Tu fas que el meu cel torni a brillar de color blau...

Aquest any la marató va sobre malalties neurodegeneratives... tant presents en la vida del meu Madou... Veure com els que sempre han estat els teus pilars, es desorienten, es perden, ploren... tu i tu i tu... i només tú que em vas donar la vida, ara ens lies, i emboliques, i ens dones alegries, i penes, i amor i dolor... I tu i tu... que fas que el meu sigui de color blau sempre tant aprop tant lluny, fas que a casa no hi hagi un nen sinó dos... i passant dia a dia, anem comptant anys perquè gaudeixis del teu primer nét, perquè arribis a conèixer el tercer...

Pare... regala'ns un somriure... 

Sort per la Marató... 

Muaks 

Tercera temporada

Aviat farà 5 anys de la trucada... i celebrarem Sant Madou... els dies, mesos, anys passen tant ràpid que quan em demanen qunat temps fa que ès aquí haig de pensar... aquest diumenge ens van corregir i tot...
En Madou va creixent... és un esportista de mena... i li agrada jugar tant a casa com al carrer. Va en bicicleta, corre, futbol... sempre amb amics... és rialler de mena, és un regal poder gaudir del seu dia a dia... però...
Creix i molt més ràpid del que voldríem... la prova... va començar a jugar a futbol amb 3 anyets. Ara tot just hem encetat la tercera temporada i ja portem 5 parells de botes... Als Reis li demanarem el sisè parell i anar sumant..
Muaks

Agur Betty... et trobarem a faltar...

Fa dies que tinc al "tinter" aquest post... 

La Betty, la vella, bella Betty ja no podrà ser un "cabestro" en els passejos d'en Madou... 

 Ja no ens seguirà quan anem a passejar... No ens acompanyarà en les nostres visites a Can Vila, cansadeta, però sempre present... No la podrem banyar...

No vindrà a la porta de la habitació per si per "despiste" es pot colar, i menjar-se el menjar d'en Denis... No olorarà les "xuxes" que portem al saquet... 

No li robarà la manteta del Denis, però si estarà en la manta d'en Madou, i a la nostra vida, en els nostres records en forma de foto, en forma de records, de caminades, xerrades, riures i de la presentació del nostre peke a uns amics que no els podem veure tan sovint com voldríem... 

 Gràcies Betty per haver-nos permès ser part de la teva família cada cop que us hem visitat... Que tinguis bon viatge.