Estem acabant la karité que vam comprar a Bamako, i en Kiko li diu a en Madou que hauríem de tornar a Mali a comprar-ne... La veritat que un cop acostumats a la olor, no hi ha color amb les que podem trobar per aquí. La hidratació de la karité és mil vegades més bona, i la pell ho nota, està més brillant... Jo li dic al Madou, estàs ben blanc (jejeje), quan l'hidrato amb la "lolovela" que diu ell, tot i banyar-lo amb Aloe Vera, al migdia la pell ja ha perdut color i brillantor, sobretot les cames i la cara...
Doncs en Kiko l'estava untant amb Jitulú i parlant amb el peke, quan ell molt seriós li diu:
"si un cas la mama i tu aneu a Bamako i jo m'espero aquí amb en Denis i la iaia Teresa".
Amb aquesta frase ens va fer patent la seva cortina envers el seu país d'origen, cada cop en vol parlar menys, no vol les fotos, i vol oblidar, aquí es sent feliç... Em fa por pensar, què passarà si un dia volem tornar per portar un germanet-a... Primer cal omplir la guardiola, però si arriba el dia, jo vull que participi de l'adopció plenament, però ell voldrà tornar a Asureme???
Les paraules en bambara, cap cop son més oblidades, inclús nosaltres que intentem fer un esforç ens costa, suposo que amb el temps arriarà una nova etapa amb curiositat pel seu origen, per escriure la seva història, i llavors ornarem a mirar fotos, i buscar paraules, i potser per què no, fins i tot preparar un viatge...
Muaks
