-France, havent perdut el vol, amb tots els companys de camí, em proposen fer nit a Charles de Gaulle, jo encantada, buscarem un hotelet romàntic i les penes seran més dolces...

Air France tot i no tenir la obligació ens van pagar el vol a París, ens van canviar el vol a Bamako, ens van pagar hotel, sopar i esmorzar... Gràcies!!!

El meu cor s'havia partit després de tants dies, encara havia d'esperar-ne un més!!!. Tothom havia volat excepte nosaltres, el meu petitó demà no veurà els seus pares... Va ser un dia terrible!!!, tot i fer nit a Paris!!!

En arribar un dia després a Bamako... el Josep Mª ens esperava... Tothom estava exhaust, ens va dir que havien vist el nostre peque, i que les emocions eren una passada!!!, jo no sabia si dormiria o no, però em separaven, ara si, hores d'en Madou!!!

Al matí Bamako era calurosa, plena de pols i mosquits, l'esmorzar era glòria, no passaven les hores de conèixer en Madou...

El representant legal de IPI, ens va fer omplir paperassa, jo desitjava marxar... Entre papers, hi havia una foto del petitó, que en Kiko va gosar mirar, i els ulls se li van omplir de llàgrimes...

Parada al súper, i es va fer etern, finalment a les 11 del matí, un nen entrava a la sala, agafat de la mà a la Vitu... no sabia si riure, si apropar-me, plorava, i en Kiko igual parats com estaquirots...

El primer sentiment és aquest el nostre fill???

Tard o d'hora quan experimentareu aquest sentiment, i hagueu reposat, fins i tot agraïts d'estar a l'hotel sol amb els companys, entren a la ment sentiments que mai havia imaginat, si en Madou és el meu fill, però jo encara no el sento com a tal, quan els psicòlegs ens ho deien jo imaginava pamplines, en el moment que el vegi...

No és que no fos màgic el primer moment, de fet és indescriptible... Però les coses han de reposar, el part múltiple que varem tenir, només la meva família del cor el pot comprendre...

Gràcies Melanie i Josep Mª, Miriam i Mito, Mònica i Sergi, Meritxell i Josep, Montserrat i Lluís, i evidentment Oscar ens has fet passar molt bones estones fora de l'orfanat!!!

(demà més...) Muaks

Cap d'any a casa

2010-01-01T08:59:00.004Z

No sabíem si riure o plorar... Després de passar la tarda al lokal, amb la colla preparant el sopar i posar-se les botes menjant... En Madou en arribar a casa va sopar igual que els cosinets, pizza, calamars, gambes, paté... i quan ja no li donàvem res, va enfilar-se a la taula per aconseguir un tros de pà, passant per damunt de plats, i tot... En Kiko i jo ens varem haver de girar, perquè és un tragón, jejeje!!!

Res després com un campió fins a la una fent gresca i xerinola, avui a les 9 s'ha llevat de molt bon humor, nosaltres també sense ressaca, i ara anem a passejar amb els cosinets i en Denis, que sembla que mica en mica es van fent amics!!!

Muaks...

Us prometo foto de la pizza!!!

MALI

2009-12-31T09:27:00.004Z

Mali est mon pays
Bamako sa capital

Mon drapeau a trois colors

Verd, Jaune et Rouuuuugeeee

Je l'aime beacoup

Car est mon pays natal...

I ho diu amb una carona...

Fa dies parlava amb una mama adoptant d'Etiopia i em deia que es sentia molt trista d'haver tret a la seva filla del seu país... Jo no la vaig entendre si la nena estarà més bé aquí pensava... Quan el darrer dia a l'orfenat en Madou s'acomiadava de la cuidadora els nostres sentiments van trontollar... Em vaig enfonsar però a en Kiko els ulls se li negaven i llavors va ser encara més dur...

Varem treure en Madou del seu entorn i tot que és molt despert, i xerraire ho fa en bambara, nosaltres sabem 4 paraules, ens fa que l'entenguem però costa, vaja si costa!!!

