dimecres, 23 de juny del 2010

TAN TIAN



Avui en previsió de la revetlla de Sant Joan la familia d'en Madou marxa...

Marxem perquè el pobre Denis ho passa fatal amb els petards, i evidentment nosaltres també en veure'l... Així que marxem...

Aquest any l'aillament escollit és Donostia... Anem a veure on vàrem comprar el primer pelux d'en Madou, jejeje... Allà no es celebra Sant Joan, i així que ben dinat carretera i cap el nord !!!

En Denis em sembla que pobre està ben intrigat... La darrera vegada que va veure maletes, i bosses, ell es va quedar una setmaneta a casa els avis i va aparèixer en Madou . Ahir no em deixava a mi per res, no sé si per algun xiulet de petard, o per la maleta, que només s'hi acostava i olorava, jajaja...
Res que anem a fer el primer viatget llarg amb el peke... a veure com funciona això del cotxe moltes hores, i més ara que ja li hem tret el volquer, jejeje!!!
En hores cap a TAN TIAN com diu en Madou, els que us agraden els petards (a mi m'encanten), disfruteu-los amb precaució... i que el foc purificador de la màgica nit de Sant Joan, porti noves bones per tothom... Muaks!!!

dimarts, 15 de juny del 2010

Un estel més al cel...

Hem acomiadat una bona amiga... una bona persona... amb una gran pena al cor, amb moltes llàgrimes, se'ns ha encongit el cor...
Consola saber que ha acabat el patiment, que ara hi ha tranquilitat. Pel meu peke és el primer comiat, en aquesta vida, n'haurà de veure molts...
I si ahir parlava de llum, avui ho continuo fent... La llum que és la vida, que és l'alegria i que és l'amor és qui ens fa caminar, viure i sentir... Però no és eterna, quina pena... Però si que amb el camí, el dia a dia, sovint és més alegre i brillant... Madou recorda viure intensament cada moment de la teva vida, la teva llum t'ho agrairà, dona llum a qui et rodeja i acomiada amb un somriure a les que s'apaguen, estigues content d'haver sigut part de la seva vida... Pensa que quan s'apaga la llum a la terra, un estel s'encén al cel...
Et trobarem a faltar...

dilluns, 14 de juny del 2010

Ara fa un any...


Ara fa un any... La Bet ens va introduir en el mon dels blogs "adoptius", vaig començar a saber d'històries com la nostra...

Varem conèixer, virtualment, la Nur i la seva història fins ser mare. Varem seguir els altibaixos de la Bet, hem vist assignacions, pre-assignacions, judicis. Hem ampliat la biblioteca, hem plorat amb processos que es trencaven, ens emocionavem amb viatges, i nosaltres mateixos hem esdevinguts pares!!!.

En aquest darrer any la meva bústia ha anat rebent petits tresors, desitjos, i cartes plenes d'il·lusió i amor... Amb el seu contingut, anem passet a passet fent una vànova de tots colors, a veure si m'hi aplico més... però a l'igual que el blog... ara un any després, sense vertígen em falta una mica de temps, però encantada...

Dec algun que altre dibuixet a les noves mamis... Estan embastats, els falta el color, però prometo complir la promesa...

I avui he decidit canviar la plantilla, sempre emmirallant-me amb la Bet, per donar llum... Ja fa quasi un any vaig dibuixar un far que il·luminava el camí de Cardona a Bamako, i ara que en Madou ja és aquí vull que el llum continuï encés, per l'esperança...

Muaks

dimecres, 2 de juny del 2010

Fira medieval...


Aquest cap de setmana en Madou viurà la primera fira medieval... Ja veurem si hem millorat des de Carnestoltes, i no patim per posar-nos la disfressa, jejeje!!!
A Cardona aquest cap de setmana, hi haurà bruixes, sopar al carrer, oficis antics, òlives i falcons, hi haurà teatre pel carrer, animals i bestioles... i un Madou que encara que a vegades no m'ho sembli, és el meu fill!!!
Després de molt temps d'angoixes i esperes, després d'un viatge molt esperat, avui encara, tanco els ulls i penso NO POT SER, és meu i del Kiko, és el nostre peque... Ell s'autoanomena "el nen"...
Al matí quan el llevo, sempre té el somriure a la boca, i tot i que apren a passos de gegant, el 90 % del dia és molt, molt bon nen... Ha aprés a fer peneta, i a intentar fer el que li ve de gust, i la mare, o sigui jo!!!!, és la dolenta i estricta, jajaja...
No m'ho prenc pas malament, en Kiko és el permisiu, però clar jo passo més hores amb ell, aviat s'acaba, i els fonaments de l'educació no comencen a l'escola, es fan passet a passet, des de petits, fonamentant cada dia a casa i al carrer... Avui ja ell sol diu "si tis plau" i "agraties"... i m'en sento orgullosa...
D'Asurème només en puc dir paraules bones, ja que els primers anys de vida del meu peque, han estat endevino, per com actua, anys dintre del possible, feliços, amb alguna que altre educació, continua ordenant, a vegades li recordem, però es cuidadòs amb les seves coses. Saluda i es despedeix, és alegre i plora si té mal, uixxx com tots els nens i nenes d'aquest món, perquè en Madou avui puc dir, és un nen més de Cardona...
I com a tal aquest cap de setmana li toca viure una de les festes més boniques que tenim al poble!!!