No varem ser els únics que varem tenir sentiment d'angoixa, els nostres fills i filles hauran de passar un dol que és molt dur i son unes criatures tan petites!!!. Nosaltres hem de ser forts, costi el que costi i lluitar perquè realment hagin vingut a parar a un món millor...

Ahir a IPI ens van recordar que sempre li haurem d'estar agraïts a Mali, ja que ens ha permès ser pares, i li hem de parlar bé del seu país, per això us deixo el poema que la cuidadora li va ensenyar, i nosaltres de moment li anem repetint...

Muaks

Mètode Estivill... jejeje

2009-12-30T22:07:00.004Z

Em sembla que us he espantat... Ho deia de conya... Mimitos molts i moltíssims, i paciència de moment anem carregats, però el que si que està vist, és que en Madou té les coses molt clares...

De fet fins ara quan veia menjar, menjava, ara per què no ho ha de voler, doncs res a començar rutines... Avui ha anat molt millor que ahir, què volem si tot just porta unes hores a casa...

Avui el seu cosinet ha fet una festa i hem passat a l'hora del pastís... i jejeje!!! és tot un marxòs, li encanta estar amb nens i nenes, i ballar... I clar que s'ha posat les botes amb el pà amb tomàquet... Ara mateix però està dormint com un angelet, amb una mica de rabieta, perquè ja sap que el pijama vol dir dormir, així que ell solet s'ha colocat uns texans a sobre i ens ha vingut a visitar...

En Kiko i jo no sabíem si riure o plorar, però què hi farem demà més...

Bona nit,

Muaks

1 dia a casa...

2009-12-30T15:24:00.005Z

Per començar... per fi a casa... per fi som pares... per fi el nostre peque dorm al llit que li hem preparat...

Quan varem començar la història, no sabiem ni de bon troç tots els sentiments que ens portarien... Avui quasi dos anys després, tenim ganes de brindar, de plorar, de riure, de descansar, de sortir, de tot i de res... No sabem per on començar...

En Madou és un nen molt alegre, xerra pels descosits, i no l'entenem, camina, i té un geni, que no es pot guardar a dins d'una làmpada... quina pena!!!

Vol una cosa, i la vol, sinó plora... Ara és el moment dels límits, de la psicologia, del mètode Estivill... No és un pobret nen, ara ja no!!!. Hem de fer entendre que hi ha menjar, que no tot el dia hem de menjar, hem de fer entendre que hi ha coses que no es poden tocar i coses que son seves, que té cosins i que ha de compartir...

Hem de conseguir que en Denis i ell es facin amics, i aquí és on en Kiko i jo estem patint més, té terror a la nostra puça, algú em pot ajudar!!!

Us sona l'osset

2009-12-24T18:05:00.002Z

Aquest és el meu angelet

la meva familia del cor demà a Asureme

2009-12-21T23:33:00.003Z

... Jo amb sort, sortiré de Charles de Gaulle...

Sempre m'ha encantat la neu, però avui no en volia... Total que de Cardona a Barcelona, hem tardat 4 hores, amb la consequent pèrdua de vol... de fet ja estava anulat pel mal temps a Paris...

O sigui que les 5 parelles que ens acompanyaven demà ja seràn papis... jo hauré d'esperar una mica més... Això és per flipar!!!. No pot ser tanta mala sort!!! Penso en tu petit Madou, i demà no veuràs els teus pares com et van dir, però tranquil demà sortirem de França per abraçar-te, i siguem positius, serà 9 anys justos d'ençà ens varem casar...

Bones Festes

2009-12-20T15:31:00.005Z

Bon Nadal, Nochebuena, Cap d'any i Reis... Espero que aviat esteu en el embolic que estic jo!!!

No sé si hem connectaré des de Bamako, sinó fins d'aquí 8 dies, on una foto del meu angelet presidirà el blog...

Només desitjar-vos bones festes, amb la postal que hem fet... i dir-vos que tot arriba, a mi el destí m'ha deparat un Nadal especial i diferent... i sé m'ho ha dit en Santa que aviat hi hauran moltes papallones els les panxes a la bloggesfera...

Us estimo!!!

Muaks

A la tornada presentació d'en Madou!!!

Mitaya

2009-12-18T15:42:00.005Z

Si a mi m'agrada dibuixar... és gràcies a la seva mare... Si m'encanta llegir, és per culpa seva, si de nom es diu Mitaya, és per culpa de la meva mare...

Hem estat veïnes, i la relació era molt i molt estreta... És del poc que trobo a faltar de la meva Terrassa natal... T'ha escrit un conte i ha dibuixat els seus nens i nenes, angelets i estrelletes, els ha pintat marronets en honor a tu, i jo et prometo que t'agradarà tant, com a mi m'encantava de petita estar amb ella...

Moltes gràcies, yaya Mitaya, t'has guanyat el títol amb matrícula d'honor!!!

Muaks

Angeles

2009-12-18T15:39:00.003Z

Senzill i precís...

Madou Si la vida et dona 10 raons per plorar, demostra-li que tens 1000 raons per riure....

Des de la terra Astur, aquest desig...

Moltes gràcies....

Muaks

Mari i Júlia

2009-12-18T15:35:00.003Z

Avui ha estat un dia emotiu... l'últim de la feina, per passar amb tu tants dies com pugui... La Mari ha portat un troç de body de la Júlia, fins i tot porta el seu nom...

A la Mari la vida no li ha donat sempre alegries, però té una nena preciosa i carinyosa... Això ho compensa tot. És una bona amiga, i espero que aquesta nova etapa, segona oportunitat li funcioni tant bé com es mereix...

Espero que l'alegria que arriba amb tu, es contagii en elles...

Moltes gràcies wapíssimes....

Muaks

Un altre Ana a la meva vida

2009-12-18T15:30:00.004Z

Ja veuràs que hi ha moltes Annes al teu voltant... Aquesta és ben especial... La conec des de ben petita, d'adolescent li vaig donar classes d'Història i de Francès, i ara treballa amb mi els caps de setmana, ella sempre diu que jo l'he ajudada molt... Jo us puc dir que aquesta nena-noia-dona val molt, però a vegades no s'ho creu!!!...

Kuka has d'estudiar, perquè pots i si ho fas, segur que d'aquí un temps les classes al Madou li faràs tu, el món dona moltes voltes...

En la carta, diu que està segura que et cuidarem, que et farem riure, i que farem que la teva vida amb nosaltres sigui plena de felicitat i amor... I jo m'he fet un fart de plorar... Perquè amb ella realment he vist el pas de niña a mujer, sense escoltar a Julio Iglesias, jejeje

T'envia una abraçada molt forta, i no et diu adéu, sinó fins d'aquí una estona....UIXXXX

Tres dies i volo cap a tu, petit Madou...

Muaks,

Xavi, Mercè, Laura i Eulàlia

2009-12-18T15:17:00.006Z

I per Nadal!!!

Casualitat ? Coincidència? o coses del destí!!!

El cas és que el Nadal us dona bona SORT. Marta, el teu aniversari, Kiko el vostre casament i ara la teva arribada Madou.

Madou:

La Laura, l'Eulàlia, el Xavi i la Mercè et porten aquest trosset de roba, molt especial per a nosaltres, per la teva manta, perquè t'ajudi a conciliar la son....

La carta és llarguíssima, plena de descripcions i paraules que ens toquen al cor... Com ens toca el cor que encara no siguis aquí i hi hagi tanta gent que ja t'estimi...

Et porten també una caixa amb el teu nom, a dins els primers patins de la Laura i l'Eulàlia... Dels seus pares, et podem dir que son amics de veritat, i si tens la sort que la Mercè et faci un dia berenar, sabràs com cuinen els àngels...

Moltíssimes gràcies, família, gràcies per estar aquí, formar part del cercle d'amics us estimem molt, molt i molt!!!

Més cosins de Terrassa

2009-12-18T15:12:00.003Z

Aquí la Dolors i en Manel, els meus primers jefes, jejeje... Et desitgen que el nostre amor et guii durant tota la teva vida.
La Nuri i en Josep, et diuen que a la vida no s'ha de témer res, tot es pot comprendre, que tinguis la força que fa falta perquè així sia...
La Cristina, en Dani i l'Ian, diuen que hi ha 2 dies a l'any en els que tu no podràs fer res: Ahir i demà, solament avui pots perdonar, somniar, estimar i sentir....

Moltes gràcies, aviat un altre Garrigó als orígens, en la terra dels nostres avis i rebesavis...

L'Alberto i la seva manteta

2009-12-18T15:02:00.005Z

Kaixo...

El teu tiet Alberto s'ha currat uns dibuixets molt guays, on hi ha tota la teva família directa...

Et diu que els primers anys de la seva vida els va passar aprop d'aquesta tela, i ara te la regala...

Et dona la benvinguda, i ja compten els dies per venir-te a veure... a casa seva hi seràs el Rei, jo només els demano que t'ensenyin l'euskara...

Musu bat!!!

Veins i terratrèmol

2009-12-16T15:43:00.004Z

Aquestes teles venen de molt apropet, a més en Yago i tu us portareu solament 1 meset...

En Yago ens ha donat pràctiques i ens ha servit de model per imaginar la teva talla, jejeje!!!

En Fermín és un artista en potència però una mica manta... i la seva mare, no sé d'on ha tret el temps per brodar-te el teu nom...

Moltíssimes gràcies, per estar aquí al costat, per escoltar totes les nostres manies, i passar amb nosaltres els nervis, per compartir cerveses entre dubtes, i per ser amics i veïns...

El desig és un bon viatge, i et volen ja aquí. Ens desitgen salut per cuidar-te, i no es falti mai la alegria que ara ens envaeix. Que la teva manta sigui molt xula...

A més ens desitgen molt bones festes....

Muaks

La Mar i en Toni

2009-12-16T15:33:00.006Z

Un blog mou nou,... Una història molt nova... I tant que ens sona!!!... Una carta a la bústia... I llàgrimes d'emoció...

A la Mar i en Toni, que espero conèixer en breu, els desitjo de tot cor una curta, encara que sabem que no tan com tots volem, espera, que gaudeixin de cada pas... que ens enforteix per quan arriba la trucada. Els desitjo bona sort cap a Bamako, i un angelet...

El desig d'ells és que no oblidi el cel que el va veure néixer... Oi que esperareu uns dies per la vostra manteta???

Un petó i el regal... Mar és preciós!!! No saps quin fart de plorar... Fins aviat!!!

Amb ells tenim més proves del fil vermell, de les set persones que ens comuniquen a tothom...

I esperem de veritat que enfortim amistat, que passin a formar part de la família del cor d'en Madou!!!

Muaks

Els cosins de Terrassa

2009-12-16T15:24:00.003Z

La Cristina i en Salvador t'anomenen Angelet i ens auguren Felicitat i Alegria... Seràs un goig per la família.

En Pol, l'Estel, la Mireia, en Nil i la Laia estan molt contents de tenir un cosinet més a la família...

Moltes gràcies a tots...

Estareu present a la manta del nostre angelet, en el nostre cor... I és clar que és un goig augmentar la família...

Maite i Txus

2009-12-16T15:16:00.006Z

Juntament amb els seus fills, ens han regalat un castell... oi que és bonic...

Tu petit Madou, tindràs un castell sempre a la vista... Un castell de somnis... de cavallers, Reis i princeses... Un castell que té una història molt important per la teva nova terra Catalunya... Moltíssimes gràcies...

Maite, a part d'arreglar-me l'esquena, avui m'has alegrat el cor!!!

Tinc tant a explicar i veig el final del camí....

2009-12-15T22:13:00.005Z

I tant poc temps per seure davant de l'ordinador i posar-me al dia... La bústia, m'ha deixat alguns retallets molt especials, abans de marxar... dilluns us els posaré...

Els nervis estan a flor de pell, els ànims pugen i baixen, les temors i les pors han aparegut del no res... el vertigen dóna pel sac... i en Madou ens està esperant...

Maletes, roba per planxar, casa desordenada, netejo i netejo, cuso manta... però ja he decidit parar...

No menjo, mira potser perdre algun que altre kilet, jejeje... I paro poc a casa, potser és que les llistes i coses a fer em cauen damunt...

Avui per fi he acabat amb la decoració de Nadal, la neteja a fons de la cuina, i he tancat 3 maletes... Dues son exclusives pels nens d'allà...

Hem tingut la primera entrevista amb la psicòloga que ens farà el seguiment d'en Madou fins que tingui 18 anys!!!. He sortit per la ràdio, i en fi... sé que tindré un Nadal amb majúscules... A Cardona, hi haurà un nen jesuset, que seràs tu petit Madou.... que viuràs en un món molt diferent, però afable i que t'està esperant en candeletes...

Tot sortirà com ha de sortir, em sembla que per molt que planegem serà el que hagi de ser, oi que si??????

Noies us tinc ben abandonades, però ara amb la casa neta, abans de marxar us posaré al dia paraula de mare!!!

Muaks....

Ahir dinar amb els companys de camí

2009-12-09T10:32:00.005Z

Ahir... A la societat, varem organitzar un dinar...

El tema eren les llistes, ells també... I consola veure que no només nosaltres estem perduts, i histèrics, sinó que tots i totes en certa manera també. El no saber què portar, és comú, la indecisió amb les maletes... també.

Celebrar el Nadal allà, quina alegria, de fet anem bastant a só, és que en Madou té molta sort, hi ha molta gent que l'espera en candeletes, i tindrà una família molt àmplia, alguns els tindrà molt aprop, d'altres més lluny, uns seran virtuals, altres estaran al seu principi com a fill d'en Kiko i la Marta, serà un nen afortunat...

Perquè Madou, el que volem que tinguis molt clar i sempre molt present, és que ets un nen, molt i molt desitjat, extremadament esperat, i clar que no et coneixem encara però et puc assegurar que ja t'estimem!!!

El dinar va estar molt bé, varem menjar, xerrar, posar en comú inquietuds, vam parlar molt, i varem començar una amistat que segurament serà molt i molt llarga, viurem una experiència molt forta, el Nadal fora de casa, el naixement de sis famílies, i a més tindrem una joguina per passar les estones a l'hotel, l'Òscar, el fill de la Montserrat i en Lluís...

Ahir érem 6 parelles, i l'Òscar... ben diferents i tan iguals, amb una cosa en comú, potser és el fill vermell que parlem sempre, o potser son les 7 persones que ens acosten a tothom... Però el que està clar, és que els nostres fills-filles, ens donen l'oportunitat de fer uns nous amics, i si ja es poden dir amics, per l'experiència que estem vivint, per l'aventura que compartirem, perquè no cada dia vas a buscar un fill, i amb ells et retrobarem a tu, petit Madou!!!

Voldria...

2009-12-05T17:27:00.005Z

No sé com explicar aquest sentiment... Per començar, recordo el meu primer post... Recordo quan vaig començar a descobrir-vos, com plorava i em veia reflectida en molts dels vostres sentiments, en moltes de les vostres emocions, reia amb alguns post, i passava acompanyada, amb futures Super mamàs!!!, l'espera del que jo anomenava el meu àngel, el meu peque...

Avui a 16 dies vista, voldria... voldria contagiar-vos les meves papallones, voldria que estiguéssiu com jo, voldria que passéssiu com jo el millor Nadal de la vida...

No crec que ningú més que vosaltres pugui comprendre les emocions, i no sabeu que "bledes" que us tornareu, però la sensació és la millor del món, i vull compartir-la amb vosaltres, companyes de camí, d'emocions, de blogs, de l'aventura de ser mares, companyes d'experiència d'adopció... i us vull donar les gràcies per tot, per estar aquí i per ser com sou, encara que no us conegui, encara que no sàpiga l'olor que feu, ni el to de la vostra veu, sé que sou mares com jo, i que en el meu arbre hi ha una llum per totes vosaltres, perquè sou part important de l'inici d'en Madou, i també sou una mica culpables de fer que el món ara per mi sigui una mica millor...

Muaks

MADOU QUE MERAVILLOSA ÉS LA VIDA, ARA QUE ETS AL MEU MON!!!

2009-12-04T15:29:00.006Z

M'encanta... no sabia quina escollir, i he agafat aquesta que és una barreja de algunes de les cançons d'amor que més m'agraden... Perqué des de que tu has arribat a la meva vida, estic amb papallones a la panxa, com quan t'enamores!!! T'estimo tant i encara no t'he vist, que això sembla de bojos, ja ho diu la cançó...

Bé, ja sé que Moulin Rouge és una mica especial, però espero que disfruteu del video i la cançó, muaks!!!

PREMI !!!

2009-12-03T08:20:00.005Z

La Élen de farolillos chinos ens premia per la propera maternitat... Noies 18 dies, això ja està aquí

Les regles:

1- Mencionar a qui ens l'ha donat... ÉLEN, moltíssimes gràcies... No et retorno el premi, però que sàpigues que el teu blog és una passada, informació ordenada i contrastada... Moltes felicitats per la feina!!!

2- Escollir a 7 dones... uix això sempre costa però allà vaig:

VICTÒRIA , per la recopilació de llibres contes, i consells, per veure una manteta ben acabadeta, per esperar un preciós fill-a d'Etiopia.

LAURA, per ser mare de família nombrosa, i tornar a tirar-se a l'aventura de tornar a ser mare, per portar un blog, per estar aquí aconsellant, i per esperar un altre fill-a del Senegal.

GLÒRIA, per tenir-nos en "vilo", i no poder celebrar. Per respondre sempre a tots els post, pel seu troçet de bitxo, i per esperar ser mare a Costa de Marfil...

LAURA, perquè ara més que mai necessita una forta abraçada... Perquè vol ser mare amb un viatge diferent l'adopció, i perquè més d'hora que tard serà mare en aquest món ;)

MÒNICA, perquè si mai viatjo al Vietnam imprimiré del seu blog una guia completíssima. Perquè serà mare d'un preciós nen-a vietnamita.

SíLVIA, pel llibre, per treball que fa pel blog, per emocionar-me en molts dels seus posts... I perqué també serà mare a la Xina.

CRIS, per la seva il.lusió, el seu humor, i perquè no serà mare una vegada, sinó dues vegades!!!

Uix que difícil, això d'escollir...

3- Explicar 7 coses rares o estranyes sobre mi:

*Començaré per coincidències... El dia que em vaig fer la última in-vitro el 26/01/2008, va ser el dia que vaig decidir que si no funcionava aniríem a adoptar... i... sabeu què després de resar molt i encendre moltes llums perquè funcionés... resulta que en Madou va arribar al món!!!

*Soc tan maniàtica de l'ordre, que en Kiko ja fa dies que diu que hauré de reprimir-me, tinc la casa sempre ben ordenada, ara amb els preparatius que està tot en desordre estic histèrica.

*Tenia una por terrible als gossos, amb en Denis, encara no ha passat del tot, però els miro als ulls i si veig una carona alegre, no puc evitar anar a acariciar-los... jejeje

*Adoro el Nadal, amb majúscules, vaig nèixer el 24, i celebro totes les festes la nit de Nadal, el caga tió, el Nadal, Sant Esteve, Cap d'any i Reis, el meu cumple i l'aniversari de Casament... Envio més de 90 postals cada any, i em sento molt feliç desitjant bona sort. Ara a més celebraré l'arribada d'en Madou.

*No puc menjar formatge, soc intolerant a la fermentació de la llet, i visc en un món rodejat de formatgers, jejeje... Els meus amics, tots quan em fan un sopar, sempre la pifien, jejeje

*M'encanten els llibres, en llegeixo moltíssims, però no puc atrapar-me la lectura dels que m'arribo a comprar.

*M'agrada molt dibuixar i pintar, però només ho faig quan tinc mil i una coses a fer... Acostumo a ser més productiva sota pressió de molta feina...

I res més !!! Au ara us toca a vosaltres, Muaks!!!

Incertesa

2009-11-30T21:02:00.005Z

Petit Madou... Avui la teva mare, té por...

Les noticies que ens arriben, son caòtiques, són pròpies del món on ens ha tocat viure... Per molt d'amor que vulguem donar-te, no et criarem, per desgràcia en un món feliç, on tothom viu lliure i en pau...

Avui uns cooperants han estat segrestats... Per qui?, no ho sabem, a on son?, tampoc, però el nom del país on la teva mare biològica et va donar a llum, entra entre els candidats...

Sabem que Àfrica és un continent pobre, molt necessitat, sabem que els conflictes hi son sempre presents, sabem que els governs, son sovint corruptes, sabem que hi ha armes, nens i nenes que passen fam, i d'altres que porten un fusell... Sabem que el món no son flors i violes..
No té perquè afectar el nostre retrobament, però si ens angoixa, ens fan mal situacions d'incertesa, situacions de poca informació, i sobretot situacions a on la violència malauradament és la protagonista...

Petit Madou...Avui la teva mare, resarà perquè els 21 dies que us separen, passin en un obrir i tancar d'ulls... Que arribis a casa i tothom et pugui intentar donar una infància alegre, tranquil·la, i plena d'amor i amistat...

Bona nit angelet, fins aviat!!!

Pere, Laura, Roc, Rita i Pau

2009-11-30T15:13:00.005Z

Son la familia bloggera que volen conèixer el Senegal... Ens han enviat una tela... xulíssima, però a més amb un dibuix súper dolç, i una cançó de bressol...

A part... ens han enviat un avió "ultra speed", per anar corrents a buscar en Madou.... Avui va bé per pujar la moral, no hi ha bones notícies a la tele!!!

Espero que això sigui una anècdota abans del viatge que ens ha de portar fins a tu, peque!!!

Moltes gràcies família, ens ha encantat, i fet plorar d'emoció... és tant personal, tendre, bonic, dolç, tant i tant especial...

muaks

Avui el carter tenia molta feina

2009-11-30T14:51:00.005Z

En josé i la Gema, ens expliquen un secret entre flor i amb un cigonya moníssima...

I més desitjos a la bústia

2009-11-30T14:32:00.005Z

Des de Cádiz la Mª José, que fa la manta pel seu fill Leo, ens envia un missatge molt profund... On jo em quedo amb la última frase:

Cada edat té el seu plaer i el seu dolor

Moltes gràcies!!!

Més desitjos...

2009-11-30T14:24:00.002Z

La Clara té una filla de 20 anys, la Valentina... i la fa per ella, és bonic això d'una manta que et cusi la teva mare, on gent d'arreu hi fem arribar teles i desitjos...

Moltes gràcies!!!

Pedro

2009-11-29T14:13:00.004Z

Em salto unes teles, perquè aquesta ens ha tocat molt el cor... és del Pedro... i és un honor tenir-lo a la manta... Ell ens ha escrit una carta que és un sincer homenatge a la seva mare!!! i jo avui que tothom s'adhereix a homenatges també m'hi vull adherir... Tens un fill molt ben parit!!!

El meu desig és que sigueu forts. Admiro la vostra grandesa. Encara no ho heu estat, però jo sé que sou uns pares excel·lents; per la vostra mirada, el vostre somriure i per la vostra il·lusió. De de la meva experiència puc dir-vos que ser un nen especial i sentir-te sol o diferent a la resta de la gent és difícil. No hi ha persona que admiri més en aquest món que a la meva mare, per això estic escrivint aquestes lletres. Perquè sapigueu que la feina que heu triat no és fàcil, però estic tan orgullós de vosaltres. Teniu molta gent que us estima amb vosaltres, jejeje... Sou uns pares increïbles!!!

Evidentment sense paraules, Madou, aquest tros de tela blau, com el planeta, és el regal d'un noi que ha lluitat molt per ser com és... un bon amic, una bona persona, i un exemple a seguir!!!

Moltes gràcies Pedroooooooooooooooooooooooooo!!!!

Carreño Delgado

2009-11-29T13:58:00.005Z

El retall per la teva manteta és una samarreta dels teus gegants, els de La Coromina, en Joan de Serrallonga i la Margarida...

La Mireia és de les amigues que fa més anys que conec... Em menjat tantes i tantes olives plegades, i les que ens hem de menjar encara...

Quan em vaig casar ella no va poder fer la gresca i xerinola que m'havia promès... Portava l'Elna dins... I vaja quina nena!!!. Com la vaig gaudir, llavors vivíem molt apropet, i molts dies passava a mirar-la era tant petita i bonica... Ara 9 anys més tard tornem a viure molt apropet, com és el destí.

M'és molt difícil escollir un nen o nena de la colla, perquè a tots i totes els estimo amb devoció, tenen tots trets diferents que per mi els fa únics i fantàstics i els millors del món...però els de la Mireia per veïnatge els porto molt arrelats al cor!!!

L'Elna té una mirada clara, i un somriure obert... Una vergonya que costa de passar, però és carinyosa i quan ja no té vergonya té mil coses a explicar... L'Aran uns ulls grans i oberts, un nen despert i curiós, amic d'en Denis, i trolero com ells sol... l'Ares és el terratrèmol, la petita, la més riallera, a la que li fa por el gos, la que et crida i s'amaga, i a vegades vé corrents i et deixa anar un petó....

Jo sé que ara passen moments difícils, però també sé un secret hi ha una llum al fons del camí, i arribaràs tu Madou, i passaràs mil hores amb els "carrenyos", perquè t'estimaran tant com nosaltres els estimem a ells!!!

Gràcies per les mil i una olives, els quintos, viure al costat de casa, per l'amistat, i per tenir els nens amb les pestanyes més llargues del món ;)

Muaks!!!

Bruna i Anna

2009-11-29T13:47:00.006Z

L'Anna és una nena que ja no és tant nena, és tota una noieta... D'ella et puc explicar moltes coses, ens va donar un bon ensurt... però també va provocar que el Kiko pogués menjar pollastre a casa...

La Bruna és de la teva quinta!!!, anireu segurament junts a l'escola!!! I té molta por del Kiko, jejeje, però alhora el mira amb aquells ulls tan grans i preciosos tota l'estona...

El Pep... El Pep és un bon amic, d'aquells que son com de la família, que potser no veus en mesos, però sempre et retrobes amb un fort petó... La Neida li ha donat alegria i vitalitat, m'agrada veure'ls feliços, perquè és símptoma de alegria al cor!!!...

El seu missatge:

Us fem a mans aquest tros de roba per tal de que continueu construint la vostra manta, i ho fem perquè per a nosaltres té un significat emocional important ja que va embolcallar i donar calor (amb la càrrega simbòlica que comporta) a la Bruna en els primers temps de la seva vida. Amb això volem i desitgem que el Madou rebi tota la calor necessària, no nomes de part vostra (que ja està assegurat), sinó de totes aquelles persones que, des de la seva arribada, formaran part de la seva vida.

Per altre banda, ens agradaria desitjar-vos, que sigueu capaços de transmetre al nouvingut Madou uns valors que creiem que us caracteritzen i us fan especials, l'enorme il·lusió que poseu en les coses, la constància, la fidelitat i la manera d'entendre l'amistat, ja que així ell també serà molt especial...

Us estimen: Neida - Anna - Bruna i Pep...

I jo torrents de llàgrimes inclosos, també us estimo molt, moltíssim!!!

Gràcies per estar aquí!!!